Resta dels Pirineus

Serra de Partacua

Enviat per Marc el Dissabte, 03/08/2019 - 14:35

Al petit poblet de Piedrafita de Jaca iniciem una ruta en bicicleta que ens acosta fins al peu mateix de les escarpades parets de la serra de Partacua. Al parc faunístic de la Cuniacha comença la pista tancada al trànsit que puja suaument i s'acosta a les parets. Poc més amunt ens desviem uns metres fins al petit estany de Piedrafita, molt estètic sota la vertical de la Peña Telera, cim més destacat de la serra. Anem pujant direcció oest per la vall fins assolir la Lana Mayor, un dels majors prats alpins dels Pirineus. Al fons dels prats la pista gira i va tornant cap a l'est en suau descens. Fem una nova pausa a l'estany de Tramacastilla o de les Paúles, i comencem a baixar més fort fins al poble de Tramacastilla. Finalment seguim per una pista que creua el barranc de Gorgol i uns metres més per asfalt fins a Piedrafita.

Travessa Ordesa - Mont Perdut - Taillon - Bujaruelo

Enviat per Marc el Dissabte, 20/07/2019 - 07:05

Durant 3 dies caminem per una de les zones més espectaculars de tots els Pirineus: la vall d'Ordesa i el Mont Perdut. L'autobús de Torla ens deixa a la Pradera d'Ordesa, on caminem de pla al peu del riu Arazas cap a les grades de Soaso i la popular Cola de Caballo. Les clavijas de Soaso ens enfilen a un balcó natural i planegem cap a Góriz. El mateix dia pugem cap al Mont Perdut a través de la Punta de las Escaleras, un camí més dret i menys concorregut que exigeix algunes grimpades. Baixem per l'Escupidera i dormim a Góriz. El dia següent avancem sota les parets de Marboré i marxem cap a l'oest fins a la Bretxa de Rotllan, que assolim a través de l'intrèpit Paso de los Sarrios. Pugem fins al Taillon, un tres-mil fàcil i panoràmic. Tornem a la bretxa, baixem a Sarradets i seguim fins al coll de Bujaruelo. Una llarga baixada per la bonica vall fins al refugi tanca la segona jornada. La tercera és més fàcil, ja que només anem baixant seguint el riu Ara fins a Torla. Una petita travessa paisatgísticament espectacular, amb jornades llargues i dures en companyia de bons amics.

Cresta del Garmo Negro (3.064 m.)

Enviat per Marc el Dissabte, 02/09/2017 - 07:50

Des dels Baños de Panticosa ens enfilem per una coma ampla que puja fort al vessant sud del massís de les Argualas. Tracem una línia pràcticament recta fins a la collada de Pondiellos, que obre la visió al sector dels Infiernos. Deixem el camí fàcil i comencem a grimpar primer per una canaleta i després per un tram de cresta fins a l'Agulla de Pondiellos (3.016 m.) Tenim davant un mur d'aspecte inexpugnable, però baixem cap una petita bretxa i tot seguit comencem a grimpar per un vessant molt dret i aeri, però amb bones preses i petites feixes que permeten grimpar amb seguretat. Per un tram bonic de cresta assolim el cim principal. Tot seguit baixem cap al coll d'Argualas i ens enfilem a una nova cresta. Assolim primer el poc rellevant pic d'Algas (3.024 m.), i tot seguit connectem diverses puntes pel fil d'una cresta aguda, fàcil però aèria. Avancem fins al pic d'Argualas (3.046 m.), el cim situat més al sud, força destacat i visible des de la vall.

Pic Palas (2.974 m.)

Enviat per Marc el Dissabte, 29/07/2017 - 06:25

Situats als Pirineus centrals, a l'ombra del Balaitús, avui enfilem una muntanya alpina i amb molt caràcter. Es tracta d'una piràmide aguda i pedregosa que exigeix una llarga aproximació i una bona grimpada per terreny aeri per coronar el seu cim. Sortim del Caillou de Soques, al vessant francès, i remuntem la llarga coma d'Arrious. Al coll girem a la dreta i anem a buscar el pas d'Orteig, molt aeri i equipat amb cable d'acer. Baixem lleugerament fins al refugi d'Arrémoulit, al peu de l'estany i sota el pic d'Arriel, i continuem l'aproximació per una zona oberta de blocs fins a trobar la cresta. Arribem a l'aresta dels Geodèsics i comencem a grimpar entre blocs suspesos al buit. Flanquegem una agulla vertical per terreny aeri, i amb grimpades fàcils (II) ens enfilem de nou a la cresta per una canaleta. Ja a la part superior grimpem en horitzontal fins al cim, estret i penjat per totes bandes. Iniciem el descens pel vessant contrari i en fortíssim pendent baixem per unes canaletes força inestables fins al corredor Ledormeur, que es pot rapel·lar o desgrimpar amb compte. Un cop al fons del tram de roca caminem fins al coll de Palas i iniciem el llarguíssim retorn. En total 12 hores, gairebé 2.000 m. de desnivell i una ruta emocionant i alpina.

Miradors d'Ordesa

Enviat per Marc el Dissabte, 17/06/2017 - 10:00

Als afores de Torla una pista puja fort pels vessants boscosos de la serra del Balcón traçant llargues esses. S'enfila fins al llavi de la cresta de Diazas i tot seguit la serra de les Cutas, el límit inferior de la cinglera d'Ordesa. Un cop a dalt, la pista planeja molt a prop del cingle, i en diferents punts trobem alguns miradors que ofereixen una visió fabulosa de la vall d'Ordesa sota els nostres peus. També contemplem el massís de les Tres Serols amb el Mont Perdut enmig. Pedalem fins al mirador de Ciarracils, el més alt i espectacular, i tot seguit tornem planejant fins al coll de Diazas on iniciem un descens plàcid per una carena herbosa que baixa progressivament cap al fons de la vall. És un dels indrets accessibles amb bicicleta on podem contemplar més d'aprop un dels paisatges d'alta muntanya més espectaculars, sota els grans gegants dels Pirineus.

