Balandrau (2.585 m.) per la Canal Oriental del Glaç i la via Nani

Dòcil i submís per la majoria dels seus vessants, el Balandrau treu pit a la cara nord-oest, amb un fort pendent solcat per llargues canals. Després d'una bona aproximació per les gorgues del Freser enfilem la canal del Glaç Oriental i superem un pas estret i força vertical. Quan s'obre anem a buscar la canal Nani, que amb una línea estètica ens portarà fins al mateix cim després de llarga estona de progressió. Itinerari llarg, solitari i d'àmplies panoràmiques.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Alpinisme
• Lloc de sortida: Pont de Daió, Queralbs, (Ripollès)
• Distància: 14,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.470 metres
• Temps: 10:55 hores
• Dificultat: BD
• Sensació de dificultat: Una mica difícil. 45º de mitjana, amb algun tram de 60ª i un petit ressalt més vertical (70º) que en cas de no estar cobert pot requerir uns pasos de IV-V. Ruta molt llarga i amb fort desnivell.
• Cartografia: Puigmal, Vall de Núria, Ulldeter, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Pont de Daió	00:00	00:00	0
Salt del Grill	00:18	00:18	0,8
Passarel·la	00:50	01:08	3,0
Senyals vermells a la dreta	00:23	01:31	3,8
Entrada Canal Oriental del Glaç	00:28	01:59	4,2
Cim del Balandrau	04:00	05:59	5,8
Pausa	00:43	06:42
Coll dels Tres Pics (prop)	00:26	06:42	6,9
Inici	03:47	10:55	14,0

Crònica

La primavera arriba inexorable, i la temporada de canals i corredors als Pirineus orientals s'acaba. Cremem els últims cartutxos amb un itinerari molt llarg i poc freqüentat, d'aquells que tant m'agraden. La muntanya i res més.

El Balandrau és una muntanya molt freqüentada, tant a l'estiu com a l'hivern, ja que és fàcil i agraït. Especialment pel vessant sud de Tregurá l'itinerari és còmode i progressiu, adient per pujar amb esquís de muntanya quan la neu hi abunda. En canvi el vessant nord és més exigent, sobretot per la llarga aproximació. El camí normal per aquest vessant remunta l'espectacular vall de les Gorgues del Freser fins al refugi Coma de Vaca, i des d'aquí per la Coma de Mantinell fins al Coll dels Tres Pics i al cim seguint la carena. És un bonic itinerari per l'estiu, ja que el camí de les Gorgues del Freser és frescal i agradable. A l'hivern cal anar amb molt de compte i només accedir-hi quan la neu estigui molt assentada, ja que el camí creua diverses torrenteres que canalitzen grans allaus.

Sortim a punta de dia des de l'aparcament del Pont de Daió, al costat de la central hidroelèctrica de Daió de Baix. Per arribar-hi cal seguir la carretera de Ribes de Freser a Queralbs, i un quilòmetre abans d'arribar-hi, en un revolt molt marcat al costat de l'alberg La Farga prendre una pista asfaltada a la dreta que en un parell de quilòmetres ens porta fins a l'aparcament seguint el curs del Freser. Sortim d'hora per evitar la calor a mitja canal, ja que tot i que l'orientació nord-oest garanteix que els rajos de sol arribaran tard, cal preveure que la canal és molt llarga, així com l'aproximació.

Creuem el Pont de Daió i avancem pel camí fresat de la riba dreta. En poc més d'un quart d'hora passem al costat del Salt del Grill, una espectacular cascada que cau des de la zona de les Roques de Totlomón. El camí avança per un tram excavat a la roca. En aquesta primera part del recorregut trobem diversos trams empedrats. Anem guanyant alçada sobre el riu Freser que ens queda a la nostra dreta. El camí puja progressiu per la vall tancada al sud pel Balandrau i al nord pel Torreneules.

Després de poc més d'una hora de caminar trobem una petita passarel·la i creuem el riu. El camí comença ara a pujar de forma més decidida pel vessant oposat. Comencem a mirar el vessant de la nostra dreta per endevinar quina és la canal que volem pujar. N'hi ha diverses, i no és fàcil identificar-les. Continuem caminant uns minuts més pel camí fresat que puja cap al refugi Coma de Vaca, però en un punt trobem uns senyals vermells que abandonen el camí i segueixen a la dreta amunt, sense camí definit. Aquests senyals menen cap a la Canal Occidental del Glaç, més fàcil, però que no és la que volem fer. Un tros amunt cal deixar el camí i fer un flanqueig incòmode per terreny de neret i algun pi escadusser cap a l'esquerra per anar a buscar un torrent més marcat. Si de lluny veiem que hi ha força neu a la canal és més recomanable seguir un tros més el camí i començar a pujar pel mateix torrent. Nosaltres vam seguir els senyals vermells i vam perdre temps en el flanqueig incòmode fins a buscar l'inici de la canal.

