Ripollès

Forat del Sant Ou

La Maria sortint del pou inicial del Forat del Sant Ou

Descendim a les entranyes de la serra de Montgrony enfonsant-nos en un espectacular avenc format per dos pous enllaçats. Explorat per primera vegada el 1901 per Font i Sagué amb gran expectació, aquest avenc té un primer pou vertical, cilíndric, d'amples dimensions i 31 metres de profunditat. Tot seguit s'obre una immensa sala amb fort pendent, una gran arcada i una notable cúpula. Al fons davalla el segon pou, més estret, també vertical i més concrecionat que baixa fins als 67 metres de profunditat total.

Cova de les Encantades

Explorant un tram molt concrecionat

A la falda sud del Puigmal trobem aquesta cavitat que drena l'excés d'aigua dels amples i arrodonits vessants. Des de la font de l'Home Mort enfilem una costa molt dreta fins trobar la petita boca que de seguida s'eixampla formant una gran sala alta i ampla. Al final de la zona inicial ens enfilem per una colada relliscosa que després d'un pas estret ens porta a una sala concrecionada de sostre baix. Per un pas vertical i molt estret entrem a una galeria més ampla amb diverses bifurcacions. Amb nombroses grimpades i desgrimpades, alguna delicada, accedim a la sala Bernades que permet connectar de nou amb el sector inicial. Una cova gran, de topografia complexa degut als pisos sobreposats, moderadament concrecionada i amb interessants galeries per recórrer.

Serra de Milany en BTT

Bonic tram per la carena de la Serra de Milany

Des del vessant ripollès de la serra iniciem l'ascensió per pistes amb un pendent molt fort i constant. Entre masies, prats i boniques fagedes pugem sense descans fins al castell de Milany, sostre de la serra i gran mirador panoràmic dels Pirineus orientals. Seguint la carena i per camí poc ciclable ens arribem a l'ermita de la Cau, i tot seguit baixem pel vessant osonenc, amb fondalades obagues, fangoses i sobre un llit de fullatge a vegades traïdor. Fem una aturada obligatòria a les grans Balmes del Teixidor, i prop de la cinglera baixem cap al petit nucli encimbellat de Llaés, just abans de l'última i ràpida baixada. Una ruta dura per pistes secundàries no sempre fàcils, solitària, salvatge i amb bonics paisatges tardorals.

Cova de les Lloberes

Interior de la cova de les Lloberes

Després de visitar la bonica font del Bisbe, amb la seva gran balma i l'estanyol adjacent, passem per Sant Jaume de Frontanyà i ens dirigim cap a la masia de les Lloberes, on inciarem l'aproximació. Busquem un camí mig perdut que puja direcció nord fins a sota de la cinglera de Faig-i-branca. Per sobre de la font i una captació d'aigua trobem l'entrada de la cova, amagada entre la boixera. La cavitat és una gran diàclasi amb diverses bifurcacions. Desgrimpem fins una galeria inferior que volta i torna a la sala principal, i també ens enfilem per una galeria lateral fins al punt més elevat de la cova. Als costats hi ha altres esquerdes de difícil penetració.

Gorgs d'Estiula

Gorg de la Bauma

Resseguim pràcticament tot el torrent d'Estiula, des d'on desemboca al riu Merdàs, al berenedor de la font de Querol, fins a la seva capçalera. Tot remuntant el torrent ens entretenim contemplant els set magnífics gorgs que les aigues clares del torrent va formant, amb petits saltants d'aigua. Alguns dels gorgs conformen racons de gran bellesa, amb tolls d'aigua turquesa, petites cascades i trams abalmats. Arribem fins a Sant Feliu d'Estiula i tornem ràpid per la pista davant l'amenaça imminent de tempesta.

Gra de Fajol Petit (2.565 m.) per la Canal Occidental

Arribant al cim del Gra de Fajol Petit, amb el Gra de Fajol al fons

Recorrem una de les canals més fàcils i freqüentades del vessant nord-oest del Gra de Fajol Petit, un lloc habitual i molt concorregut per a la iniciació a l'alpinisme. Dediquem el matí amb uns amics a practicar tècniques de progressió i assegurament. Un cop dalt la canal, tot i el fort vent, acabem d'arribar a l'estètic cim seguint una estreta aresta, amb excel·lents vistes cap al germà gran.

Balandrau (2.585 m.) per la Canal Oriental del Glaç i la via Nani

Entrant a la part estreta de la canal

Dòcil i submís per la majoria dels seus vessants, el Balandrau treu pit a la cara nord-oest, amb un fort pendent solcat per llargues canals. Després d'una bona aproximació per les gorgues del Freser enfilem la canal del Glaç Oriental i superem un pas estret i força vertical. Quan s'obre anem a buscar la canal Nani, que amb una línea estètica ens portarà fins al mateix cim després de llarga estona de progressió. Itinerari llarg, solitari i d'àmplies panoràmiques.

Pàgines

Subscriure a Ripollès