Faja de las Flores

Enviat per Marc el Divendres, 16/06/2017 - 09:15

Sembla impossible que entremig de les verticals parets que envolten la vall d'Ordesa pugui haver-hi un camí que les solqui. Una estreta faixa suspesa al buit separa dos trams de la cinglera i permet un pas intrèpit entre les parets i el precipici. És un dels camins més espectaculars dels Pirineus tant per la seva verticalitat com per l'entorn magnífic on es desenvolupa. Sortim de la praderia d'Ordesa i aviat prenem el camí que remunta el barranc de Cotatuero. Un bon tros amunt trobem les Clavijas, un pas vertical equipat amb uns antics claus de ferro i més actualment amb un cable de vida. Superat aquest tram ferrat arribem al circ de Cotatuero, on podem observar el Mont Perdut i els grans cims circumdants. Seguim pujant fins a trobar l'entrada de la faixa, un caminet estret i molt aeri que recorre de pla la cinglera del Gallinero. Avancem uns 4 km. per l'estreta faixa, un camí fàcil però sempre al límit del buit, gaudint de l'espectacularitat del terreny. La faixa s'acaba al circ de Carriata, on comencem a baixar molt fort, fins i tot amb un altre tram equipat a les Clavijas de Salarons.

Sierra Casa (1.944 m.) i barranc Cebollar

Enviat per Marc el Dijous, 15/06/2017 - 11:10

A sobre mateix de la plàcida localitat de Torla hi trobem un mirador natural a la punta d'un esperó que ens ofereix una extensa panoràmica de la vall d'Ordesa. Hi pugem per una pista en bones condicions que traça una llarga diagonal pel vessant oest de la vall del riu Ara. Prenem la pista al peu de l'ermita de San Miguel, i pugem per uns vessants de bosc i pastures fins al coll de Plana Cuasta, ja prop del cim. Arribem fins a la mateixa punta en bicicleta, i al peu d'unes antenes de comunicació contemplem l'extens panorama de la vall del riu Ara, i sobretot la imponent vall d'Ordesa amb les parets verticals a banda i banda. Iniciem el descens per un camí molt agradable suspès a gran alçada sobre el barranc Cebollar. Tot seguit comença a baixar fort per terreny molt dret, pedregós i poc ciclable.

Senyoriu de Bertiz

Enviat per Marc el Dilluns, 17/04/2017 - 10:15

Tot i que la normativa no permet arribar fins al punt més elevat, fem una sortida curta i ràpida des de l'aparcament del Parc Natural fins al punt més alt permès, i tot seguit baixem per una pista entre pastures d'alçada ben inclinades. Prenem la pista que surt de la base del parc i comença a pujar suau al peu del rierol Aiantsoro entremig d'un bosc atlàntic espès, humit i magnífic. Al cap de 6 quilòmetres la pista comença a pujar més fort i se separa del torrent. Al punt de Plazazelai sortim del parc i entrem al Baztan, primer en suau pujada i després per una forta baixada per pista asfaltada entre masies, prats verdíssims i ovelles latxes que pasturen dins dels característics tancats.

Zugarramurdi - Sara - Urdazubi

Enviat per Marc el Diumenge, 16/04/2017 - 10:30

Sortim del bucòlic i enigmàtic poble de Zugarramurdi, al nord de Navarra, i planegem fins a les grutes de Sara, ja en territori francès. Després d'un tram d'asfalt prenem un caminet entremig d'un bosc espès que faldeja la base de l'Alkurruntz. Al coll de Lizuniaga pugem suau i progressiu entre pastures i ovelles latxes, i anem guanyant vistes sobre la contrada. Anem girant cap a l'oest i transitem per unes pistes d'alçada al costat de les típiques "palomeras". Fem una pausa sota el petit cim de la Peña Plata, i prenem un caminet ciclable que ens porta fins al coll d'Ibaineta, on hi ha un conjunt megalític. Per un corriol panoràmic que abasta fins al mar Cantàbric, baixem al coll d'Urbia, i seguim baixant fort fins a l'encisador poble d'Urdazubi, on fem una pausa abans d'acabar planejant fins al punt d'inici.

Via verda del Bidasoa i Larrun (900 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 14/04/2017 - 11:20

La ruta d'avui té dues parts ben diferenciades: la via verda que avança al peu del riu Bidasoa és plana i agradable, però en canvi, a partir de Bera comencem a pujar molt fort fins al cim del Larrun. Sortim de Doneztebe i prenem la via verda que avança al costat del riu i passa per diferents poblets. Creuem alguns túnels i avancem a bona velocitat fins a Bera, on el riu fa un gran meandre. Deixem la via verda i ens enfilem cap a una zona de masies aïllades amb una pujada duríssima sobre pista encimentada. Arribem a una fageda i el pendent es suavitza, just per agafar aire per l'extraordinàriament dur ascens per pista al Larrun, 4 quilòmetres amb un pendent mitjà del 15% i algun tram impossible gairebé del 35%. Un cop a dalt descansem i tornem a baixar cap a una carena plena de palomeras, i seguim baixant fins al coll de Lizuniaga. Entremig de pastures i masies anem tornant cap a la vall i de nou per la via verda fins al punt d'inici, en total 75 km.