Vall de Castanesa

Sortim pedalant del petit poble de Fontjanina, un parell de quilòmetres més enllà de Castanesa, just on s'acaba l'asfalt i continua la pista de terra. Anem remuntant direcció nord la vall que forma el riu Valira de Castanesa, tot passant per la petita capelleta de Sant Antoni, i l'ermita ensorrada de Sant Silvestre. Planegem una bona estona fins a les antigues mines de Vados, on la pista inicia una dura pujada que passa per les bordes des Plans i tot seguit va tombant direcció oest. Més amunt deixem força ensota les bordes de la Plana d'Obarra i passem per davant de la petita cabana de la Roca del Turmo. Uns últims pujadors molt drets ens fan entrar als dominis de l'estació d'esquí de Cerler, i acabem de pujar fins a la collada de Baciver, on contemplem un amplíssim paisatge. Tornem pel mateix camí.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Fontjanina Montanui (Ribagorça)
• Distància: 24,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.030 metres
• Temps: 5:00 hores
• Dificultat: IBP=124 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pista. Algun tram de pujada força dur
• Cartografia: El Turbón Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Ens desplacem cap a la Ribagorça per conèixer un sector de muntanyes ben poc transitat però de notable bellesa. Volem conèixer la vall formada pel riu Valira de Castanesa, que neix sota el pic del mateix nom, i que s'estén fins a la Noguera Ribagorçana al poble de Montanui. Som a la Ribagorça occidental, o Ribagorça aragonesa, en un sector majoritàriament de parla catalana i al peu de grans muntanyes. Ens desplacem fins a Castanesa, un bonic poblet situat a 1.500 metres d'alçada que actualment té una quarantena d'habitants. Com a curiositat val a dir que el poble té dos nuclis, la Vila de Dalt i la Vila de Baix, cadascun amb la seva església, ja que antigament una pertanyia a la diòcesi de la Seu d'Urgell i l'altra a la de Sopeira. El poblet és encantador, ben arreglat, tot i que moltes cases són de segona residència. També hi ha un hotel i restaurant molt agradable.

Ens consta que la vall de Castanesa és bonica, oberta, verda i molt poc transitada. Sabem però que hi ha una pista que ens permet recórrer-la en bicicleta, i aquest serà l'objectiu de la jornada. En primer lloc ens desplacem cap a Castanesa des de la vall de la Noguera Ribagorçana. A l'alçada de les Bordes seguim la N-260 direcció oest fins a Noals, on surt una altra carretera més estreta que va pujant primer cap a Ardanui i finalment a Castanesa. De fet ja estem seguint la vall, fins ara però motoritzats. I de fet encara seguirem una mica més endavant. Des de Castanesa surt una pista asfaltada que baixa fins al nucli proper de Fontjanina, on ja s'acaba l'asfalt i continua la pista. Aparquem en un revolt passada la població, al costat d'una captació d'aigua, i aquí començarem a pedalar.

La ruta és ben senzilla, ja que va seguint la vall fins al fons, on canviem de direcció i seguim amunt per la pista que s'enfila fins a la collada de Baciver. És tot pista, la primera meitat molt suau, gairebé planejant, i la segona meitat notablement dura, amb forts pendents i trams pedregosos. Però anem a pams. Posem a punt les bicicletes i els estris i sortim pedalant la Sílvia i jo mateix, amb el Fum que ens acompanya. Comencem als afores de Fontjanina, on hem agafat aigua a la font. La pista marxa en direcció nord força alçada per damunt del riu, que queda entaforat molts metres per sota. Tot i que la vall és relativament oberta, estem envoltats de muntanyes que s'enfilen molt amunt, amb uns costers molt drets. En aquesta primera part, els vessants són principalment arbrats, tot i que també hi ha diverses zones de prats inclinats on s'hi veu bestiar.

Avancem tot planejant en una pista en força bon estat, transitada bàsicament pels pocs ramaders que encara tenen cura del bestiar que pastura als prats més alts. Al cap de pocs minuts passem per la petita capelleta de Sant Antoni, on sembla que ningú s'hagués adonat que el sant estava tombat. El tornem a posar dret amb l'esperança que la seva benaurança ens acompanyi durant la ruta. Poc més endavant passem per sota del poc que queda de l'ermita de Sant Silvestre, una antiga església de la qual resten. dempeus només uns trossos de paret. Passem davant de les bordes de Serrado, en bon estat de conservació i amb algun tipus d'activitat, suposem ramadera. Anem remuntant la vall i veiem una mica més amunt que els pals de la llum que anàvem resseguint baixen abruptament cap a la central que hi ha uns metres per sota, gairebé a peu de riu.