El començament de la canal el marcarà la quantitat de neu que hi hagi al torrent. En el nostre cas la neu no arribava fins al camí, però sí poc més amunt sobretot gràcies a una gran allau que devia haver caigut fa uns quants dies i que va deixar un bon gruix fins ben avall. De lluny ja es veu l'inici lògic de la canal, ja que el torrent s'estreny fortament al costat d'un llom de roca molt gran a la nostra esquerra. Amb força dificultat per culpa de la quantitat de neu en el flanqueig sobre el neret arribem a la canal. Veiem tota la canal granulada per culpa d'una gran allau. Ens equipem i comencem a progressar. Segons la ressenya que portem en el punt on s'estreny més la canal, segons la quantitat de neu pot ser necessari escalar un pas de IV o V. Tenim esperança que estigui ben cobert i puguem avançar sempre sobre neu.

Avancem un primer tram força encaixonat sobre les restes de l'allau amb un pendent moderat d'uns 40 graus. Després d'una estona d'avançar sense complicacions pel tram més encaixonat de la canal arribem al pas clau de la canal, al punt en què mes s'estreny i s'incrementa el pendent. Just abans d'aquest pas es podria seguir una canal secundària a la dreta que puja cap una aresta i continua cap al cim. Aquest recorregut seria la via Nani. Nosaltres però volem seguir la canal Oriental del Glaç, tot i que més amunt anirem a retrobar la via Nani per fer l'itinerari més variat i alhora arribar directament al cim. Així doncs encadenarem dues canals, la part inferior de la Canal Oriental del Glaç i la superior de la Via Nani, buscant el millor de les dues rutes.

Arribem doncs al pas clau de la Canal Oriental en un punt estret i encaixonat entre dues altíssimes parets a banda i banda. Afortunadament el tram està ben cobert de neu i sobretot gel. El tram més dret és molt curt, potser només 2 metres amb un pendent de 70º o més, seguit per un nou tram de 10 o 12 metres d'uns 55 o 60º. Dubtem si assegurar el pas o intentar-ho a pèl. Ens ho mirem bé i el pas és franc, sobretot gràcies al gel de l'esquerra que dóna consistència a la clavada de piolets i grampons. A més a més el pas no és exposat. Així doncs enfilem sense més dificultat que el propi pendent. Són uns passos molt bonics, sens dubte els més divertits de la ruta d'avui. Superada la petita paret de neu i gel, tan sols cal continuar uns metres més per un pendent també considerable de neu dura que superem en tracció fins que la canal s'obre i el pendent disminueix. Al cap d'amunt del pas més dret, a l'esquerra hi ha un pitó i un tros de cordino que pot servir per assegurar o muntar una reunió si cal.

La canal s'obre i ens atrapa el sol. A partir d'ara tocarà patir calor. La canal tomba lleugerament a la nostra dreta per terreny obert, però encara amb considerable pendent (45-50º). En aquest punt la canal s'obre notablement, i tenim diverses opcions. Si seguim més a l'esquerra per pendents oberts aniríem a sortir a la zona dels Tres Pics; si seguim pel centre avançant de dret també per zona oberta arribaríem a coll previ al cim del Balandrau; i finalment si tal com vam fer nosaltres tendim més a la dreta, després d'un tram obert guanyem l'aresta i continuem per la via Nani enllaçant petites canaletes fins assolir el cim.

Queda però encara molt de camí abans d'arribar al Balandrau. Avancem una bona estona per terreny obert, buscant el camí més evident cap a l'entrada de les petites canaletes del tram superior. Cal buscar el millor itinerari segons les condicions de la neu, però la millor indicació és seguir la desdibuixada aresta buscant el pas més adient entre les petites canals que formen les formacions granítiques. Aquest tram és el més feixuc, ja que el terreny és obert, el sol pica de valent i el pendent és considerable (40º). També cal tenir en compte que no hem trobat traça en tota la canal, i l'esforç d'obrir camí entre la neu tova és sacrificat. Venir a zones poc freqüentades té la recompensa de la sol·litud i la penalització de l'esforç.

