Tresc a l'Aladaglar (Muntanyes del Taurus)

Durant 5 dies recorrerem alguns dels racons més interessants del Parc Nacional de Aladağlar, al sector central de la gran serralada del Taurus. És un terreny sec i erm, amb cims rocosos i escarpats que s'acosten als 4.000 metres, i extenses planures solcades per alguns llacs. És una zona habitada només per alguns pastors nòmades. Al final de cada etapa dormim a les tendes, ja que no hi ha cap instal·lació. Un territori per gaudir de la sol·litud i els horitzons amplis.

Tweet

Fitxa

! Ruta de 5 dies

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Prop de Pınarbaşı, Província de Kayseri (Turquia)
• Distància: 47,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 3.347 metres
• Temps: 25:05 hores
• Dificultat: Fàcil
• Cartografia: Mapes exèrcit rus *

Itinerari

Dia	Sortida	Distància	Desnivell positiu	Desnivell negatiu	Temps
Dia 1	Prop de Pınarbaşı	5,1 km.	310 m.	0 m.	01:45 h.
Dia 2	Campament de Pınarbaşı	8,6 km.	1.037 m.	70 m.	05:30 h.
Dia 3	Kara Göl (Llac Negre)	12,2 km.	980 m.	790 m.	07:15 h.
Dia 4	Yedi Göller	12,1 km.	640 m.	1.720 m.	06:50 h.
Dia 5	Sokollupinar	9,3 km.	380 m.	715 m.	03:45 h.

Crònica

Comencem la segona part del viatge a Turquia que consisteix en uns dies de tresc per la serralada del Taurus. Concretament estarem al massís de l'Aladağlar, un Parc Nacional situat al massís central de la gran serralada del Taurus que s'estén al sud-est de Turquia, vora el Mediterrani i sota la gran planura d'Anatòlia. La ruta transita sempre per camins senzills, tot i que sense cap mena d'indicació, de manera que ens fiem totalment del nostre guia, ja que tampoc no tenim cap mapa detallat en paper. Durant l'itinerari pujarem algun cim de considerable alçada, com l'Embler, de més de 3.700 metres. Tota aquesta zona està deshabitada, i no hi ha cap poblament estable, només alguns campaments nòmades de pastors durant l'estiu. A l'hivern la neu cobreix aquest territori i queda totalment despoblat.

Caminar amb un tresc organitzat és molt còmode i fàcil, ja que només cal portar la motxilla amb el necessari pel dia, ja que la resta ens la porten o bé amb tot terreny els primers dies, o bé amb mules en les zones més inaccessibles. Això ens permet gaudir plàcidament del territori, contemplant els detalls d'aquest paisatge erm, molt sec i amb muntanyes calcàries considerablement retallades. El nostre grup està format per 7 excursionistes (Sílvia, Marga, Carmen, Dani, José Ramón, Sergi i jo mateix) i el guia. Als campaments també hi trobem el cuiner i els mulers que s'ocupen dels equipatges. Fins i tot en arribar tenim les tendes muntades, vaja, tot un luxe. Tot i això els campaments són precaris, bàsicament estan formats per les tendes, una tenda més gran que serveix com a menjador, i un lavabo molt elemental. Les dutxes o bé amb una manguera d'aigua freda o directament en algun dels llacs que anem trobant.

Dia 1. Pınarbaşı - Primer campament

Després de deixar la Capadòcia ens traslladem amb vehicle fins a l'entrada del parc de l'Aladağlar, al petit poble de Çukurbağ, on dinem. És un poble molt petit, i no tenim la sensació d'estar en una zona turística. De fet no sembla que el potencial turístic i excursionista d'aquesta zona estigui gaire explotat, més enllà d'algunes agències que organitzen trescs com el que nosaltres fem. Ens traslladem amb el bus fins a el poble dispers de Pınarbaşı, on ens deixen enmig d'una pista que s'acosta a les muntanyes.

Seguint les indicacions del Riza, el nostre guia, caminem una bona estona de pla per la pista, contemplant les muntanyes que ens queden a la nostra dreta, i els camps i les planures que ens queden a l'esquerra. Caminem vorejant la muntanya fins que trobem l'entrada de la vall de Maden (Vall de les Mines). És com una gran portalada entre altes muntanyes, un canó que dóna entrada a la vall de Maden, que s'eixampla aviat. Al cap de poc d'entrar a la vall ens desviem del fons del canó i guanyem alçada per pendents suaus fins arribar al primer dels campaments. Avui ha estat una ruta de tarda molt suau, el primer contacte amb les muntanyes del Taurus.

Dia 2. Campament de Pınarbaşı - Kara Göl (Llac Negre)

Després d'ermorzar a la tenda-menjador l'abundant menjar que ens ha preparat el nostre cuiner reprenem la marxa. El dia és esplèndid, i la temperatura molt agradable per caminar. Baixem fins al fons de la vall de Maden, i anem progressant sense camí definit al peu de les aigües del petit rierol. És una zona de detritus fluvials, ple de roques, però sense cap dificultat. Avui hem de pujar des dels aproximadament 1.800 metres que estem fins als més de 2.800 del proper camp.

Després d'una bona estona de pujar suaument arribem a una zona planera on trobem un campament nòmada. En tota la serralada de l'Aladağlar es poden trobar nombrosos campaments de pastors que a l'estiu aprofiten les pastures d'alçada per portar els seus ramats, sobretot d'ovelles. Deixem enrere el campament i avancem per l'ampla vall. Cada cop tenim la sensació d'entrar en terreny d'alta muntanya, amb elevades parets a les dues bandes de la vall. Després d'una darrera pujada llarga i feixuga arribem a un ampli coll, des del qual ja es veu el Kara Göl (Llac Negre) i el nostre campament, al peu del llac. El llac es troba situat en un petit circ, envoltat d'altes i retallades parets.

Com que hem arribat d'hora i tenim més ganes de caminar deixem les coses al campament i continuem pujant més amunt fins al peu d'una esvelta agulla. Arribem fins un circ tancat, envoltat de crestes molt retallades. Veiem una petita canal per on sembla factible pujar, i sense dubtar-ho enfilem amunt, per terreny descompost en fort pendent. Pugem gairebé 300 metres, superant la cota dels 3.000. Per pujar ens ajudem amb les mans en alguns punts, i finalment assolim la cresta, pensant que potser podríem crestejar fins al cim de la bonica agulla. Malauradament un cop dalt la cresta no podem continuar, ja que el terreny és molt aeri i exposat. Per tant simplement contemplem el paisatge i baixem amb compte de nou fins al fons del circ, i d'aquí al campament. Alguns encara s'atreveixen a banyar-se al llac abans de sopar.

Dia 3. Kara Göl (Llac Negre) - Yedi Göller (Zona dels Set Llacs)

De bon matí les primeres llums del dia il·luminen l'estètica agulla situada sobre mateix del camp, de la qual no aconseguim saber el nom. Comencem a caminar direcció est vorejant una elevada muntanya que hi ha sobre mateix del llac, i aviat anem tendint cap al sud pujant per pendents de mitjana inclinació. Sempre ens queda a la nostra dreta la cresta de les muntanyes que vorejaven el campament. Guanyem alçada fins arribar el peu del Çömçe Göl (llac de Çömçe), al costat del qual hi ha un petit campament de pastors nòmades. Avancem per una zona molt oberta i força planera, amb muntanyes força altes però que ens queden a força distància.

Passem el coll de Yildiz (Estrella) i voregem el llac del mateix nom. A partir d'aquí el camí comença a pujar fort per terreny pedregós. Davant nostre s'aixeca una imponent mola de roca, que el nostre mapa rus identifica com a Teke Kalesi (Castell de la Cabra), i que voregem fins a passar el coll del mateix nom, a més de 3.200 metres d'alçada. Després de descansar uns minuts al coll continuem pujant per terreny pedregós i en fort pendent fins assolir un cim que sembla arrodonit per on pugem, però que es trenca bruscament cap a l'oest. Segons el nostre guia aquest cim és precisament el Teke Kalesi, i no el que diu el mapa, que tot i ser més baix realment sí que té forma de castell. Continuarem amb el dubte. En tot cas un cop al cim, de 3.517 m. gaudim d'esplèndides vistes cap als cims més alts de l'Aladağlar, especialment l'espectacular Demirkazık (3.756 m.), el més elevat del massís, i que ens queda just davant.

Dinem dalt del cim, contemplant el vast paisatge que s'obre cap a totes bandes, fins i tot, molts quilòmetres enllà veiem el Erciyes Dağı, un antic volcà que és la segona muntanya més alta de Turquia, amb 3.916 m. Deixem el cim i comencem a baixar pel vessant sud, per tartera en fort desnivell, però amb una pedra petita deliciosa que permet baixar corrent. Perdem força alçada fins als Hasta Hocanın Gölü (Llacs de l'Iman Malalt), d'aigües blaves i fredes, on el José Ramon s'atreveix a banyar-se. Continuem avançant i passem també al peu del Karanlık Göl (Llac Fosc). Després d'una bona estona de baixada ens queda remuntar uns metres fins a la darrera baixada al campament.

Arribem al campament, situat prop del Direk Taşı göl (Llac de l'Obelisc, suposem en referència a l'alta muntanya que s'eleva sobre mateix). És un lloc molt bonic, un ampli circ als peus de l'esvelta muntanya Direk Taşı (Obelisc). Baixem uns metres fins al llac on ens atrevim a banyar-nos, tot i la freda temperatura de l'aigua d'un llac situat a més de 3.000 metres d'alçada.

