Gorgs d'Estiula

• 

  Gorg de la Cabana

• 

  Cascada del Gorg de la Tosca

• 

  Passem sobre el Gorg de l'Olla

• 

  Gorg de la Bauma

• 

  Gorg Petit del Colomer

• 

  Gorg i cascada del Colomer

• 

  Sant Feliu d'Estiula

Resseguim pràcticament tot el torrent d'Estiula, des d'on desemboca al riu Merdàs, al berenedor de la font de Querol, fins a la seva capçalera. Tot remuntant el torrent ens entretenim contemplant els set magnífics gorgs que les aigues clares del torrent va formant, amb petits saltants d'aigua. Alguns dels gorgs conformen racons de gran bellesa, amb tolls d'aigua turquesa, petites cascades i trams abalmats. Arribem fins a Sant Feliu d'Estiula i tornem ràpid per la pista davant l'amenaça imminent de tempesta.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Font de Querol, (prop) Campdevànol (Ripollès)
• Distància: 13,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 305 metres
• Temps: 4:15 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Ruta de l'Ermità o Montgrony, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Polígon Sant Eudald	00:00	00:00	0,0
Font de Querol	00:18	00:18	1,0
Cal Paraire	00:14	00:32	2,1
Gorg de la Cabana	00:28	01:00	3,3
Gorg de la Tosca	00:10	01:10	3,5
Gorg de l'Olla	00:16	01:26	4,2
Gorg de la Bauma	00:08	01:34	4,3
Gorg del Forat	00:10	01:44	4,6
Gorg Petit de Colomer	00:17	02:01	5,0
Gorg de Colomer	00:10	02:11	5,4
Pausa	00:20	02:31
Sant Feliu d'Estiula	00:25	02:56	7,3
Inici	01:21	04:17	13,5

Crònica

Dediquem un diumenge al matí a fer una ruta suau, fàcil i molt agradable, ideal per compartir-la amb amics o família, fins i tot és apta per als nens. Es tracta de seguir el curs del torrent d'Estiula, conegut també com a torrent de la Cabana pel nom d'una casa propera. És un camí molt senzill, amb poc desnivell, ben indicat i fàcil de seguir. El seu interès principal rau en la suma dels diferents gorgs que anirem trobant pel camí, fins un total de set.

Amb l'Imma i la Sílvia ens dirigim fins al punt de sortida, situat en una àrea recreativa entre Gombrèn i Campdevànol, més a prop d'aquesta última població del Ripollès. A l'àrea recreativa de la Font de Querol hi ha un bon aparcament, però cal pagar 10 euros, un impost revolucionari que no estem disposats a abonar. Per això aparquem aproximadament un quilòmetre enllà direcció Campdevànol en un petit polígon industrial que la crisi ha deixat mig abandonat. A l'altra banda de la carretera del polígon hi ha un camí ample i ben indicat, que en menys d'un quilòmetre de pla ens deixa a la font de Querol, sota mateix del càmping Pirinenc.

Al costat mateix de les taules i barbacoes es pot creuar el riu per un pont i trobar el camí que comença a pujar fins a la font de la Mosquera, a certa distància del riu. Nosaltres no ens hi fixem i sortim per la pista, seguint la ruta indicada. Passem per sota la masia de Cal Paraire, on produeixen el formatge Bac d'Estiula. Una altra opció és arribar amb cotxe fins aquí, on es pot aparcar si es compra formatge. Sembla un bon tracte.

Veient que la pista encimentada és avorrida, prenem una pista secundària just a l'altra banda de Cal Paraire que baixa a l'esquerra fins al torrent. El creuem i pujem fort per l'altra banda fins a trobar el caminet molt més entretingut que ja anirem seguint tota la resta de la ruta. El camí transita per una zona de bosc de ribera humit i frondós, tot i que el torrent està situat uns metres per sota. Continuem avançant pel camí, sempre uns metres per sobre del torrent, fins que uns minuts més endavant trobem un indicador que ens assenyala el primer gorg, el de la Cabana.

