El Pedró (1.765 m.), Catllaràs

Al peu del santuari de Falgars comencem a pedalar per una pista que s'enfila directa cap al Camp de l'Ermità, i seguim amunt per la pista principal fins a la Roca del Catllaràs. A la part alta del Pla de l'Orri prenem el camí cap al cim i acabem d'arribar-hi a peu. Seguim la carena per un corriol preciós i voltem per darrere el Puig Lluent. Poc més endavant baixem per una antiga pista, ara gairebé camí per la feréstega baga d'Ardericó. Al peu del vell refugi comencem a pujar fins al Roc de la Lluna, magnífic mirador de les muntanyes de l'Alt Berguedà. Baixada directa per un camí molt dret fins al xalet el Catllaràs, obra de Gaudí, i ja per bona pista acabem d'arribar al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Santuari de Falgars La Pobla de Lillet (Berguedà)
• Distància: 23,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 910 metres
• Temps: 4:00 hores
• Dificultat: IBP=98 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Algun tram on cal empènyer. Algun tram de corriol més difícil
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El Catllaràs és una de les meves zones preferides del Berguedà per circular amb bicicleta. Té opcións per a tots els gustos, des de pistes fàcils i agradables fins a camins ben complicats pels baixadors més experts. També és una zona preciosa per fer excursions a peu, i de fet n'hem fet moltes, sobretot als llocs més escarpats on és més difícil arribar-hi sobre rodes. Però la morfologia d'aquesta serra, més aviat suau i arrodonida, i els usos tradicionals de l'espai, bàsicament ramaderia, mineria antigament i l'explotació forestal, han fet que durant els anys s'hi hagin obert diverses pistes que faciliten el pas pels diferents sectors. També hi ha una xarxa de camins interesantíssima, i alguns d'aquests són factibles per transitar amb bicicleta.

És interessant tot l'any, però a l'hivern sol haver-hi neu a les capçaleres, i les pistes del vessant nord acostumen a estar glaçades. El Catllaràs té diversos sectors ben diferenciats, sobretot el nord, el sud i l'oest. Nosaltres avui ens mourem pel vessant nord des del Santuari de Falgars, un dels centres neuràlgics del massís i fins al sostre de la serra. Bé, si volem ser precisos el punt més alt del Catllaràs seria el Serrat Negre (1.781 m.), situat a sobre de la collada de Sant Miquel. Hi hem estat, però és un cim arbrat, arrodonit i sense vistes. Vaja, poc interessant. El vèrtex geodèsic que acostuma a ubicar-se als cims d'alguns massisos està situat al Pedró, lleugerament més baix amb 1.765 m., però amb més entitat com a muntanya i també millors vistes.

Estem a finals d'hivern, i tot i que ha fet uns dies atemperats encara és una mica d'hora per enfilar-se tant amunt. Però ens venia de gust tornar al Catllaràs, i així doncs preparem una ruta curta en distància però amb un bon desnivell, i alguns trams de certa complexitat tècnica, com la pujada i baixada al Pedró, que ens obligaran a empènyer uns minuts. També per arribar fins al mirador del Roc de la Lluna caldrà empènyer la bicicleta, o deixar-la a la part de baix de les escales que hi pugen.

Sortim des del peu del magnífic santuari de Falgars, on hi ha una notable església d'origen romànic adosada a una hostatgeria. Al voltant de l'edifici hi ha una gran zona d'esbarjo amb taules, bancs i barbacoes. Sortim per la pista principal que s'enfila cap al nord a la serra del Catllaràs, però només 250 metres després d'entrar a la pista de terra cal fer un gir de 180º a la dreta i en pujada. Prenem una pista secundària que traça una diagonal direcció sud-oest i que va seguint el GR-4, tot i que aquest adreça en algun punt. Nosaltres anem seguint la pista, en pujada notable i amb algun pujador fort i pedregós. Aproximadament al quilòmetre 3 de ruta passem pel pla de l'Empriu i el pla de Sant Cristòfol, i al km. 4 arribem al Camp de l'Ermità (1.470 m.), una gran esplanada amb pins esclarissats.

Girem a la dreta i planegem uns moments fins enllaçar amb una pista més principal que puja des de la banda de Sant Julià de Cerdanyola. Tombem a l'esquerra i seguim aquesta pista amunt. El pendent s'incrementa i enfilem un dels trams més durs i sostinguts de la ruta, ja que cal remuntar forts pendents fins al collet Llebató (1.628 m.) . El matí és fresc, i encara trobem alguna raconada glaçada i fins i tot amb neu, però que ens permet pedalejar. Les pistes estan força humides i amb fang en algun tram, fet que encara dificulta més una pujada ja ben dura per ella mateixa. Passat el collet Llebató abandonem la pista que segueix de dret cap a la collada de Sant Miquel, i girem a l'esquerra. Pugem encara uns metres més fins un collet proper on ja podem descansar uns minuts baixant còmodament fins a la Roca del Catllaràs.

La Roca del Catllaràs és una magnífica mola calcària que sembla posada expressament enmig d'un ampli i bonic prat alpí. És el centre de la part alta del Catllaràs (1.685 m.) i està situada entremig dels diversos turonets que formen la capçalera de la serra. Al costat de la roca hi ha una cruïlla de pistes. Seguim la que marxa de dret (est) i que ens obliga a creuar una tanca de la finca del Pla de l'Orri, seu de la Fundació Miranda, un santuari per a cavalls. Mirem d'esquivar un tram de pista molt enfangat i amb grans roderes, però igualment acabem plens de fang. Pugem fins a l'inici de la part superior dels plans de l'Orri. Just a la collada del Pla de l'Orri, a l'entrada del prat deixem la pista i seguim un camí poc definit per dins de prat en direcció est. Veiem davant un turó suau i arrodonit ple d'arbres. És el Pedró.

Creuem el prat fins que el camí comença a pujar fort i les cames i els pulmons no donen l'abast. Caldrà empènyer uns 10 minuts per terreny fàcil fins arribar al nostre objectiu, el Pedró (1.765 m.), sostre de la nostra ruta. Descansem uns minuts al peu del vèrtex geodèsic i contemplem el paisatge, sobretot el Pedraforca que treu el nas a l'horitzó de ponent. Seguim la ruta pel caminet que baixa en direcció oposada. El primer tram és molt dret i el fem a peu. En aquest tram superior la temperatura és molt baixa, i fa molt més fred del que pensàvem, sobretot per culpa de l'aire de nord. De fet l'ambient és gèlid, possiblement sota zero, i ens posem tota la roba que portem. Uns metres més avall del cim podem ja rodar entremig d'uns bonics prats alpins. Avancem cap a l'est per un estret corriol que avança pel vessant nord fins a la Collada Fonda, on hi ha uns bonics prats inclinats molt característics.

Ben enfredorats i sense perdre temps baixem pels bonics prats de la Collada Fonda amb vistes al Puig Lluent, que tenim just davant. Baixem fins al Grau Pedrís, un pas estret sobre roca que ens obliga a fer uns metres a peu. Arribem just a sota del Puig Lluent, però en comptes de pujar-hi prenem el corriol que el voreja pel vessant nord. És un corriol estret, obac i molt bonic que ens porta fins a l'altra banda d'aquest petit cim arrodonit. Seguim el corriol cap a l'est, baixem uns metres i creuem de nou un tram de prat alpí. Si ens hi fixem, entre l'espessa vegetació, podem veure a la nostra esquerra, molts metres més avall, els plans de l'Ardericó, on haurem d'anar. Avancem pel caminet fins al Pla Fondo de Dalt, una gran esplanada inclinada amb arbres esclarissats, un lloc obert i molt agradable. Trobem una pista i seguim a l'esquerra.

Comença el descens per la baga d'Ardericó. De seguida entrem al vessant nord i canvia el terreny. L'ambient és més fresc i molt humit. La vegetació és bàsicament de faig, encara despullats esperant l'arribada de la primavera en breu. La pista baixa decicida, però és una pista molt secundària i en desús. De fet el primer tram està en més bones condicions, però més avall trobem grans xaragalls i trams on s'ha convertit en un camí. És un tram feréstec i salvatge, molt interessant per circular amb bicicleta. Tot i això cal parar atenció ja que com deia l'estat és precari, i hi ha molts forats, pedres i xaragalls. La baixada és pronunciada, encarada cap a la Roca Roja, una característica cinglera que tenim just davant. Perdem uns 300 metres baixant per la baga d'Ardericó fins arribar a una pista més bona que ve del cantó de Sant Jaume de Frontanyà. Seguim a l'esquerra per aquesta pista més fàcil i arribem als plans d'Ardericó i tot seguit al refugi del mateix nom.

Trobem el refugi tancat, com ja comptàvem. Possiblement perquè és hivern, però també ens consta que el titular que el va portar durant molts anys, el Kun, ja no regenta aquest establiment. El vell edifici està situat al cap d'amunt d'uns plans i sota les pronunciades costes que baixen de la zona del Joc de la Pilota i el Roc de la Mare de Déu. Seguim la nostra ruta per la pista que passa ben bé per davant del refugi. Poc més endavant comença una dura pujada fins a la collada d'Arderiu. No és una pujada extrema, però el pendent és fort i sostingut. Sota mateix de la Roca Forcada el pendent es suavitza i més endavant fins i tot baixa una mica fins a connectar amb la pista principal, al costat de l'entrada d'una de les antigues mines de carbó que hi havia per aquest sector del Catllaràs.

La Sílvia i el Fum giren a la dreta i baixen directes per la pista fins al Xalet del Catllaràs. Jo faré una mica més de marrada, i giro cap a l'esquerra en pujada fins al collet Fred, on comença el camí per pujar al mirador del Roc de la Lluna. On comencen les escales podem empènyer la bicicleta fins dalt, o deixar-la en algun racó. Uns minuts d'escales em permeten arribar fins un dels millors miradors de les muntanyes de l'Alt Berguedà. És un lloc fantàstic, amb una vista llarga i cap a totes bandes. Es poden resseguir visualment les serres d'Ensija, el Pedraforca, el Cadí, Moixeró, la Tosa, Puigllançada, serra de Montgrony, Puigmal, etc. També es pot contemplar la vall del Llobregat sota els nostres peus, i el santuari de Falgars, on hem sortit.

Desfaig el camí de pujada per les escales, i un cop a baix al collet Fred, en comptes de tornar per la pista, baixo per un camí molt dret i directe que tira avall en paral·lel a la pista. És pedregós, i el pendent és molt fort. Seria un camí tipus enduro, una mica massa difícil pel meu nivell, i faig alguns trams a peu i altres sobre la bicicleta. En tot cas és curt, ja que baixa molt decidit. Arriba a tocar del Xalet del Catllaràs, atribuït a Antoni Gaudí. És un magnífic edifici que va allotjar els treballadors de les antigues mines. Recentment s'ha restaurat i torna a tenir l'esplendor que la intempèrie i algunes reformes poc respectuoses li havien manllevat.

Ja només queda encarar l'últim tram de retorn per pista fins a Falgars. És bàsicament baixada, però cal reservar una mica de força per remuntar un petit pujador entremig fins al trencant de Vallfogona. Ara sí ja només queda baixar per la pista principal del Catllaràs fins a Falgars, on acabem la ruta satisfets com sempre que venim a aquestes contrades. El paisatge del Catllaràs és magnífic i avui hem pogut gaudir d'un itinerari curt però intens, amb pujades fortes i alguns trams de corriol més difícil. Una bona combinació de paisatges d'alta muntanya, amb trams obacs, pastures, pins, fagedes i bones vistes cap grans cims de la comarca.