Cova dels Contrabandistes

• 

  Boca de la cova dels Contrabandistes

• 

  Entrant a la cova trobem un pou de 6 o 7 metres

• 

  Escala d'accés a la sala final

• 

  Sala final

• 

  A fora el Clot de Vilamala

Prop de Coll de Jou hi ha una cavitat que antigament havia estat utilitzada com a amagatall pels contrabandistes que venien d'Andorra. Té dos accessos, un de vertical, des de dalt de la cinglera, i un també força dret, però més accessible, des d'un costat de la paret. Baixem per aquest segon: fem una petita grimpada per accedir a la boca, descendim un pou d'uns 7 o 8 metres i tot seguit ens entaforem per una galeria estreta abans d'arribar a la sala final, on encara hi ha restes dels antics estadants.

Fitxa

• Tipus de sortida: Espeleologia i barrancs
• Lloc de sortida: Font de Coll de Jou Guixers (Vall de Lord, Solsonès)
• Distància: 0,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 50 metres
• Temps: 1:25 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Recomanable corda per descendir el pou
• Cartografia: Vall de Lord Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El dia de Nadal circulem per la Vall de Lord, i després de fer algun petit canvi de plans forçat, ens trobem prop de Coll de Jou i vaig recordar-me d'una petita cova que hi ha molt a prop. Vam decidir acostar-nos-hi, tot i no portar material específic d'espeleologia. Per accedir-hi cal arribar a coll de Jou, i prendre un trencant que surt a la dreta venint de Sant Llorenç de Morunys, just després del trencant del Port del Comte. Al cap d'aproximadament 100 metres la pista cimentada fa un revolt, just a la font de Coll de Jou. Aparquem i comencem l'aproximació.

La cova dels Contrabandistes té dues boques, i també dos noms. Se l'anomena cova dels Contrabandistes a causa de l'ús que havia tingut uns anys enrere, quan el contraban de tabac i altres productes provinents d'Andorra era freqüent. Aquesta cova era un refugi i alhora un magatzem. També se l'anomena Avenc del Jouet, per la proximitat geogràfica amb Coll de Jou i per l'accés vertical d'uns 10 o 11 metres. Decidim entrar per la boca inferior, tot i que no és fàcil trobar-la sense tenir indicacions precises.

Des del revolt on hem aparcat caminem cap al sud-oest, és a dir, cap a l'esquerra, per uns prats inclinats i en direcció a la cinglera. Cal pujar fort uns 10 o 15 minuts. Un cop a dalt vorejar la base del cingle per la banda sud, i de seguida veurem la boca uns 2 o 3 metres de la base de la paret. Per enfilar-nos a la paret cal escalar aquests 2 o 3 metres. Es pot pujar fàcilment sense cap equipament, tot i que també hi ha una xapa a peu de boca. Un cop a dins trobem un pou força vertical d'uns 6 o 7 metres de fondària. Hi ha una instal·lació amb dos químics units per una cadena. Es podria baixar desgrimpant, però com que portem una petita corda, la posem i la utilitzem com a passamà, per baixar còmodament i sense riscos.

Un cop al fons del pou neix un conducte estret i descendent per on ens entaforem i anem contorsionant-nos durant 5 o 6 metres més. Trobem un petit esglaó abans d'entrar a la sala final, i una antiga escala de fusta de 3 esglaons que ens permet baixar-hi fàcilment. Al voltant s'observa una paret de pedres construïda artificialment. La cova final té uns 3 o 4 metres d'amplada i una alçada còmoda. Queden restes de troncs que havien servit com a base d'un llit i altres útils domèstics. Un tronc llarg penja de banda a banda. Cap amunt s'observa un conducte vertical i es pot veure llum al final: és la boca superior. A les parets laterals s'observen algunes concrecions poc destacades, i així com petites galeries sense continuació.

Pel que s'explica, a la boca superior hi havia una petita corriola per la qual baixaven els farcells amb les mercaderies. En tenir dues boques els contrabandistes podien fugir en cas de ser empaitats per alguna parella de civils. Com dèiem, en la boca lateral hi ha trams construïts artificialment, així com la vella escala d'accés, encara en bon estat. Observem el conjunt i tornem enrere, enfilant la petita escala i recorrent de nou, ara de pujada, la galeria estreta. Un cop al pou de sortida grimpem amunt amb l'ajuda de la corda que hi havíem deixat. Sortim a l'exterior, amb vistes cap al clot de Vilamala, i tornem en poc més de 10 minuts al punt d'inici.

És una cova curiosa, sobretot per l'ús que havia tingut durant el segle passat, quan els contrabandistes s'hi amagaven durant el trànsit entre Andorra i els diversos punts de destí. També la fa interessant el fet de tenir dues boques i les seves considerables dimensions. L'accés és relativament fàcil, tot i que una corda és recomanable per baixar el pou. Un racó interessant de conèixer.

Imatges