Pirineus dels Països Catalans

Serra de Milany

La tardor és un espectacle de colors per les fagedes del vessant nord de Vallfogona de Ripollès. Sortim des de la població i prenem la pista que marxa cap al sud i que va remuntant el vessant obac de la serra. La pujada és molt intensa a prop de les Artigues, i continua exigent fins a la carena, on acabem de pujar a peu fins al Castell de Milany, des d'on hi ha una extraordinària panoràmica. Baixem cap al vessant oposat i ens aturem al mirador natural del Morro del Quer. Seguim baixant cap al Pla de Marenyol, i encara més fins al torrent de Milany, on ben a prop hi trobem la immensa balma troglodítica del Teixidor. Planegem cap a Llaés, i tornem a pujar per terreny obac i fagedes acolorides cap al coll de Piella, on comença la llarga baixada fresca i ombrívola, passant primer per la casa del mateix nom, i continuant avall fins a la ribera de Vallfogona.

Bosc de Virós

Fem una pedalada fàcil i agradable per un dels boscos més espectaculars del Pallars entre avets i bedolls que comencen a adopar els colors de tardor. Iniciem la ruta a la borda de Virós i pugem per pistes fàcils on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons. Arribem fins al mirador natural del Farro, un cap de roc molt panoràmic on hi restes d'un antic campament dels republicans durant la Guerra Civil. Tombem cap a l'est fent llargues diagonals i sengles revolts fins al punt més alt de la ruta, sota la carena de la serra de la Màniga. Comencem un ràpid descens que ens porta primer al refugi del Gall Fer i tot seguit a les bordes de Buiro abans de l'última baixada directa al punt d'inici.

Pla de la Mà Morta (2.271 m.)

Comencem a pedalar al Pont de la Plana i en pocs minuts arribem al bonic i enigmàtic poble de Tor, situada en un clot on conflueixen diversos torrents. Seguim pujant per la pista principal en direcció Andorra, però a l'alçada de les bordes de Pleià prenem una pista secundària a la dreta que s'enfila fort pel serrat de Borgs, amb algun pas més difícil. Pugem per un bonic bosc fins a la cruïlla de pistes del planell de Matabous i continuem pujant per un tram panoràmic fins al final de la pista, on hi ha un prat alpí obert que ens regala unes esplèndides vistes de la Vall Ferrera i les grans muntanyes de l'entorn, amb el Monteixo en primer pla. Reculem fins a la cruïlla i seguim ara la pista de l'esquerra que va baixant fent llargues llaçades fins al punt d'inici.

Serra de Nabiners

Al sud de la Seu d'Urgell neix una serra arrodonida que s'enfila progressivament fins un altiplà rost on hi havia l'antic poblet de Nabiners. Sortim del Parc del Segre i de seguida trobem la pista en bon estat que comença pujant fort amb una successió de revolts, i després més suaument fins a la part alta on hi ha l'antic poble, que té totes les cases ensorrades. Seguim l'ampla carena fins a la Creu dels Canyamassos, on anem girant tot planejant sota el Tossal de Cal Franc. Baixem cap al Mas d'en Planes i continuem per una pista que entra al bosc i connecta amb el Camí de les Mines. La ràpida baixada s'acaba al Pla de Sant Tirs, on tornem planejant al peu del Segre fins al punt d'inici.

Volta a la serra de Gia

Al petit poblet de Gia, enfilat damunt de la vall del riu Éssera, comencem una bona pedalada que ens portarà a fer la volta completa a la serra del mateix nom. Des del poble ja es comença amb una forta pujada que més endavant es suavitza, tot recorrent la cara est. Més endavant el pendent es torna a incrementar amb diversos revolts que ens enfilen al port de Saúnc, on obrim la visió cap al vistós massís de Cotiella. Planegem uns metres fins al refugi del Cerro Marradetas, al vessant nord de la serra, lloc on comencem a baixar cap al vessant oest i ens endinsem al sector obac a través d'una espessa avetosa. Tornem a pujar una mica fins al Collado de la Cruz, i seguim una pista més precària sota les parets occidentals del petit massís calcari. Planegem una bona estona per una pista solitària i acabem voltejant el vessant sud abans de tornar al poble.

