Garmo Negro (3.066 m.)

Des dels Baños de Panticosa sembla a prop, i de fet ho és, però fins al cim ens separen més de 1.400 metres de pujada pràcticament directa, sense treva. Un ascens franc i directe fins un cim fàcil i molt panoràmic, amb excel·lents vistes cap al Balaitús, els Infiernos i el Vinyamala. Destaca la petita carena cimera, aèria i estètica, especialment quan la neu ja dibuixa una fina aresta.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta Muntanya
• Lloc de sortida: Baños de Panticosa, Panticosa, Osca, Aragó (Espanya)
• Distància: 9,8 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.410 metres
• Temps: 9:09 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Valle de Tena, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

El tercer dia a la Vall de Tena abandonem el ramal principal i remuntem l'estreta vall que forma el riu Caldarés fins arribar als Baños de Panticosa. Al final de l'embassament de Búbal prenem la carretera que enfila cap a l'animada població de Panticosa, i continuem amunt remuntant la vall. Passem pel Congost de l'Escalar i avancem fins que la vall queda enclotada en un marcat circ, on trobem els Baños de Panticosa. Abans però ens fixem en un dels desastres de l'abús urbanístic, en forma d'un gran aparcament de formigó abandonat a mig fer just abans d'arribar al petit nucli dels Baños. Els Baños de Panticosa és un conjunt d'edificis, bàsicament diversos hotels, les termes i el modest refugi de Piedrafita, que contrasta amb el luxe de la resta d'edificis. Està situat en un circ molt tancat per totes bandes per altes muntanyes. Estiu i hivern és una zona molt concorreguda, però ara tot està tancat.

Aparquem al costat de l'estany, ens preparem i contemplem el cim, ben visible des del peu de l'estany. Des d'aquest punt el cim sembla proper i accessible, i de fet en línia recta hi haurien poc més de 3 quilòmetres, però el desnivell és considerable: més de 1.400 metres. Val la pena fixar-se des de baix en la trajectòria que hem de seguir per evitar equívocs. Més amunt el terreny és obert, i hi ha diverses formes d'accedir al cim. Com que ja hi ha força neu escollim la més fàcil. Mirant-nos des de baix els diversos pics d'Argualas ens fixarem que el Garmo Negro és el situat al mig, clarament distingible perquè és més ample i voluminós. A la seva esquerra veiem l'Argualas, i entremig la collada per on haurem de passar. A l'altra banda també hi ha una collada, la de Pondiellos. El camí avança pràcticament en la trajectòria de la collada de Pondiellos, i a partir de la Mallata Alta comença a tendir a l'esquerra per anar a buscar la collada d'Argualas prèvia al cim. És important tenir aquesta referència.

Així doncs de nou amb la Pilar, el Pep i la Sílvia comencem a caminar des de l'aparcament els únics metres planers que trobarem en la jornada d'avui. Passem al costat del llac i anem a buscar l'evident camí que marxa en direcció nord-oest enfilant fortament cap al cim, que veurem en tot moment. El camí fa ziga-zagues per guanyar desnivell ràpidament entremig del bosc. Passem per una petita gelosia on hi ha una font d'aigua termal. Avancem fins un ampli planell inclinat, la Mallata Baja. El camí tendeix cap a la dreta, i l'anem seguint sense problemes gràcies a les fites i la pròpia fresa.

Anem pujant fins arribar a la Mallata Alta, un nou planell inclinat en forma de cubeta. Aquí el camí es difumina, i trobem diferents trajectòries de fites. En una gran roca hi ha dibuixat un mapa molt esquemàtic i fàcil d'entendre. Ens hem de fixar que davant nostre hi ha una gran muralla de pedra tallada per una marcada canal plena de blocs. Hem d'anar a pujar per aquesta canal mig grimpant però sense dificultats. Quan la canal s'obre tenim dues opcions, continuar amunt fins prop de la collada de Pondiellos i després fer un gran flanqueig cap a l'esquerra sota la gran muralla cimera, o bé com fem nosaltres començar a traçar una diagonal cap a l'esquerra en direcció a l'evident collada d'Argualas que ens queda molt a l'esquerra.

Seguint algunes fites, ja sobre la neu i sense camí definit però sense pèrdua possible avancem en diagonal i fort pendent encaminant-nos cap a l'ampla collada que separa els pics d'Argualas i els secundaris Algas del Garmo Negro, punt culminant de conjunt dels Pics d'Argualas. Aquest darrer tram fins a la collada és feixuc, ja que el pendent és fort i costa acabar-hi d'arribar. La neu destorba però tampoc en excés, i avancem a pas lent fins al coll, on fem una petita pausa. Des d'aquest punt és fàcil i habitual pujar també el pic d'Argualas (3.046 m.) i l'Algas (3.024 m.), seguint la cresta cap a l'esquerra. Però com que ja és el tercer dia de muntanya, és força tard i hi ha molta neu descartem aquests cims i ens encaminem cap al principal, el Garmo Negro.

Creuem l'ampla collada i comencem a pujar per forts pendents cap a la dreta, canviant la trajectòria que portàvem per vorejar el cim pel seu vessant feble, el nord-oest. Sense més dificultat que el fort pendent avancem fins arribar a la carena, que es trenca bruscament cap al nord sobre els ivons de Pondiellos i la bassa de la Galabrosa. Més enllà contemplem els amples pics dels Infiernos, espectaculars tot i que la neu no deixa veure amb tota la seva esplendor el seu curiós canvi de colors. Des del fil de la carena avancem tan sols uns metres fins a trobar la fina aresta del cim.

El cim és allargat i molt estret. Especialment ara que ja hi ha neu es dibuixa una fina i bonica aresta que es desploma verticalment cap al nord. Recorrem aquests pocs metres de fina aresta amb compte, però sense cap dificultat. És una arribada molt estètica i espectacular a un cim de grans panoràmiques. Al sud-oest veiem de ben a prop la retallada forma de l'Argualas i la seva cresta. Al nord, a prop els magnífics pics dels Infiernos, i molt més enllà el gegant de la zona, el Balaitús, que ens porta grans records. Molt a l'est també es veu el gran massís del Vinyamala, ben nevat.

Gaudim uns minuts del cim, tot contemplant l'ampli paisatge tenyit pels núvols que van corrent, que tapen a estones alguns dels vessants. Fa una fresca moderada, i decidim baixar fins al coll per fer un mos. La baixada és més fàcil del que pensava, ja que amb la neu pensàvem que relliscaríem molt, però sense dificultats baixem el fort pendent fins a la collada. Després d'avituallar-nos emprenem la llarga baixada fins als Baños, enclotats al fons del circ. La baixada és llarga, i amb trams de blocs granítics feixucs. Mica en mica anem perdent alçada pel mateix camí per on hem pujat, i després de més de 9 hores de ruta a ritme tranquil arribem de nou al punt de sortida.

Fem una volta pel petit nucli luxós dels Baños, desèrtic aquesta època. Ha estat una ruta molt bonica, fàcil, directa i franca a un "tres-mil" molt bonic. Poc pensava poder assolir un cim tan elevat aquests dies, ja que la neu encara no és suficient per utilitzar material d'hivern, però sí que dificulta la progressió. Un cim senzill i recomanable, d'aquells que deixen un bon sabor de boca.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta