Serrera, Cabaneta i Estanyó

Amb uns quants amics fem una ruta circular que permet enfilar-nos fins alguns dels cims més elevats d'Andorra gaudint d'unes perspectives immillorables. El Pic de l'Estanyó és conegut com el mirador d'Andorra, per la seva alçada i posició privilegiada. L'itinerari transcorre pel Parc Natural de la Vall de Sorteny.

Resum

• Lloc de sortida: Aparcament Parc Natural Vall de Sorteny
• Distància: 15 quilòmetres (aprox.)
• Desnivell positiu: 1.575 metres
• Temps aproximat: 8:05 h. (comptant-hi parades)
• Nivell de dificultat: mitjà

Crònica

Ens trobem a l'aparcament del Parc Natural de la Vall de Sorteny amb les Annes i el Toni. Amb la Sílvia ja hi havíem passat la nit. Per arribar-hi cal passar la Massana, Ordino i seguir direcció Arcalís. Poc després del poble del Serrat trobarem una carretera asfaltada cap a la dreta que ens porta en un parell de quilòmetres fins a l'aparcament. Ens calcem les botes, agafem aigua de la font, acabem de preparar les motxilles i comencem a caminar per la pista que marxa al costat de la caseta d'informació del Parc. La primera part del recorregut s'inicia per una pista forestal que fa llaçades per superar el desnivell. En un parell de punts podem adreçar. Caminem a bon ritme.

Al cap de poc de començar passem per un petit jardí botànic. Seguim caminant per la pista fins que s'acaba i es converteix en camí, però molt fresat i indicat amb senyals grocs i vermells de l'Alta Ruta Pirenaica. Al cap de poca estona de caminar, amb poc pendent i seguint sempre el curs del Riu de Sorteny, arribem fins al refugi homònim. El refugi de Sorteny, com la majoria dels andorrans, és lliure, i està molt ben conservat. És gran, amb moltes lliteres, llar de foc, i fins i tot un lavabo. Continuem remuntant la vall, guanyant alçada molt progressivament. Creuem el riu per un petit pont, i enfilem més fort fins al Pas de la Serrera. Després d'aquesta pujada més sobtada tornem a trobar la tranquil·litat dels prats subalpins. A la dreta fa estona que contemplem la paret nord del Pic de l'Estanyó, tercer més alt d'Andorra amb 2.915 m. (després del Comapedrosa de 2.942 m. i la Roca Entravessada, de 2.927 m.) A la nostra dreta, contemplem la paret sud del Pic de Serrera (2.912 m.), o sigui que estem envoltats de cims.

Anem progressant paulatinament per la vall fins arribar al fons del circ, als Clots de la Serrera, just a sota del cim del mateix nom. En aquest punt el camí enfila més fort en direcció sempre est, fins assolir la Collada dels Meners, punt que marca la divisòria entre les valls de Sorteny (oest) i Ransol (est). Al coll hi fa un vent gèlid, i no ens hi entretenim. Fem una petita grimpada i ens enfilem cresta amunt, direcció al Serrera. De fet no caldria grimpar, ja que tot just creuat el coll hi ha un camí més còmode i fàcil. Enfilem la carena del Serrera cap al cim. Cal superar menys de 300 metres de desnivell, i per camí fàcil i evident. En poca estona ens plantem al cim. Fem fotos i contemplem el paisatge. El cim del Serrera marca la línia fronterera entre Andorra i França. Cap al vessant nord els núvols i les boires engoleixen les valls, i tot just deixen despuntar els cims.

Baixem de nou fins a la Collada de Meners i seguim en marcada direcció sud, seguint marques de color groc, en direcció cap al Pic de la Cabaneta (2.862 m.) que veiem davant nostre. Es veu força dret, i mirem d'esbrinar per on passa el camí que ressegueix la cresta. L'anem trobant sense problemes, tot i que alguns passos requereixen grimpar o almenys ajudar-s'hi amb les mans. La petita cresta ens deixa sota mateix del cim, però hi ha un fort pendent que cal superar, i per un terreny poc còmode que combina tartera i roca contínua. És el tram més dret de tota la sortida. No és perillós ni molt exposat, però sí força dret. Cal anar amb compte. En cas de neu caldria extremar les precaucions. No és el cas. Ja s'ha fos tota.

Després de la dura pujada ens plantem al cim del Cabaneta, segon dels tres cims que tenim previstos avui, i sens dubte el que té la pujada més complicada. Fem foto de cim i ens encaminem ara cap al cim de l'Estanyó que mostra la seva estètica piràmide davant nostre. Caminem per amplis prats d'alçada, tot contemplant l'estany Gran de la Vall del Riu força més avall. Després d'una curta zona plana enfilem el vessant est de l'Estanyó, amb camí evident i fresat. Són tot just 200 metres més de desnivell, però ja n'acumulem un munt. En poca estona som al cim i aprofitem que no fa vent per contemplar el vast paisatge. Diuen que aquest cim és el mirador d'Andorra, ja que és el cim que es troba més centrat en el territori, tenint en compte que la majoria dels grans cims es trobem als extrems fronterers. La panoràmica és excel·lent i àmplia.

Comencem a baixar cap a l'altre costat, però com que el camí de baixada no és evident decidim evitar la volta que el mapa indica cap a la Serra del Roc del Rellotge i baixem pel dret, en direcció cap a l'Estanyó, un petit estany que dóna nom al cim. Baixem per una zona de tarteres de mal baixar. És molt dret i incòmode, sense camí. Probablement si haguéssim trobat el camí fresat l'haguéssim seguit i hauria estat més fàcil. Tot i això baixem sense més problemes fins un petit balcó uns metres per sobre de l'estany, on aprofitem per dinar. Tot seguit remprenem la marxa i retrobem el camí a l'alçada de l'estany. Des d'aquest punt ja només caldrà seguir el còmode camí que baixa paral·lel al Riu de l'Estanyó.

El Riu de l'Estanyó tributa les seves aigües al Riu de Sorteny, i poc després de la confluència, just sota el refugi, en camí que seguim s'uneix al que havíem fet el matí i acabem d'arribar al punt d'origen ben satisfets per la sortida d'avui. El temps ha estat excel·lent, amb sol i una temperatura agradable. Hem assolit tres cims destacats fent una volta circular completa en un entorn de sol·litud i d'ambient alpí.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta