Intent al Pollux (4.099 m.)

Des de la turística població de Zermatt agafem fins a 3 telecabines que ens porten fins als gairebé 3.900 metres d'alçada del Klein Matterhorn. Des d'aquí hi ha una perspectiva frontal i ben propera del Cerví. Molts dels excursionistes des d'aquí enfilen el Breithorn (4.164 m.), el "quatre-mil" més fàcil, accessible per una bona traça en poc més d'una hora. Nosaltres intentem arribar al Pollux, més lluny i exigent, però desistim en una xemeneia més difícil del que pensàvem.

Fitxa

• ! Cim no aconseguit. Falta el darrer tram.
• Lloc de sortida: Arribada del telecabina Klein Matterhorn, (Zermatt)
• Distància: 14,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 780 metres
• Temps aproximat: 6:00 h.
• Nivell de dificultat: PD
• Sensació de dificultat: Difícil. Tram de II (ens va semblar més difícil) per pedra molt llisa, amb corda fixa. La majoria de gent anava assegurada.

Crònica

Quan surts a muntanya les coses no sempre surten bé. Aquestes vacances, fins ara havíem tingut molta sort amb el temps i amb les ascensions planificades. Tots els dies que hem passat a la vall de Saas hem pogut fer bones sortides i ascencions. Després de traslladar-nos a la zona de la vall de Zermatt i fer una volta per aquest poble tan turístic i car, decidim intentar el Pollux, un cim no gaire difícil segons les ressenyes que teníem.

A les 7 del matí sortim del poble de Randa en direcció a Zermatt, on no es pot arribar en cotxe. El bus ens deixa a un extrem del poble, i el creuem totalment fins arribar al telecadira que enllaça amb els dos telecabines successius que ens portaran fins al Klein Matterhorn (3.884 m.) Aquest viatge en telecabines és molt car, però és la forma més ràpida d'acostar-se als cims. En arribar a dalt, la imatge és una mica desoladora, ja que estan foradant la muntanya per tots cantons, construint nous restaurants i equipaments turístics. La veritat és que fa força llàstima tot plegat, un gran muntatge turístic fet amb poc gust.

Sortim caminant amb una bona colla més d'excursionistes, tots ells amb grampons i la majoria encordats. Amb totes les combinacions de tramsport necessàries per arribar fins aquí són gairebé dos quarts de 9, massa tard , ja que fa un dia molt assolellat i calorós. Al cap d'una estona de caminar per la gran planura de sota el Breithorn (4.164 m.), la majoria de gent es dirigeix cap a aquest cim, amb un camí ben evident i accessible. Nosaltres continuem de dret per creuar, sempre per glacera, el vessant sud de la cresta del Breithorn, passar per sota el refugi lliure de Rosi e Volante, i arribar als peus del Pollux. La neu ja comença a transformar-se de valent.

Arribem fins a la cresta que baixa del cim mateix del Pollux, i busquem el camí per pujar-hi. Seguint la ressenya que teníem anem més per la dreta, pel vessant que dóna al Castor. Segons havíem llegit aquesta ruta és més fàcil, però després veurem que no és així, i perdem força temps grimpant pels grans rocs d'aquesta zona, amb alguns passos més entretinguts, i la majoria exposats.

Al cap d'una bona estona de pujar arribem a una xemeneia on hi ha una corda gruixuda per ajudar a pujar-la. Ho veiem molt dret, ja que és una gran roca granítica molt llisa i molt vertical, sense bones preses. Veiem gent que baixa repel·lant. Ens ho mirem amb cura, parlem amb alguns que baixen i decidim no continuar. No portem l'equipament adequat, i a més a més veiem que es fa tard, ens queda molta pujada per tornar al punt d'origen i veiem que estaríem força estona per arribar al cim. Tristos i decebuts girem cua. Veiem un altre camí per baixar, molt més fàcil. Pensem que si haguéssim pujat per aquí hauríem arribat molt abans.

A sota l'aresta del Pollux tornem a la mateixa traça que havíem seguit i tornem enrere, en un camí llarg i fatigós, ja que principalment és de pujada. La neu està ja molt transformada, i es fa més pesat progressar-hi. Passem algunes esquerdes molt evidents i arribem de nou a sota del Breithorn. Per intentar salvar el dia pensem a pujar-hi. Passen de la 1 del migdia, i la neu està molt humida. Pugem un tros, però hi ha rius d'aigua per tot arreu. Les esquerdes es veuen poc segures, i pensant que hem d'arribar a temps d'agafar l'últim remuntador també girem cua.

Un balanç ben trist per un dia cansat, amb més de 6 hores de caminar a gran alçada sense aconseguir res. Estem cansats i amb força mal de cap pel sol i les hores en alçada. Probablement l'error principal va ser de planificació. Si ens haguéssim dirigit al Cástor, segurament hauríem pogut arribar-hi fàcilment, ja que només calia superar una pala de 400 metres de desnivell per neu, amb una traça ben evident, tot i que a dalt sembla que el pas d'una rimaia ho complica una mica. Si haguéssim intentat els diversos cims del Breithorn, segurament també hauríem encadenat fàcilment diversos "quatre-mils". Però no ho vam encertar. Dels errors també se n'aprèn.