Volta a la serra de Gia

Al petit poblet de Gia, enfilat damunt de la vall del riu Éssera, comencem una bona pedalada que ens portarà a fer la volta completa a la serra del mateix nom. Des del poble ja es comença amb una forta pujada que més endavant es suavitza, tot recorrent la cara est. Més endavant el pendent es torna a incrementar amb diversos revolts que ens enfilen al port de Saúnc, on obrim la visió cap al vistós massís de Cotiella. Planegem uns metres fins al refugi del Cerro Marradetas, al vessant nord de la serra, lloc on comencem a baixar cap al vessant oest i ens endinsem al sector obac a través d'una espessa avetosa. Tornem a pujar una mica fins al Collado de la Cruz, i seguim una pista més precària sota les parets occidentals del petit massís calcari. Planegem una bona estona per una pista solitària i acabem voltejant el vessant sud abans de tornar al poble.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Gia Ribagorça
• Distància: 38,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.160 metres
• Temps: 4:50 hores
• Dificultat: IBP=94 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes en bon estat
• Cartografia: El Turbón Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Continuem pedalant per la Ribagorça i avui decidim contornejar la serra de Gia (Sierra de Chía en castellà i aragonès), un petit massís calcari allargat, situat al vessant dret del riu Éssera, que baixa de la zona de Benasc, i a llevant del massís de Cotiella, del qual tindrem bones vistes. El vessant oriental de la serra està solcada per una pista que uneix el poble que l'hi dona nom amb la vall de Chistén (Gistaín en castellà) i el poble de Plan a través del port de Saúnc (Sahún en castellà). És la pista que recorrerem en la primera meitat de la volta, una pista en força bon estat on hi circulen també nombrosos cotxes, massa pel nostre gust, especialment en època de sequera amb la pols com a protagonista. És la via d'accés més ràpid entre les dues poblacions, tot i que són escassament habitades, però la circulació de vehicles és habitual.

El punt de sortida de la ruta és la població de Gia, a la qual s'accedeix per una carretera que surt de la vall del riu Éssera a l'alçada de Castilló de Sos. Nosaltres sortirem una mica més amunt, des d'un petit aparcament a la mateixa pista, per fer una versió una mica més curta per al Fum, el nostre gos. Així, la Sílvia i el Fum vindran fins al coll de Saúnc i tornaran pel mateix camí, fent un quilometratge limitat, mentre que jo faré la volta sencera a la serra. Així doncs ens preparem un matí de finals d'estiu, amb una temperatura fresqueta a primera hora, però que s'enfilarà a mesura que el sol escalfi. Sortim passat un petit mirador damunt de la Serreta, que permet contemplar la vall del riu Éssera. Fem un primer tram força planer que serveix per escalfar les cames i preparar-nos per la pujada que vindrà més endavant.

Avancem primer per una zona que combina trams de bosc i altres de pastures, a una alçada que supera per poc els 1.300 metres. Remuntem en direcció nord nord-oest amb vistes cap a les muntanyes que sobrevolen la valleta i el port de Saúnc, com el punxegut Tosal de Bocs que és ben visible. Anem guanyant alçada suaument en la primera part, però quan portem poc més de 3 quilòmetres el pendent s'incrementa sobtadament amb dos o tres revolts enllaçats que ens fan guanyar alçada enmig d'un terreny vermellós. A ponent hi tenim les parets de l'allargada serra de Gia, i cap a llevant, en alguns punts oberts contemplem l'ampla vall del riu Éssera.

Passats els revolts la pista va tombant progressivament cap a ponent per aproximar-se al vessant nord. En aquest trànsit contemplem la bonica vall de Saúnc, envoltada d'un entorn muntanyós coronat al nord pels pics de Bagüeñola, de més de 3.000 metres. Enfilem un tram obert i paisatgísticament molt interessant que puja moderadament fins al port de Saúnc, que fa el canvi d'aigües cap al sector de Plan. Fem una aturada al coll, on hi ha un aparcament i diversos cartells informatius. Contemplem el paisatge i xerrem uns minuts amb persones de la zona que parlen el que alguns lingüistes han denominat benasquès, un dialecte de transició entre el català i l'aragonès. La veritat és que ens entenem perfectament i ens fixem en algunes paraules ben curioses que nosaltres no diem.

Des del coll també obrim una bonica visió cap a l'oest del massís de Cotiella, sobretot la cara més propera, amb les muntanyes de la serra d'Armeña. Des del coll la pista continua amb un tram planer i encimentat que acaba de voltar la cara nord de la serra. Com que la serra és allargada, els vessants est i oest són llargs, però el tram del vessant nord és ben curt. Des del coll fem un quilòmetre escàs fins arribar al refugi del Cerro Marradetas, situat a 2.018 metres, el punt més alt de la nostra ruta. Com que el refugi és guardat i ja hem fet gairebé tota la pujada, fem un refresc a la terrassa. Portem gairebé 12 km., i aquí la Sílvia i el Fum giraran cua i tornaran pel mateix camí. Jo continuaré per acabar de fer la volta a la serra.

Després del refugi la pista comença a baixar fort cap al vessant de Plan. La pista és força bona en aquest tram, i entro en un bosc d'avets de notables dimensions. Ja hi ha gent buscant bolets, i veig que alguns porten ceps. La pista fa diversos revolts marcats en forta baixada, i cal parar atenció al punt quilomètric 17,5 aproximadament, ja que cal deixar la pista principal i tombar a l'esquerra. És fàcil passar-se el trencant, ja que la pista principal és ràpida, i aquesta més secundària és poc visible. Giro doncs a l'esquerra per una pista amb el senyal de prohibida la circulació de vehicles, però la veritat és que trobo diversos boletaires. Vaig girant cap al sud, i torno a pujar fins al Collado de la Cruz, on hi ha un bonic planell amb vistes cap a la serra d'Armeña.

Al Collado de la Cruz cal descartar la pista de la dreta que baixaria cap al poble de Barbaruens. Prenc la de l'esquerra, més secundària i visiblement poc transitada. A partir d'aquí ja no trobaré ningú. El terreny ja és més secà, i la pista força trencada. Baixo suaument i m'acosto a les parets que cauen del vessant occidental de la serra de Gia. Tot aquest tram és llarg i potser una mica més monòton, però es fa ràpid, ja que és principalment pla i baixada. En alguns punts les vistes de la serra d'Armeña són sensacionals, i en destaca algun dels seus cims com el punxegut Pico de las Bruixas. Vaig baixant per un terreny força erm i solitari, i finalment acabo de tancar la volta pel vessant sud, amb una última baixada fins al bonic poble de Gia. A la part alta del poble passo per l'església romànica de Sant Vicenç, i enfilo un tram encimentat però força dret que em porta al punt d'inici on ens trobem amb la Sílvia i el Fum i tanquem l'activitat que ens ha portat a voltejar en bicicleta la serra de Gia.