Tot aquest primer sector de la ruta és molt suau, gairebé planer, i és molt agradable contemplar el paisatge, amb uns forts pendents a ambdós costats d'una vall amable. Més amunt de la vall veiem diverses bordes a banda i banda de la nostra ruta, algunes més amunt (als vessants de la dreta), i algunes més enfonsades a prop del riu (vessant de l'esquerra). I al cap de gairebé tres quarts d'hora de pedalar trobem un pont que creua el riu, conegut com La Palanca. Just per sobre hi ha diverses construccions, algunes de les antigues mines de Vados. Passat el pont la pista fa un parell de revolts i s'enfila endimoniadament. Tant que hem de fer algun tram a peu, ja que el terreny és pedregós. Aviat tornem a pedalar però en forta pujada, al màxim esforç. Passem per les bordes des Plans, on hi ha diverses construccions. Aquí la pista fa dos o tres revolts sobtats i comença a girar cap a ponent.

Hem arribat al fons de la vall, i ens situem sota els forts vessants que cauen de la Serra Negra i els pics de Culebres i Vallibierna, ambdós de més de 3.000 metres. Precisament per això tombem cap a ponent, per anar a buscar la continuació de la pista a través de la valleta de Baciver. La pista va pujant amb notable pendent, però enmig d'un paisatge d'alta muntanya preciós, on la vegetació ja ha desaparegut i contemplem prats alpins ben inclinats que cauen des de les altes muntanyes. Tot el recorregut és molt solitari, i fins ara només havíem vist un ramader amb el seu vehicle tot terreny. Ens creuem amb un parell de motoristes de la zona, estranyats de trobar algú aquí. Xerrem amb ells uns minuts i ens confirmen que encara tenim un bon tros de pujada. Seguim determinats cap amunt per una pista força precària, fins i tot amb algun tram on creua una zona de prat alpí i cal intuir la trajectòria.

Anem pujant i veiem a la nostra dreta el bonic nucli de bordes de la Plana d'Obarra, enfonsades més de 100 metres més avall, al peu del torrent. Seguim pujant i assolim la cota 1.900, on trobem la petita cabana de pastors de la Roca del Turmo al peu del camí. Damunt de la cabana, que està molt ben arreglada, la pista fa un parell de revolts i puja encara més fort, amb trams del 18, 22 i fins i tot del 24% que posen les minvades forces al límit. Fem algun tram curt a peu, però majoritàriament es fa tot sobre la bicicleta, tret d'algun punt on el fort pendent sumat al terra pedregós ens ho posa massa difícil. Més amunt passem al costat de la petita bassa del Pascual, i trobem ja la base del telecadira de l'estació de Cerler que baixa uns metres per la vall de Castanesa. Val a dir que fa uns anys hi havia el projecte de fer una gran estació d'esquí en aquesta vall, però la forta oposició dels veïns i la lògica aplastant del canvi climàtic ho van impedir.

Al peu del telecadira la pista continua pujant encara un bon tros més, i encara en fort pendent. Ja per un terreny més pedregós, abrupte i amb forta inclinació anem remuntant els últims metres fins assolir la Collada de Baciver (escrit Basibé en diversos mapes), de 2.277 metres. El coll obre la visió cap a l'oest, on tenim just a sota la part principal de l'estació d'esquí de Cerler, la zona de l'Ampriu. Al fons veiem alguns dels cims de més de 3.000 metres que sobrevolen la zona de Benasc, sobretot el sector dels Eristes, Posets i Perdiguero. Passem una estona al coll, reposant i contemplant un vast paisatge.

Després d'uns minuts iniciem el descens per la mateixa ruta, que ara serà molt més fàcil de baixada. Aprofitem per contemplar a la nostra esquerra (nord), la bonica i enigmàtica Serra Negra culminada pels pics de Culebras i Vallibierna, uns tres-mils ben visibles des de diferents punts de la nostra ruta, i que destaquen considerablement damunt dels vessants foscos de la Serra Negra, precisament pel seu color clar del terreny calcari. Més avall gaudim també d'una amplíssima zona de pastures alpines, amb petites bordes que mostren que aquest paisatge actualment força inert, antigament era molt més aprofitat. Amb els ulls saturats de bellesa anem baixant còmodament i desfem el camí ja conegut.