Deixem el camí principal i ens apropem al gorg de la Cabana en 3 o 4 minuts. El gorg de la Cabana són en realitat dos gorgs diferents, un de més gran que ens queda per sota, amb un considerable salt, i un de més petit que ens queda a peu pla, i que forma una petita però bonica cascada. L'aigua és neta i clara, i els tolls tenen un bonic color verd intens que deixa veure el fons. Podem veure fàcilment barbs petits i una gran munió de capgrossos foscos a les vores.

Retrobem el camí principal i pocs minuts més endavant ja trobem el següent indicador amb el caminet que ens portarà al gorg de la Tosca. Aquesta és la tònica de la ruta, un camí principal vora el torrent, i petites bifurcacions que ens acosten en pocs minuts als gorgs. El gorg de la Tosca és gran i poc fons, amb una bonica cascada que ha creat formacions de pedra tosca que bategen aquest racó, tot plegat recobert de molsa.

Seguim endavant i arribem al gorg de l'Olla, de color verd intensíssim. Un petit conducte excavat a la roca per la força de l'aigua alimenta el toll. Tornem al camí principal i ens enfilem molt per sobre del toll, obtenint-ne una vista zenital. Ben a prop hi ha el gorg de la Bauma, per a mi el més bonic de tots. Una cascada amb tres nivells alimenta un ampli toll fons i de color intens. Per sobre la cinglera forma una gran visera sota la qual hi ha la balma on reposa el gorg. També es poden observar diverses formacions de tosca.

No ens aturem i continuem resseguint el rierol, sempre en direcció sud i en pujada moderada. El camí és ben fresat i indicat, i anem trobant diferents persones que gaudeixen d'aquest entorn amable i fàcil. Un tros més amunt trobem el gorg del Forat, que veiem des de dalt, i també baixem uns metres fins situar-nos just a peu d'aigua. Aquest és un gorg més petit i potser menys vistós comparat amb els altres.

Avancem un tram força planer i trobem l'indicador del gorg Petit del Colomer. L'hi diuen petit en comparació al seu germà gran, però és un dels tolls més grans de la ruta. Forma una piscina natural ampla i rodona, amb una part fonda. Una petita cascada enmig proveeix incansablement d'aigua.

Poc més amunt trobem el gorg del Colomer, semblant a l'anterior, però una mica més gran i amb una cascada més espectacular, ja que vessa de més amunt, des d'una visera on cau a plom sobre la part més fonda del gorg.

Des del Gorg de Colomer podríem donar per finalitzada la ruta dels gorgs i seguir un camí que marxa a la riba dreta del torrent, en pujada, i que permet fer una ruta circular fins al punt d'inici. Nosaltres però decidim acabar-nos d'arribar fins a Sant Feliu d'Estiula.

Així doncs tornem uns metres enrere fins a trobar el camí marcat amb senyals blancs i verds (sender local), i el seguim fins que pocs minuts més tard desemboca en una pista. Seguim la pista, allunyant-nos del rierol, i en una propera bifurcació avancem cap a la dreta, seguint els senyals i els indicadors.

En pocs minuts més de pujada suau arribem als peus de l'església de Sant Feliu d'Estiula, amb el seu campanar que s'alça enmig d'un planell. Al costat l'antiga rectoria, ben conservada. Aquesta església aplegava els feligresos del veïnat dispers d'Estiula.

El cel es va ennegrint, i l'amenaça de tempesta que els homes i dones del temps pronosticaven sembla fer-se real. Teníem l'opció de completar el sender local, que passa per Campdevànol i torna al punt d'inici, però allargaríem força la sortida. Veient la foscor del cel decidim tornar enrere per la pista i no deixar-la fins al punt d'inici. Així doncs avancem ràpid i decidits, sempre en baixada i sense prendre cap trencant. Arribem a l'àrea recreativa i en pocs minuts al lloc de sortida sense que l'amenaça celestial s'hagi complert.

Hem gaudit d'una ruta curta, fàcil i senzilla però molt bonica i agraïda. Un lloc ideal per passar un matí agradable compartint-lo amb amics o familiars. És un lloc força freqüentat i conegut, però no per això menys bonic, especialment ara a la primavera, amb els colors intensos i saturats de la natura en esplendor i un bon cabal d'aigua alimentant els gorgs.