Dia 4. Yedi Göller (Zona dels Set Llacs) - Sokollupinar

Sortim de l'àmplia planura on està instal·lat el camp, uns metres per sobre del llac Direk Taşı, als peus de l'espectacular muntanya del mateix nom. Comencem a avançar en lleugera pujada per una amplíssima vall en direcció oest. Davant nostre veiem sempre l'objectiu el dia d'avui el cim de l'Embler, allargat i arrodonit des d'aquesta banda. Pugem suaument durant una bona estona, i a mesura que ens acostem a la base de l'allargat cim tendim cap a la dreta per començar a pujar els seus pendents i guanyar la cresta. Comencem a pujar per terreny pedregós i en pendent cada cop més fort. Ens costarà una bona estona assolir el fil de la carena que ens portarà cap al cim, pujant per una feixuga tartera. Un cop dalt la carena, anem avançant pel fil, cada cop més estret i força aeri cap a la nostra dreta.

Amb un últim esforç i sense cap dificultat arribem al cim de l'Embler (3.723 m.), des d'on tenim una amplíssima perspectiva de tot l'entorn. Destaca especialment el cim del Demirkazık, el més elevat de la regió, i del qual contemplem la gran paret de roca del seu vessant sud, de més de 1.000 metres de caiguda. Realment és un cim temptador, però és una muntanya més tècnica, fora de l'abast d'un tresc programat en què s'eviten les dificultats. Ens quedem amb la seva bonica imatge, així com les escarpades muntanyes de l'entorn.

Baixem pel vessant oposat d'on hem pujat, i per tartera arribem a l'ampli coll de Çelikbuyduran, just a sota de de l'espectacular muntanya Kara Kanyar (Roques Negres). Des del coll comencem a baixar cap a l'oest per una ampla coma en considerable pendent, el Yalak Deresi. La vall gira i s'estreny, convertint-se al final en un profund canó, una gran ferida en la roca per on anem baixant. Ens parem al peu d'una font i dinem. Tot seguit continuem baixant, en pendent considerable per terreny tarterós. Baixem molts metres en un descens llarg i vertiginós per dins d'aquest tancat canó, envoltat de parets i crestes. Després de llarga estona baixant arribem a un terreny més planer, trobem una pista i acabem d'arribar al camp.

Hem baixat molt, i estem situats per sota dels 2.000 metres. El camp de Sokollupinar és còmode, i fins i tot hi ha serveis i dutxes, tot i que d'aigua freda. Acabem d'aprofitar la tarda per descansar còmodament sobre l'herba i sota el sol.

Dia 5. Sokollupinar - Çukurbağ

Ens llevem i esmorzem al còmode camp de Sokollupinar, i ens posem a punt per l'última jornada de tresc a la zona de l'Aladağlar. Avui tenim una ruta suau, principalment de baixada, recorrent el canó Cin Bar. Comencem pujant suaument per una pista avorrida i sense interès. Arribem al coll de Arpalık (Magatzem d'Ordi), una zona de pastures amb una font on s'abeuren un gran ramat d'ovelles i uns quants cavalls. En aquestes planures també veiem un bon nombre de "gelengi", uns petits i graciosos animalons mig ratolins mig esquirols que viuen en caus sota terra. Descansem uns minuts al coll i baixem cap al canó de Cin Bar.

L'entrada al canó és estreta, entre grans parets de roca a banda i banda. El canó és llarg, sinuós i engorjat. El recorregut va serpentejant entre grans parets de roca a banda i banda. Al final del canó hi ha una zona d'escalada esportiva. Recorrem durant una bona estona el fons d'aquest canó entaforat. En algun punt fins i tot hem de mig grimpar per anar baixant, tot i que sense cap dificultat. Gaudim de l'ombra d'aquest passatge tancat per grans parets, i anem baixant fins que el canó mor en la gran planura al costat del poble de Demirkazık.

Creuem el poble de Demirkazık i entrem a Çukurbağ, on hi ha la casa de l'agència Sobek (empresa que organitza el viatge contractada per Treking i Aventura que fa d'intermediària). Ens dutxem, dinem i descansem una estona després de 5 dies de caminar per les muntanyes del Taurus. A la tarda encara compartim una estona amb uns nens del poble interessats en la nostra presència.

Han estat 5 dies de caminar de forma relaxada pel Parc Nacional de l'Aladağlar, una zona muntanyosa bonica i solitària al sud-est de Turquia, compartint bones estones amb els companys de vitge i les explicacions del guia que ens apropa una mica a la realitat del país. Com ja sabíem en un itinerari organitzat les possibilitats d'improvització són mínimes, però tot i això hem gaudit d'un paisatge solitari i autèntic.

* Alhora de buscar cartografia de la zona des d'aquí, la recerca va ser difícil, i només vam aconseguir comprar mapes de l'exèrcit rus a través de Mapstore.