Bicicleta de muntanya

Al peu dels Sants Metges, a l'Espunyola, surt un corriol que permet escalfar fins a la masia de Torrades on comença una forta pujada per la pista de Tresserra. Passada la casa cal prendre una pista a la dreta que puja molt fort fins dalt la serra dels Tossals, on hi ha un mirador natural amb vistes fantàstiques. Seguim cap a ponent primer una pista en desús, i més endavant un bonic corriol que té alguns trams aeris. Baixada força fàcil fins als plans de Taravil, on continuem cap a les valls de Cal Sant fins trobar la pista secundària que s'enfila al Puig Rodon, excel·lent mirador de Busa i la Vall d'Ora. A continuació fem un tram llarg i panoràmic pel fil dels cingles enllaçant els dos següents cims: el Puig Gertell i el Cap dels Plans. Tornem fins a prop de Taravil on prenem la pista asfaltada que baixa pel Mal Pas, i al mig d'un revolt seguim per una pista que ens torna a Torrades i pel caminet ja conegut fins al punt d'inici.

Sortim pedalant des de la Pobla de Roda per una pista al peu del riu Isàvena que més tard es transforma en un caminet i avança fins als afores de Serranui. Deixem el riu i comencem a remuntar el barranc de Ricans amb forts pendents. Ens anem enfilant cap a la base de les parets de la serra de Sis i el vistós Mall de Brocoló. Pugem una bona estona per bona pista i fem un últim tram duríssim amb pendents superiors al 20% fins al Coll del Vent. Contemplem l'ampli paisatge cap a la vall d'Isàvena, el Turbó i el Cotiella i seguim per la pista que recorre el gran altiplà fins al poble de Queixigar. Baixem cap al fons d'un barranc, i tornem a pujar una bona estona fins al petit nucli de Sant Esteve del Mall. Ja només ens queda baixar per bona pista fins al bonic pont de la Pobla on hem començat la ruta.

Al nord de la serra de Guara resten interts petits pobles per on va córrer la vida fins a mitjans del segle passat. La dificultat en les comunicacions i la falta d'oportunitats els van condemnar. Sortim del poble habitat de As Bellostas on prenem una pista que comença baixant fins al riu Balced i continua pujant per l'altre banda fins al despoblat de Bagüeste, amb la seva bonica església encimbellada. Tornem a baixar cap al despoblat de Letosa i planegem en un tram solitari i bonic fins al nucli de Nasarre que conserva la notable església de Sant Andreu. Per un camí mes trencat avancem cap a Otín, el poble més gran i abandonat més recentment. Iniciem el retorn per la capçalera del barranc Raisén, visitem el petit despoblat de San Póliz i acabem la ruta amb una bona pujada. Un interessant recorregut per terreny inhòspit on el rellotge es va aturar fa mig segle.

Remuntem la vall del riu Unhòla des de Bagergue per una pista molt exigent que s'enfila fins als peus del majestuós pic de Maubèrme. La pista comença a pujar des del pla dera Lana i s'enlaira sense treva seguint la vall el riu vermell cap a la cabana des Calhaus, i amb un tram encara més dur puja fins al Planhèth deth Pas Estret. Avancem 2 km. planers que ens permeten agafar forces per encarar l'última pujada, duríssima amb trams pedregosos que s'acosten al 30% de pendent i que ens obliguen a posar el peu a terra en alguns moments. Arribem al petit refugi de Liat i visitem les notables restes de les antigues instal·lacions mineres, alhora que contemplem l'espectacular paisatge d'alta muntanya al peu de l'estany de Pica Palomèra a 2.300 metres d'alçada, envoltats d'alguns dels grans cims de l'Aran.