Port del Comte (2.386 m.)

El Prepirineu català s'ha vestit de blanc gràcies a la recent llevantada acompanyada de baixes temperatures. El Port del Comte mostra una de les millors imatges dels últims anys, i aprofitem per fer una ruta per la capçalera de la serra. Sortim de la part més baixa de l'estació d'esquí i remuntem la rasa del Clot de la Vall fins l'aparcament de l'Estivella. Ens enfilem cap al nord per dins del bosc de la costa del Tabac fins a la base del Tossal d'Estivella (2.338 m.) que assolim amb un pujador més fort. Amb extraordinàries vistes cap al Pedraforca i el Cadí planegem cap a ponent per les carenes arrodonides i immaculadament blanques fins a la Tossa Pelada (2.379 m.), i encara pugem un xic més fins el Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m.), sostre de la serra. Gaudim d'una llarga panoràmica cap als Pirineus centrals, i iniciem el descens, primer per la pala sud, curta però pendent, i tot seguint cap al sector de les pistes de l'Estivella. Finalitzem el descens per les antigues pistes del prat de Botons.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Golf del Port del Comte Guixers, Vall de Lord (Solsonès)
• Distància: 10,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 800 metres
• Temps: 04:25 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Vall de Lord - Port del Comte Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Feia uns quants anys que no vèiem una nevada tan abundant al vessant sud dels Pirineus, però aquest gener generós ens ha regalat un bon tou a pràcticament tota la serralada. Precisament un parell de dies abans d'emprendre aquesta ruta una potent llevantada va tenyir de blanc tot el Pirineu i el Prepirineu, fins i tot a cotes inusualment baixes. Aquesta potent nevada també comporta un risc d'allaus important, i decidim que una bona forma de gaudir d'aquesta neu fresca amb seguretat és fer una ruta poc compromesa per una zona arrodonida i poc propícia al desencadenament de plaques.

Pugem amb la Sílvia cap al Port del Comte, com altres centenars d'esquiadors, excursionistes i famílies que pràcticament col·lapsem els accessos. Com que els aparcaments estan gairebé plens (també val a dir que no ens hem llevat gaire d'hora), ens dirigim cap a la part més baixa de l'estació, a la base d'una antiga pista i un telecadira que fa molts anys que estan inactius. Aparquem doncs sota l'hotel del Golf del Port del Comte i preparem els estris. Sota mateix dels edificis de l'hotel ens calcem els esquís i comencem a foquejar pels amplis prats que a l'estiu acullen el camp de golf. Anem pujant suaument per la zona oberta del golf fins a situar-nos sota mateix de la carretera d'accés als aparcaments superiors de l'estació. Pugem seguint la rasa del Clot de la Vall, paral·lels i a poca distància de la carretera. Al cap d'aproximadament 45 minuts de pujada suau arribem al Clot de la Vall, aparcament més alt de l'estació on s'agafa el telecadira de l'Estivella.

Paral·lels a les pistes d'esquí pugem per la dreta sense pràcticament trepitjar-les. Tendim cap a la dreta (llevant) per buscar els pendents de la costa del Tabac (o Tabaco). Hem de creuar una pista d'esquí just al punt que aquesta fa un gir de 90º. Precisament en aquest punt deixem el brogit de les pistes i entrem en una zona boscosa molt bonica, especialment aquests dies després de la nevada, encara amb els arbres curulls de neu. Un caminet estret entremig del bosc espès de pi negre enfila més fort seguint el curs d'un torrent. Més amunt el bosc s'esclareix i pugem per pendents més amples. Arribem dalt d'un petit replà i tendim a l'esquerra per enfilar ara la costa Dreta. Superem un tram força pendent, en el qual hem d'encadenar uns quants girs, i assolim un gran altiplà a sota mateix del Tossal d'Estivella. Creuem l'altiplà i passem sota un antic remuntador fins a la base de la paret sud del Tossal. Tot seguir remuntem una costa curta però força dreta fins arribar dalt de la petita carena, la qual resseguim fins a la punta que marca el cim del Tossal d'Estivella (2.383 m.)

El Tossal d'Estivella és una de les puntes destacades de la serra del Port del Comte, la part superior de la qual és arrodonida i sense cims relllevants. Per tant el Tossal és simplement una protuberància més, però és la punta situada més al nord i més a llevant. Això ens ofereix una vista fantàstica de la Serra del Verd, el Pedraforca, Ensija i més al nord tot el vessant sud del Cadí. És un petit cim molt ample i obert, i amb una panoràmica extensíssima. Fem una breu pausa per contemplar el paisatge i fem un gir de 180º. Mirem ara cap a ponent, on veiem a la llunyania els dos propers objectius: la Tosa Pelada i el Pedró dels Quatre Batlles. Sense treure pells deixem lliscar els esquís uns metres en suavíssima baixada fins a la zona on arriba el telecadira de l'Estivella i els remuntadors que pugem del sector nord. Creuem la part superior de l'estació d'esquí i seguim per uns vessants amplíssims que ens porten a l'arrodonida carena de la Tosa Pelada. Remuntem uns metres més seguint el llom i coronem el segon cim del massís, la Tosa Pelada, de 2.379 metres, on hi ha un vèrtex geodèsic.

Envoltats de molts altres excursionistes i esquiadors que aprofitem aquest magnífic dia d'hivern, i aquestes condicions de neu excepcionals, fem una brevíssima pausa al cim. Tot seguit girem cap al sud i deixem lliscar els esquís uns metres en baixada. És tan poca que ni traiem les pells. Pocs metres més avall tornem a pujar molt suaument per un immens camp de neu i en menys de mig quilòmetre connectem els dos cims del Port del Comte. Arribem al Pedró dels Quatre Batlles (2.386 m.), punt culminant del massís, on coincidim amb una munió d'esquiadors al voltant d'unes taules d'interpretació que assenyalen la majoria dels cims que es poden albirar des d'aquest punt. Ja no recordava que la vista fos tan àmplia, tenint en compte l'escassa altura del cim. Però en dies clars com avui es poden veure alguns dels gegants dels Pirineus, com l'Aneto, el Cotiella, el Turbó o el massís del Mont Perdut. Fem una pausa més llarga al cim, on fem petar la xerrada amb d'altres esquiadors.

Per baixar tenim diverses opcions, però no ens resistim a baixar la pala sud del Pedró, curta però intensa i en considerable pendent. Tot seguit descartem baixar pel Clot de la Vall, ja que la neu ha transformat força, i optem per anar a buscar les pistes de la zona de l'Estivella, que tot i no estar tractades, el pas d'altres esquiadors asseguren un descens fàcil i ràpid. Baixem doncs per la coma que connecta amb les pistes, i seguim baixant tan aviat per les pistes com per fora quan veiem trams amb bona neu. Arribats a la base del remuntador de l'Estivella anem a buscar la línia de l'antic telecadira del prat de Botons, i baixem seguint les pilones. Possiblement hauria estat més bona opció tendir més a l'esquerra, buscant una antiga pista, però baixem per un tram més estret seguint la línia de l'antic telecadira que ens assegura que arribarem al lloc on havíem començat. Esquiem aquest tram per neu no trepitjada, tot i que s'ha transformat força a causa de les altes temperatures. En poca estona més arribem al punt d'inici.

El Port del Comte és ideal per un esquí de muntanya fàcil i sense compromís, adequat fins i tot amb dies en què el risc d'allaus no recomana emprendre rutes més complicades. La proximitat de l'estació d'esquí facilita l'accés, però també provoca una gran concurrència, especialment els dies com avui amb bona neu. Es poden traçar multitud de recorreguts, tant de pujada com en descens, ja que els vessants oberts de tot el sector permeten infinitat de configuracions. Nosaltres hem triat una ruta fàcil que ens ha portat a coronar els tres cims més alts: el Tossal d'Estivella, la Tosa Pelada i el Pedró dels Quatre Batlles amb sortida al punt més baix de l'estació, al peu d'un telecadira que fa molts anys ja es va abandonar, fins i tot abans de començar a parlar del canvi climàtic que inexorablement fa provocant els seus efectes.