La popular via ferrada de Vallcebre ha crescut amb un nou sector que s'inicia al final del recorregut original. Es tracta d'un nou tram més breu, de poca dificultat i amb un pont tibetà de 14 m. Al mateix temps s'ha obert una nova ferrada a la paret oposada de considerable dificultat, sobretot molt exigent físicament. El desplom continuat i alguns passos acusadament extraplomats són les cartes de presentació d'aquest nou recorregut equipat.

Al nord-oest d'Andorra es concentren gran quantitat de cims, entre ells els més elevats del Principat. A la zona d'Arcalís trobem tres cims que es poden enllaçar resseguint la cresta, fàcil en la majoria del seu recorregut, però amb alguna grimpada considerablement aèria. Durant tot el recorregut carener gaudirem d'esplèndides panoràmiques en un entorn solitari d'alta muntanya.

Una llarga ascensió ens porta a sortir des de les Granges d'Astau, remuntar la vall i enfilar per pedregars molt pendents fins a l'escarpat pic d'Spijeoles. Seguim l'esmolada cresta, de poca dificultat però molt aèria, fins al veí pic de Gourdon. Baixem fins al refugi del Portillhon on fem nit després de més de 2.200 metres de desnivell. El dia següent tornem al punt d'inici desfent la llarga vall.

És un pic fronterer que connecta la vall de Remuñé (Espanya) al sud amb la vall de Lys (França) al nord, i forma part d'un sector de pics encrestats i aeris. Pugem des de la vall de Lys (prop de Banhèras de Luishon) per un camí llarg, feixuc i tremendament monòton fins a trobar el refugi. Des d'aquí l'itinerari es fa més entretingut, especialment en el darrer tram en què cal grimpar per assolir el cim d'àmplies perspectives.

La muntanya mítica, que segons la mitologia cristiana va ser el port de destí de Noè i tota la biodiversitat, és un gran volcà inactiu. Enmig de la gran planura s'aixeca aquesta imponent muntanya, d'ampla base i neus perpètues al cim. Situat territori kurd, dins de l'actual Turquia i reclamat històricament per Armènia l'Ararat és una muntanya sagrada per moltes religions, un lloc amb una gran càrrega simbòlica. L'ascensió és senzilla però llarga, i cal aclimatar.

Durant 5 dies recorrerem alguns dels racons més interessants del Parc Nacional de Aladağlar, al sector central de la gran serralada del Taurus. És un terreny sec i erm, amb cims rocosos i escarpats que s'acosten als 4.000 metres, i extenses planures solcades per alguns llacs. És una zona habitada només per alguns pastors nòmades. Al final de cada etapa dormim a les tendes, ja que no hi ha cap instal·lació. Un territori per gaudir de la sol·litud i els horitzons amplis.

Fem un parell de rutes suaus a l'apassionant zona de la Capadòcia, on les característiques xemeneies configuren un paisatge singular. L'erosió de terreny de diferent densitat ha creat aquest curiós fenomen geològic amb formes capricioses utilitzades d'antany com a habitatges cavernícoles i alhora de refugi dels antics cristians perseguits en època romana. Dues caminades suaus que ens permeten conèixer dues de les zones més interessants: la Vall Vermella i la Vall Blanca.

Desafiant i esquerp, d'un color fosc antipàtic i amb la silueta serrada es presenta aquest cim situat al nord-est d'Andorra, a la capçalera de la Vall d'Incles. Fem una ruta circular que comença pujant al Port d'Incles, continua vorejant pel nord la cresta de Juclar i puja el Pic de la Pala de Sobre l'Estany. Cal perdre alçada per tornar a pujar al Coll de l'Alba i començar el tram més divertit de grimpada cap al cim de Noè i finalment l'imponent Escobes.

Al sud de l'Arieja, a tocar d'Andorra, s'alça un cim espigat, de granit molt fosc, de difícil accés per totes bandes i poc conegut. Sortim de l'aparcament del Parc Natural de la Vall de Sorteny, remuntem la Vall de Rialb i ens desviem fins al Port de Siguer. Seguim l'aresta fàcil fins al cim de Banyell i a partir d'aquí comencem una entretinguda cresta que ens portarà al cim del Tomaset tot grimpant per terreny força fàcil (II/II+). Baixem amb boira fins a l'Estany Blau i remuntem fins retrobar el camí d'anada.

Al nord del refugi d'Estós, just al cordal fronterer, s'aixeca l'airós massís dels Gorgs Blancs, una curta cresta molt espadada i espectacular, que cau al buit cap al vessant francès. Remuntem la vall d'Estós i fem nit al refugi. Remuntem el barranc de Gías fins als ivons, on ens desviem cap al Port d'Oô. Comencem a crestejar pel tram més complicat (III) fins coronar el pic Jean Arlaud. Desgrimpem i remuntem de nou fins als Gorgs Blancs, i seguim la cresta pujant i baixant per terreny delicat fins assolir els diversos cims. Espectacular vista de la pared nord en terreny sever i alpí.