Anem a trobar una petita canaleta que es desdibuixa entre dos blocs de gneis. El pendent s'incrementa fins als 45-50º en trams puntuals. Tornem a trobar un tram més obert, i el pendent disminueix als 35-40º. Fem una brevíssima pausa per descansar un moment i gaudir del paisatge. A la nostra esquena tenim una bonica vista frontal del Torreneules, amb la seva gran paret granítica del vessant sud. Continuem avançant encara sense veure el cim. De fet el cim no el veurem fins que hi arribem. Després del tram obert mirem amunt i anem a buscar el pas més evident entremig dels blocs de granit que sobresurten. Entre els blocs es formen petites canaletes de fort pendent, i anem a buscar la que es veu en millors condicions. De nou el pendent es torna a incrementar en l'últim tram (45º). Sortim d'aquest tram més pendent directament al cim.

Després de gairebé 4 hores progressant per la canal amb fort pendent continuat sobta arribar a un cim ampli i planer. Al cim hi ha força gent que ha pujat a peu, amb raquetes i amb esquís. Arribem al vèrtex geodèsic que marca el cim i després de descansar uns minuts contemplem el paisatge. Ha estat una pujada força esgotadora, ja que pròpiament la canal supera un desnivell d'uns 700 metres, als quals cal sumar-ne 700 més d'aproximació. Satisfets per haver assolit el cim amb una ruta tan bonica fem fotografies cap als diferents angles. El Balandrau està notablement separat dels altres cims de la zona, i és un dels més meridionals, de manera que és un bon punt de mira. Destaca el Torreneules al nord amb la seva abrupta paret granítica. Més enrere el Puigmal. Si continuem girant la vista cap a llevant, al fons de la vall veiem la Coma de Vaca i la Coma de Freser, i enllà una gran vista del Bastiments. Entre el Coll de la Marrana i el punt en què estem, l'ampla carena de la Coma de l'Orri i la Serra del Catllar.

Estem força cansats, i dediquem una bona estona a dinar i reposar, aprofitant l'agradable temperatura. En acabat iniciem el descens baixant cap al coll previ al cim, passem pels Tres Pics, uns bonys poc rellevants, i continuem baixant fins prop del Coll de Tres Pics. No hi acabem d'arribar sinó que adrecem fins anar a trobar la coma de Mantinell que ens baixarà fins prop del refugi Coma de Vaca. A partir del coll hi ha molt poques traces, ja que majoritàriament la gent que ha pujat el cim ho ha fet pel vessant de Tregurà. Baixem per la coma, amb molta neu i molt tova. El descens es fa incòmode i feixuc, ja que ens enfonsem fins als genolls. Somiem en tenir esquís o raquetes, però hem de baixar com podem fins gairebé el fons de la coma. Però no cal arribar al refugi, sinó que uns metres abans del fons de la coma ens hem de desviar a l'esquerra. A l'estiu el camí és ben fresat, però a l'hivern si no hi ha traça cal anar amb compte perquè no és evident.

Tombem doncs cap a l'esquerra fent un flanqueig uns quants metres per sobre del refugi. Avancem sense dificultat però amb precaució, ja que el pas és una mica aeri. El flanqueig volta la gran aresta que baixa del Balandrau força metres per sobre del Freser. Quan ja només esperàvem baixada trobem un petit repetjó. Superat aquest darrer obstacle baixem fortament per la zona de les Marrades ja sense neu. Anem flanquejant les cares nord-est i nord-oest del Balandrau, en una zona molt propícia a les allaus, de manera que és un itinerari que cal evitar si la neu no està molt assentada. De fet trobem restes de diversos allaus de mida considerable durant el recorregut. Una estona més de baixar i tornem a passar pel punt en què havíem deixat el camí al matí per encarar la canal. El cansament es fa notar, però encara queden gairebé dues hores més fins arribar de nou al punt d'inici.

Per rematar la jornada fem un volt per Queralbs i ens entretenim a contemplar la bonica església romànica de Sant Jaume. Precisament el Jaume, un veí del poble de tota la vida que havia estat alcalde durant 16 anys com bé ens explica, ens fa una visita guiada, amb molts detalls i curiositats de l'edifici i del poble en general.

Ha estat una ruta molt interessant i diferent per accedir al Balandrau a l'hivern. La canal és molt bonica, amb trams encaixonats i de fort pendent. També té trams oberts en què l'interès disminueix, però el pendent és sostingut. És una ruta que garanteix pràcticament la sol·litud, ja que és poc freqüentada sobretot per la llarga aproximació i encara més llarg retorn. Cal emprendre-la només amb la neu ben assentada, ja que la part superior de les canals és oberta i en forma d'embut. Cal estar ben motivat per emprendre una ruta llarga i amb fort desnivell, ara bé, el "retorn de la inversió" sobradament compensa.