Com a "descans actiu" de la dura jornada anterior enfilem un cim menor, senzill i de curta durada, però alhora un bon mirador de la vall de Ransol i rodalies. Es tracta d'un petit cim, arrodonit, situat enmig de la vall i separat del cordal principal, fet que li ofereix una interessant perspectiva.
Es tracta d'una forma diferent d'ascendir la muntanya més elevada d'Andorra a través d'un camí directíssim que arriba fins al mateix cim. La Canal de l'Alt, orientada a l'est, té 900 metres de desnivell continuat, una de les més llargues dels Pirineus. El pendent és sostingut, d'uns 40º, tot i que el darrer tram és una mica més dret (45º). És un itinerari de poca dificultat, però molt exigent físicament.
Repetim una sortida ja realitzada aquest any que ens porta a recórrer els 3 cims principals del massís del Port del Comte. Una fàcil matinal amb pendents moderats i turons arrodonits. La qualitat de la neu s'ha ressentit greument de l'ascens fulgurant de les temperatures.
Pujant pel vessant francès, el Puigmal és un dels cims més agraïts per pujar amb esquís de muntanya, ja que en una simple matinal es pot assolir un dels cims més elevats dels Pirineus orientals en un itinerari d'uns 1.000 metres de desnivell, que comença pujant i acaba baixant, sense grans dificultats, però amb prou pendent per ser ben divertit, especialment amb bona neu.
Encarem els esquís vers un cim discret amb tres noms diferents: Pic de la Colilla, Tosseta de la Caülla o Pic dels Estanyols. Un recorregut fàcil però força llarg, amb una aproximació i tornada feixucs. L'entorn és molt bonic, especialment a partir dels estanys de la Pera i des del cim, amb una gran perspectiva de l'andorrana vall de Madriu.
Sortim amb els esquís i les raquetes a recórrer els tres cims més elevats del massís del Port del Comte: el Tossal de l'Estivella, la Tossa Pelada i el Pedró dels Quatre Batlles. Una ruta fàcil pràcticament circular que permet recórrer una bona part d'aquest massís de formes suaus i arrodonides.
Enfilem un parell de cims fàcils i pocs coneguts situats al centre d'Andorra, fet que els ofereix una posició privilegiada. Tot pujant contemplem la zona més poblada d'Andorra des de les alçades. Després, des de la carena del Caser dels Pans tenim una interessant vista aèria de la vall de Madriu. Descobrim també una joia amagada, l'estany Blau, encerclat per un circ molt tancat. Tornem tot gaudint de la bonica vall de Madriu.
Es tracta d'una via ferrada curta però força aèria. El seu fàcil accés i la poca dificultat la converteixen en una bona alternativa per a la iniciació o com a complement per a alguna altra activitat. L'equipament és de molt bona qualitat, potser excessiu. Un pas força extraplomat és la principal dificultat. Té l'al·licient afegit d'arribar a la bonica església romànica de Sant Vicenç d'Enclar.
Força distanciada dels cims més propers, aquesta muntanya ofereix una gran panoràmica de tot el massís de la Pica d'Estats i també dels veïns cims de la capçalera andorrana. Té una bonica forma piramidal de tres cares, només visible de lluny. Dels diversos camins possibles, triem la fàcil carena oest per pujar-hi i l'escarpada i pendent cresta del Port de Boet per baixar.
Enllacem els 6 cims de més de 3.000 metres del massís de la Pica d'Estats en un itinerari circular. Passat el barranc d'Areste enfilem per terreny incòmode fins el Rodó de Canalbona (3.005 m.), seguim per cresta fins a la Punta Gabarró (3.114 m.) i continuem per la cresta, ara més aèria i exposada fins a la Pica d'Estats (3.143 m.) Amb pocs minuts més ens arribem al Verdaguer (3.133 m.), fem una mica de marrada per arribar al Montcalm (3.077 m.) i finalment grimpem fins arribar al Sotllo (3.073 m), des d'on tornarem per per l'aresta sud. Un itinerari llarg i amb fort desnivell.
