Aquesta característica mola rocosa, visible des de pràcticament tots els Pirineus, no destaca pas per la seva alçada sinó per la seva mida, la posició isolada i la característica forma de ferradura, amb cresta a banda i banda i una gran vall al mig. Fem un recorregut circular que sortint des del nord recorre tota la cresta i baixa per l'ampla coma de Sant Adrià.
Tornem al segon cim més alt dels Pirineus, en aquesta ocasió a l'hivern i per la ruta normal del refugi Àngel Orús. Amb menys neu del que és habitual, però amb la sol·litud i l'ambient alpí de les rutes hivernals enfilem la Canal Fonda, passem per sota l'espectacular Dent de Llardana i guanyem l'aresta que seguim fins arribar al cim després d'un últim tram estret i estètic.
Des dels Baños de Panticosa sembla a prop, i de fet ho és, però fins al cim ens separen més de 1.400 metres de pujada pràcticament directa, sense treva. Un ascens franc i directe fins un cim fàcil i molt panoràmic, amb excel·lents vistes cap al Balaitús, els Infiernos i el Vinyamala. Destaca la petita carena cimera, aèria i estètica, especialment quan la neu ja dibuixa una fina aresta.
Tot i el dia excepcional no aconseguim pujar el Midi d'Ossau a causa de la neu i la humitat que fan més perillosa la progressió ja de per si delicada. Gaudim però de l'aproximació en un entorn magnífic i espectacular, al peu d'una de les muntanyes més emblemàtiques i estètiques dels Pirineus.
Modest per la seva alçada, desafiant per la seva verticalitat i majestuós per la seva silueta. Tímid, amagat a la capçalera del riu Gállego, a tocar de la frontera franco-espanyola, aquest petit cim es pot pujar fàcilment amb una aproximació llarga però còmoda fins als ivons, i una última grimpada entretinguda després d'un pas exposat equipat amb cadenes. Una petita joia en un entorn excepcional.
Una llarga ascensió ens porta a sortir des de les Granges d'Astau, remuntar la vall i enfilar per pedregars molt pendents fins a l'escarpat pic d'Spijeoles. Seguim l'esmolada cresta, de poca dificultat però molt aèria, fins al veí pic de Gourdon. Baixem fins al refugi del Portillhon on fem nit després de més de 2.200 metres de desnivell. El dia següent tornem al punt d'inici desfent la llarga vall.
És un pic fronterer que connecta la vall de Remuñé (Espanya) al sud amb la vall de Lys (França) al nord, i forma part d'un sector de pics encrestats i aeris. Pugem des de la vall de Lys (prop de Banhèras de Luishon) per un camí llarg, feixuc i tremendament monòton fins a trobar el refugi. Des d'aquí l'itinerari es fa més entretingut, especialment en el darrer tram en què cal grimpar per assolir el cim d'àmplies perspectives.
Al nord del refugi d'Estós, just al cordal fronterer, s'aixeca l'airós massís dels Gorgs Blancs, una curta cresta molt espadada i espectacular, que cau al buit cap al vessant francès. Remuntem la vall d'Estós i fem nit al refugi. Remuntem el barranc de Gías fins als ivons, on ens desviem cap al Port d'Oô. Comencem a crestejar pel tram més complicat (III) fins coronar el pic Jean Arlaud. Desgrimpem i remuntem de nou fins als Gorgs Blancs, i seguim la cresta pujant i baixant per terreny delicat fins assolir els diversos cims. Espectacular vista de la pared nord en terreny sever i alpí.
L'impressionant massís dels Infiernos format per tres puntes que es poden recórrer per la fàcil cresta summital sorprèn pel fort contrast entre els esquistos vermellosos i el marbre blanquinós. Fem una llarga ruta circular des dels Banys de Panticosa, passant pels estanys de Bachimaña, grimpant el Garmo Blanco i creuant la Marmolera en un trajecte molt exposat fins a coronar el pic occidental. Enllacem els cims central i oriental fàcilment, i baixem fins al Coll de Pondiellos per terreny molt pendent i delicat.
Des del refugi de Respomuso enfilem els forts pendents que sempre en direcció nord ens condueixen a la Bretxa de Latour. Des d'aquest pas clau fem una grimpada incòmoda i força exposada per situar-nos sota mateix de l'aresta summital d'aquesta gran muntanya. En pocs minuts arribem dalt del cim d'amplíssimes panoràmiques. El descens el fem pel mateix camí rapel·lant la brexta.
