Resta dels Països Catalans

La Foradada

Al petit aparcament del Cocó de Jordi, per sobre de Sant Carles de la Ràpita, comencem a remuntar a peu la falda del Montsià, i a mesura que guanyem alçada contemplem el Delta de l'Ebre i la Mediterrània. Pugem per un camí ben fresat, i a la font del Burgar prenem un caminet a l'esquerra que s'enfila fins una carena ampla i indefinida fins a la Foradada. Arribem al límit de la cinglera, ja abocada al vessant sud. Precioses vistes de la zona més meridional del Delta de l'Ebre, amb la barra del Trabucador i la punta de la Banya. És un lloc especial i molt bonic, amb un arc natural de roca amb vistes sobre el mar. Per tornar prenem un camí que avança uns metres més cap al sud fins un collet. Tot seguit baixa suaument cap al poble abandonat de Mata-redona, i segueix el descens per bon camí fins al punt d'inici.

Tossal del Faig (1.566) i Coscollet (1.610 m.)

El riu Segre ha excavat durant mil·lenis un gran congost a l'alçada d'Oliana que es va aprofitar per construir-hi un embassament. Al vessant oest s'aixeca una impressionant cinglera que arriba fins al cim que avui assolirem, sostre de la serra d'Aubenç. La sortida és als afores de Coll de Nargó, a les Masies, on comença una pista que puja sense treva fins al Tossal el Faig, un avantcim que ofereix una vista excepcional de la vall superior del Segre. Poc més amunt s'arriba per pista trencada i en considerable pendent al Coscollet, cim d'extraordinàries vistes cap a totes bandes i que cau en una vertical impressionant sobre la vall. Descens ràpid per pista fins al punt d'inici aprofitant una de les diverses pistes de la zona.

Volta a Gavarra

Ens endinsem amb les bicicletes en una zona remota al vessant nord de la serra d'Aubenç en un itinerari que ens portarà per pobles i masies abandonades. Sortim de les Masies de Nargó i comencem a pujar per una pista fins al nucli d'Aubàs. La pujada continua fins a Serradarques, un turó panoràmic amb una masia abandonada. Baixem lleugerament i contemplem el canyó de Valldarques, amb parets de roca a banda i banda. Passem al costat del curiós nucli penjat a la cinglera, i remuntem la vall per una roureda. Seguim pujant ara pel vessant obac de la serra fins a la carretera asfaltada que ens portarà a l'encantador nucli de Gavarra, amb les seves cases de pedra i teulades de llosa, i la curiosa església de Sant Sadurní. Baixem per pista a la font de l'Isot i pugem fins a l'ampli pla de Tolustre. Ja només cal baixar uns quilòmetres més fins al punt d'inici.

Baumes de Llaés

Ens dirigim al petit nucli de Llaés, agregat de Ripoll, situat al vessant sud de la serra de Milany per visitar un conjunt de grans balmes que havien estat habitades anys enrere. Aparquem sota el turonet on hi ha el castell de Llaés i caminem per una bona pista que s'enfila cap a l'est fins a la masia del Teixidor. Més endavant baixem a la primera gran balma, la del Teixidor. Es tracta d'una gran visera sota la qual hi havia diferents estances troglodítiques. Seguim endavant fins a la masia de Burbau, on prenem un camí cap al nord fins a la Baumassa, la segona gran balma que encara serveix per guardar el bestiar. La tercera balma és la dels Fleus, de característiques similars, amb diferents estances, un forn i una pica. Pugem fins la pista sota la serra de Milany i avancem fins a l'ermita de la Cau. Ja només queda baixar per un camí agradable dins d'una fageda fins al punt d'origen.

Quermany Gros (224 m.)

Entre les poblacions empordaneses de Pals i Begur hi trobem un petit cim de poca alçada però que ofereix un bonic panorama del sector marítim de la badia de Pals i les illes Medes. Aquest és l'objectiu d'una ruta en bicicleta que té un tram llarg i planer per la via verda del Tren Petit des de Palamós fins a Palafrugell, i continua de pla fins la bonica població medieval de Pals. Sortim del nucli antic planejant i aviat comencem a pujar fort i sobtat per pistes trencades fins al cim, on fem una parada al costat de la torre de vigia per gaudir del paisatge. Descens per caminet fins a Regencós, i tot seguit s'encadenen diversos corriols fàcils i divertidíssims fins a Palafrugell. Per afegir encara més interès a la sortida, fem el retorn pel Cap Roig i el GR fins arribar de nou al peu del mar a Sant Antoni de Calonge.

Clots de Sant Julià

A la bonica població medieval de Peratallada iniciem una ruta fàcil i planera fins una antiga pedrera utilitzada des de temps immemorial. Sortim de la població planejant entremig de camps i als afores de Canapost avancem paral·lels a la carretera fins un turó on hi ha l'ermita mig ensorrada de la Mare de Déu del Socors. Tornem a Canapost, creuem la vila i entremig dels camps caminem fins al Puig d'en Roure. Uns minuts més i accedim als Clots de Sant Julià, un conjunt de forats i passadissos enfonsats on antigament s'havia extret roca amb finalitat de construcció. Tornem a Peratallada per un bonic corriol pels boscos de les Serres.

Sòbol

La masia avui ensorrada de Sòbol està situada enmig de la Serra Llarga, un petit altiplà de roca conglomerada just al damunt del Clot de Vilamala. Sortim del Roc Foradat, al costat del coll de la Creu de Canalda i ens enfilem per un camí que traça una diagonal fins a la Serra Llarga. La creuem tota per dalt, contemplant la panoràmica cap a les foranques de Vilamala, així com les muntanyes del Port del Comte i les roques de Canalda al voltant. Arribem a la casa en ruïnes, i just al costat marxa un camí que baixa cap a una rasa, s'endinsa en un bosc espès i arriba al Mal Pas, un tram estret i exposat de camí equipat amb un passamà. Seguim caminant amb vistes al pantà de la Llosa del Cavall i la serra de Busa i arribem a la masia també ensorrada de Torroella. Ja només ens queda pujar per sobre la rasa del mateix nom fins al punt d'inici.

Serra del Corb

Sortim amb una colla d'amics des de les Preses i ens enfilem pel vessant nord de la serra del Corb fins a l'antic cràter del volcà del Racó. Tot seguit planegem per una espessa fageda cap a la bonica ermita de Sant Miquel del Corb, on ens refugiem de la pluja. Avancem un tram més fins al preciós indret de Sant Martí del Corb, on comença una pujada curta però intensa cap a la part alta de la serra. Amb una incessant pluja avancem per carena i baixem cap a l'àrea recreativa de Xenacs, i finalment de nou al poble.

Grau de Barrots i Roca Falconera

A la falda de les cingleres del Montsant comencem a caminar i tracem una llarga diagonal des de la Morera fins als peus de les parets. Entremig dels murs verticals farcits de vies d'escalada hi ha un curiós pas que busca una debilitat del terreny. Una gran esquerda al cingle permet enfilar-se mig caminant mig grimpant, i amb un tram equipat des d'antic amb esglaons metàl·lics pugem sobre una lleixa a la part superior de la cinglera. Un caminet aeri continua fins al Balcó del Priorat, que és el cap d'una agulla lleugerament separada de les parets, i des d'on tenim una gran vista de la contrada. Seguim el preciós camí aeri fins al racó dels Boixets, i pugem uns minuts més cap a la Serra Major. Seguint fins al límit del cingle arribem al sostre de la Roca Falconera, amb grans vistes, i iniciem tot seguit el descens pel grau de l'Agnet fins al punt d'inici.

Ferrada del Montsant

Situats a la falda del Montsant, ens disposem a enfilar-nos directament per les cingleres verticals del vessant sud a través dels esglaons i l'equipament ferrat. Sortim de la Morera de Montsant un grup d'amics, amb un excursionista molt jove que també s'enfilarà per la ferrada. Avancem de pla cap a ponent sobre les vinyes característiques del Priorat fins a trobar l'indicador on deixem el camí principal del grau de Salfores i marxem cap a l'inici de la ferrada entre grans blocs. Comencem el tram equipat amb un mur vertical i tot seguit entrem en una canaleta que ens porta a la base d'una curiosa agulla que remuntarem fins al cap d'amunt. Un pont tibetà connecta el cap de l'agulla amb la paret principal de la cinglera del Montsant, i finalment un mur més llarg i continuat ens enfila fins dalt la Serra Major. A l'altiplà ens reunim amb la resta el grup, i baixem de nou a la Morera pel grau de la Grallera.

Pàgines

Subscriure a Resta dels Països Catalans