Enfilem fins al cim d'un dels pics més alts d'Andorra des d'on es pot gaudir d'una esplèndida vista de les muntanyes i valls del Principat, així com d'alguns dels grans cims dels Pirineus. Fem un itinerari circular pujant per la vall de Rialb i tornant per Besalí. El tram més divertit de la ruta és la cresta que ens porta des de la portella de Rialb fins al cim.
Pugem una de les muntanyes clàssiques de l'excursionisme català sortint des del refugi de Marialles, enfilant la vall del Cadí tot seguint l'evident camí de l'Alta Ruta Pirenaica. Després de la divertida grimpada arribem al cim, i arrodonim la sortida baixant al refugi de Cortalets i pujant la cresta de Barbet, des d'on es pot contemplar un vessant més feréstec i interessant del pic del Canigó.
El sostre de l'Alt Urgell és un cim fàcil de pujar, que no té cap complicació més enllà d'una mitja grimpada. Des de prop d'Os de Civís remunto el riu Salòria fins al Coll de Conflent, per enfilar llavors sense camí evident en un tram molt dret fins a trobar la cresta, on el pendent es suavitza. La llarga cresta porta fins al mateix cim, des d'on hi ha una àmplia panoràmica.
Sortint des d'Os de Civís entro a Andorra per les Bordes de Setúria. Des de l'estació d'esquí de Pal travesso el fronterer port de Cabús i m'endinso a la vall de Tor. Tor, Norís, Alins, Ainet de Besan, Tírvia, Burg i Ferrera, pobles molt bonics de la vall Ferrera. Una llarguíssima pujada m'enfila fins al Coll de Conflent, i d'aquí al punt d'origen. Una ruta molt dura, de més de 80 km. i més de 2.400 m. de desnivell positiu.
Es tracta d'una via ferrada molt entretinguda, ubicada en un entorn d'alta muntanya i amb un recorregut força exigent. A part de la considerable verticalitat de l'itinerari, per superar alguns passos cal utilitzar les preses naturals de la roca ja que no hi ha equipament artificial. L'equipament és de molt bona qualitat i el traçat ben encertat.
Amb uns quants amics fem una ruta circular que permet enfilar-nos fins alguns dels cims més elevats d'Andorra gaudint d'unes perspectives immillorables. El Pic de l'Estanyó és conegut com el mirador d'Andorra, per la seva alçada i posició privilegiada. L'itinerari transcorre pel Parc Natural de la Vall de Sorteny.
El segon dia que passem per la zona fem tot un clàssic, el cim més elevat d'aquesta àrea, el Puigmal. Enfilem pel camí més directe, des de Fontalba. Allargarem la sortida seguint la carena de l'Olla de Núria fins al Coll de Finestrelles, tot passant pel Pic del Segre. De baixada, després de passar Núria, una calamarsada ens fa córrer més del que volíem.
Tot i ser una zona molt concorreguda, la Vall de Núria ofereix rutes molt interessants, i podem trobar-hi una gran varietat de camins. Des de la part baixa de la vall, prop de Queralbs, enfilem fins al Balandrau, passem pel refugi Coma de Vaca, recorrem l'espectacular camí dels Enginyers i passem pel centre neuràlgic, el santuari de Núria. Una ruta llarga i amb molt desnivell.
Dediquem el llarg cap de setmana de l'1 de maig a recórrer la zona sud-est del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb base al refugi Josep Maria Blanc. Una zona bonica i exigent, amb cims alts i escarpats, valls profundes i amb una munió d'estanys totalment coberts de neu.
Cercant un temps acceptable ens arribem al peu de l'estació de Vallter amb la intenció d'enfilar-nos fins al Bastiments (2.883 m.) Sortim de la part baixa de l'estació. Els núvols corren de pressa, i al coll de la Marrana ja no es veu absolutament res. Girem cua sense ni poder haver vist el cim.
