És la cavitat coneguda amb més recorregut del Berguedà (més d'1 km.), i una de les més importants formada per guixos. Es troba al terme de Borredà, prop de l'ermita de Sant Sadurní de Rotgers. