Alta Muntanya

Enllacem els 6 cims de més de 3.000 metres del massís de la Pica d'Estats en un itinerari circular. Passat el barranc d'Areste enfilem per terreny incòmode fins el Rodó de Canalbona (3.005 m.), seguim per cresta fins a la Punta Gabarró (3.114 m.) i continuem per la cresta, ara més aèria i exposada fins a la Pica d'Estats (3.143 m.) Amb pocs minuts més ens arribem al Verdaguer (3.133 m.), fem una mica de marrada per arribar al Montcalm (3.077 m.) i finalment grimpem fins arribar al Sotllo (3.073 m), des d'on tornarem per per l'aresta sud. Un itinerari llarg i amb fort desnivell.

Des de la turística població de Zermatt agafem fins a 3 telecabines que ens porten fins als gairebé 3.900 metres d'alçada del Klein Matterhorn. Des d'aquí hi ha una perspectiva frontal i ben propera del Cerví. Molts dels excursionistes des d'aquí enfilen el Breithorn (4.164 m.), el "quatre-mil" més fàcil, accessible per una bona traça en poc més d'una hora. Nosaltres intentem arribar al Pollux, més lluny i exigent, però desistim en una xemeneia més difícil del que pensàvem.

És un cim força concorregut ja que, a part de superar per poc els 4.000 metres, és relativament fàcil i molt bonic. Els telecabines que s'agafen a Saas Grund porten fins a 3.100 metres, i a partir d'allà la ruta sempre va sobre neu i gel, superant primer esquerdes i seracs, i després un tram de força pendent (uns 40º) i al cim una curta però exposada aresta molt estètica.

Sembla impossible poder fer un cim de 4.000 m. amb una simple excursió matinal, però és del tot factible. De fet, fins i tot si sortim d'hora podríem tornar a esmorzar a mig matí. Tot plegat és gràcies a les instal·lacions mecàniques de l'estació d'esquí de Saas Fee, especialment agressives visualment en la seva part central. Un cim fàcil però agraït per iniciar-nos amb la quota dels quatre-mils, amb ambient alpí al cap d'amunt i unes vistes fantàstiques.