Busa, vessant sud

Des del peu de la Vall d'Ora ens enfilem per una pista en fort pendent cap a les parets del vessant meridional de Busa. Prenem la pista d'Orriols i voregem pel peu dels cingles i damunt de la vall fins a trobar un pujador molt fort al Grau de les Collades. Ens enfilem a l'altiplà i recorrem els camps de la Bertolina i després el pla del Rial. Al grau de la Creu baixem per asfalt fins al coll d'Arques on prenem una pista que ens porta cap a les masies de Ginebres i les Serres. Passem per l'ermita de Sant Martí dalt d'un balcó panoràmic, i anem baixant cap a la Selva, on hi ha una bonica església i una casa de colònies. Passada la masia de Casafont prenem un pista mig abandonada al fons d'un torrent que ens retorna al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: El Pujol Navès (Solsonès)
• Distància: 26,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 865 metres
• Temps: 3:15 hores
• Dificultat: IBP=94 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes. Alguna pujada molt forta
• Cartografia: Vall de Lord Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Pujar al pla de Busa sempre és un plaer per als sentits i una penitència per a les cames. Les cingleres que protegeixen aquest altiplà a la vall de Lord són molt boniques, així com les vistes des de dalt. Però enfilar-s'hi des de qualsevol dels seus vessants implica forts pendents. Hem pujat a Busa en diverses ocasions, i avui hi tornem fent algunes variants. Bàsicament pujarem pel vessant sud, però en comptes d'accedir-hi pel camí habitual del coll de la Creu, contornejarem els cingles de la cara sud per sota, i ens enfilarem a l'altiplà pel grau de les Collades, al vessant nord. També completarem la sortida enllaçant un seguit de pistes al sud de la serra de Busa i anirem a sortir a la Selva, un antic santuari la rectoria del qual ara està habilitada com a casa de colònies.

Sortim amb la Sílvia i el Fum des de la vall d'Ora. De fet volíem sortir des de baix a Sant Lleïr, però pugem motoritzats un primer tram asfaltat en direcció a la masia del Pujol, on hi ha un bon restaurant. Una mica abans d'arribar-hi aparquem en una esplanada i des d'allà començarem la ruta. Així ens estalviem una primera pujada dura per asfalt. Preparem els estris i comencem a pedalar desfent la pista per la qual hem accedit fins aquí durant 700 metres. Un cop a la pista principal que s'enfila cap a Busa l'anem seguint. La pujada és dura des del principi, amb alguns trams molt durs. Està en bon estat, tot i que és força pedregosa. Pugem contemplant en tot moment una llarga paret de conglomerat vermellós que abraça tot el recorregut visual d'esquerra a dreta. La pujada és sostinguda i no permet relaxar-se en cap moment.

Pugem per la pista gairebé 2,5 km. des de la sortida, i remuntem un bon desnivell. Ens hem de fixar en una pista secundària que fa un gir de 180º i marxa cap a la dreta. Canviem doncs de direcció i enfilem uns pendents encara més durs, i sobretot més pedregosos. Aquí sí que cal esmerçar tota l'energia en no parar de pedalar i mantenir una traçada ferma. És un tram molt exigent que dispara les pulsacions. Afortunadament després dels dos primers pujadors el pendent es modera, i podem continuar amunt sense patir tant. Passem aviat per la casa de Santeugues, i continuem pujant per sota de les parets cap a llevant. Pugem una mica més i passem per la bonica masia d'Orriols, situada en un balcó panoràmic sobre la Vall d'Ora. Per aquí passa el camí que puja un tros més amunt cap a les característiques escales que permeten superar un tram vertical i que porten el nom d'aquesta casa.

Passat Orriols el pendent es calma momentàniament, i planegem uns minuts just a la base de la principal línia de cinglera. També és un tram molt panoràmic, ja que tenim a sota la vall d'Ora, i podem veure a l'altre cantó el cingle de Sant Mamet i la rasa de les Fraus de Vilella. De sobte la pista fa un gir sobtat a la punta d'un mirador natural i comença a contornejar la base del Castellot, un turó al límit oriental de la serra de Busa. Continuem avançant per la pista que planeja per damunt del cingle de les Estaques i s'encara cap al nord. Quan comença a pujar, ens aturem un moment per separar-nos uns metres de la pista fins un cap de roc on hi ha una vista preciosa del sector nord de la Vall d'Ora. Val la pena aturar-se per contemplar aquest immens paisatge, amb la vall just a sota, al bell mig la bonica església de Sant Pere de Graudescales, i a l'horitzó la serra d'Ensija. Preciós!

