Solsonès

El Prepirineu català s'ha vestit de blanc gràcies a la recent llevantada acompanyada de baixes temperatures. El Port del Comte mostra una de les millors imatges dels últims anys, i aprofitem per fer una ruta per la capçalera de la serra. Sortim de la part més baixa de l'estació d'esquí i remuntem la rasa del Clot de la Vall fins l'aparcament de l'Estivella. Ens enfilem cap al nord per dins del bosc de la costa del Tabac fins a la base del Tossal d'Estivella (2.338 m.) que assolim amb un pujador més fort. Amb extraordinàries vistes cap al Pedraforca i el Cadí planegem cap a ponent per les carenes arrodonides i immaculadament blanques fins a la Tossa Pelada (2.379 m.), i encara pugem un xic més fins el Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m.), sostre de la serra. Gaudim d'una llarga panoràmica cap als Pirineus centrals, i iniciem el descens, primer per la pala sud, curta però pendent, i tot seguint cap al sector de les pistes de l'Estivella. Finalitzem el descens per les antigues pistes del prat de Botons.

La primavera és la millor estació per visitar els camps colorits de la Segarra, amb el verd del blat i l'ordi onejant i el groc intens dels camps de colze. Entremig els petits pobles de regust medieval i algunes construccions defensives com castells o torres de vigia. Sortim de Torà i enfilem fort cap a la serra de Pinós, que recorrerem per l'ampla carena, ben ventilats, fins al santuari, el punt més alt. Després baixem cap a Ardèvol per contemplar la seva magnífica torre medieval i seguim al peu de la riera de Llanera fins al castell del mateix nom. Planegem fins a Vallferosa, on hi ha una torre del segle X espectacular, única a Europa. Seguim entre camps de cereals, i amb alguna bona pujada acabem d'arribar fins a l'Aguda, mirador zenital de Torà.

Al nord de la Móra Comdal unes petites muntanyes de conglomerat recorden el massís Montserratí per les seves formes arrodonides. Sortim des del mirador de Serra-seca, prop de Cambrils i pugem suau fins el Pla de les Guàrdies. Comencem a baixar i entaforar-nos en un entramat de torrents i barranqueres. Creuem el Torrent Mal i anem obrint vistes cap a les Encantades, les formes més peculiars i curioses de l'entorn. Baixem cap al fons de la vall observant les punxegudes agulles i esperons. Passat el petit nucli del Sàlzer pugem per pista fins al punt d'origen.

Prop de Coll de Jou hi ha una cavitat que antigament havia estat utilitzada com a amagatall pels contrabandistes que venien d'Andorra. Té dos accessos, un de vertical, des de dalt de la cinglera, i un també força dret, però més accessible, des d'un costat de la paret. Baixem per aquest segon: fem una petita grimpada per accedir a la boca, descendim un pou d'uns 7 o 8 metres i tot seguit ens entaforem per una galeria estreta abans d'arribar a la sala final, on encara hi ha restes dels antics estadants.