Vall de Castanesa

Sortim pedalant del petit poble de Fontjanina, un parell de quilòmetres més enllà de Castanesa, just on s'acaba l'asfalt i continua la pista de terra. Anem remuntant direcció nord la vall que forma el riu Valira de Castanesa, tot passant per la petita capelleta de Sant Antoni, i l'ermita ensorrada de Sant Silvestre. Planegem una bona estona fins a les antigues mines de Vados, on la pista inicia una dura pujada que passa per les bordes des Plans i tot seguit va tombant direcció oest. Més amunt deixem força ensota les bordes de la Plana d'Obarra i passem per davant de la petita cabana de la Roca del Turmo. Uns últims pujadors molt drets ens fan entrar als dominis de l'estació d'esquí de Cerler, i acabem de pujar fins a la collada de Baciver, on contemplem un amplíssim paisatge. Tornem pel mateix camí.

Tossal Mercader (2.547 m.) i Coma Rossa

Des del coll de Pimorent comencem a pedalar tot planejant cap a la coma d'en Garcia, però de seguida la deixem i prenem una pista que puja endimoniadament, enllaçant un bon grapat de revolts fins al peu d'un petit cim molt panoràmic, i que ens ofereix vistes sobre el sector de Porté, del Pas de la Casa i la capçalera de la vall de l'Arieja. Fem els últims metres a peu fins al cim i contemplem l'àmplia perspectiva. Retrobem les bicicletes i baixem per la mateixa pista fins al coll, on prenem una altra pista cap a l'est que puja suaument sempre per damunt dels 2.000 metres primer cap al cortal Rossó, i finalment a l'ampla Coma Rossa, on s'acaba al final de l'esplanada a sota de la serra de Font Viva. Tornem pel mateix camí tot contemplant la fonda vall de Porté i la zona de l'estació d'esquí.

Volta a la pica Bastard i la Tossa (2.034 m.)

Comencem a pedalar des del coll de la Llosa planejant cap al nord per les pistes on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons. Pugem lleugerament al coll del Dormidor i arribem al coll de Torn per un caminet fàcil. Passem al costat del refugi i uns metres més endavant girem a la dreta per iniciar un descens cap al poble de Caudiers de Conflent, on arribem per un bonic corriol dins del bosc. Des del poble prenem una altra pista que va pujant progressivament de nou fins al coll de la Llosa, on fem una escapada d'anar i tornar fins al Puig de la Tossa, on hi ha un antic fort militar.

Estany d'Estanilles (2.257 m.)

A llevant de la vall de Cardós trobem la petita coma de Sant Miquel on hi ha els probles de Boldís Jussà i Boldís Sobirà. Des d'aquest últim surt una pista que s'enfila fins aquest petit estany on hi ha una cabanya de pastors. Comencem a pedalar pujant per la pista i aviat deixem la pista secundària que puja a les bordes de Folguero, que tenim just a sobre. La pista tomba cap al sud fent una llarga marrada fins a sota del roc Bataller, on gira cap a l'est. Seguim pujant per la pista i fem dos revolts més abans d'emprendre una llarguíssima diagonal de més de 3 km. per damunt de l'embut de la coma, i que ens porta fins al petit estany, on acaba la pista. Contemplem el paisatge, amb el petit estany i una bonica cabana de fusta dels pastors. Baixada per la mateixa pista, amenaçats per la tempesta, amb una petita pausa al roc Bataller per contemplar un panorama sobre la vall de Cardós.

Trencacalders (2.268 m.)

Des de l'estació d'esquí de Tavascan, a la Pleta del Prat, surt una pista d'alta muntanya que s'enfila fins un cim arrodonit i amb vistes panoràmiques. Sortim des de l'aparcament de l'estació i prenem la pista que neix sota el refugi i va seguint l'itinerari de raquetes de neu. Per pendents moderats pugem enmig d'un bosc d'alta muntanya, i després d'un parell de quilòmetres arribem al bonic mirador del Corbiu, amb bones vistes cap al sector del pic de Certascan. Passat el mirador fem un tram força planer, i més endavant comença la part dura de l'ascensió, amb una successió de revolts en zig-zag, un fort pendent i un terreny més trencat. L'últim tram és el més dur, i finalment arribem al petit cim, un altiplà envoltat de muntanyes. Baixem pel mateix itinerari contemplant des de dalt el reguitzell de revolts tancats.

Pàgines

Subscriure a Pirineus dels Països Catalans