La pista continua pujant i acaba de vorejar el Castellot. Avancem ara pel vessant nord i anem remunant la rasa de les Collades per un bosc humit i solitari. De nou tornem a pujar de forma més decidida, i el pendent va augmentant fins arribar al grau de les Collades, on la pista fa un zig-zag i s'enfila molt fort fins arribar a una tanca que impedeix el pas de vehicles. Els dos últims pujadors són molt drets i pedregosos, i no tenim prou forces per fer-los sobre la bicicleta, així que empenyem uns metres. Són pujadors curts, entre els dos potser 100 metres, però amb un pendent i un terreny impossible per a nosaltres. Passada la tanca la pista continua pujant però amb un pendent més assumible, i seguim amunt uns metres més fins als plans de la Bertolina. Passem per la dreta dels extensos prats i de la masia, dedicada al turisme rural. Seguim la pista principal que marxa planejant fins al pla dels Colls. Una mica més a la dreta deixem l'església de Sant Cristòfol, on no cal acabar d'arribar-hi.

Així doncs a la cruïlla dels Colls prenem la pista que marxa de dret i creua el pla del Rial. Un bon tros a la dreta ens queda la masia que li dona nom, i que és una de les més importants de Busa. Encara recordo fa uns anys que funcionava com a restaurant, però ara ja no. Passat el pla del Rial prenem la pista principal que gira a l'esquerra i puja fins al gran de la Creu, on trobem la pista asfaltada. Baixem uns metres fins a la cruïlla. La Sílvia i el Fum que volien fer una ruta més curta marxaran per la pista de l'esquerra que baixa directa fins al punt de sortida, i jo acabaré de fer la volta més llarga. Així continuo per la pista asfaltada que gira a la dreta i baixa durant 2 km. fins al coll d'Arques, on hi ha la petita ermita de Sant Jaume. Continuo per la pista asfaltada uns metres més, i després d'una llarga recta, deixo l'asfalt enmig d'un revolt i prenc una pista secundària que marxa de dret.

Avanço per la baga de Codinyola per una pista força secundària que va planejant fins a la masia de Ginebres. Tot seguit baixa fins al fons de la rasa del mateix nom, i puja per l'altra banda fins a confluir amb una pista més principal. Pujo cap a la collada de la Feixa Llarga en direcció sud fins un mirador natural. Aquí la pista gira i baixa de nou cap a la rasa de l'Estudi per tornar a pujar fins a la masia de les Serres, que sembla habitada. En tot aquest tram la pista va serpentejant constantment amunt i avall, i en direcció sud o nord, amotllant-se a les ondulacions del terreny. La pista passa per damunt mateix de la masia i continua pujant fins a la bonica ermita de Sant Martí de les Serres, dalt d'un balcó natural orientat al sud. La pista continua cap a l'est i passa per la masia de Vilacireres, també arreglada i habitada, almenys de cap de setmana. La pista ara és més bona i continua baixant fins a la Selva.

La parròquia de Sant Climent de la Selva reunia els diumenges els feligresos del voltant. És una església de notables dimensions, i sorprèn trobar-la en aquest indret força allunyat de cap nucli important de població. Però al voltant sí que hi havia antigament moltes masies habitades. La rectoria és actualment una casa de colònies i alberg, i al voltant hi ha diverses instal·lacions lúdiques i esportives. Des de la Selva es poden contemplar les parets de Busa a certa distància. Continuo baixant per la pista, ara, a partir de la Selva asfaltada. La pista és ràpida, i aviat passo per la masia Casafont, on hi ha diversos allotjaments turístics. Segueixo avall uns metres més, 2 km. des de la Selva. Cal fixar-se en el lloc on cal abandonar la pista, ja que no és evident, i en baixar ràpid em vaig saltar el trencant. Afortunadament el GPS em va avisar.

Giro a l'esquerra per una pista mig abandonada darrere d'una tanca i baixo cap al torrent de Vilamalendra. El creuo i segueixo per una pista gairebé absorbida per la vegetació i convertida en camí que avança poc més d'1 km. cap a l'est fins a la bassa de Vilamalemdra. Aquí s'uneix amb la pista principal que puja cap a Busa just al punt on hi ha el trencant cap al Pujol a l'altra banda. Així doncs simplement creuo la pista i avanço uns metres més fins al punt d'inici. Tanquem així una ruta ben distreta amb una forta pujada sota les impressionants parets de Busa, tot seguit un tram planer i agradable per l'altiplà, i finalment uns quilómetres força suaus principalment de baixada per una zona rural de mitja muntanya enllaçant diverses masies i l'església de la Selva. Un itinerari fàcil principalment per pistes, amb algunes pujades molt dures i bones perspectives cap a la Vall d'Ora i la Vall de Lord des d'aquest preciós altiplà envoltat per cingleres.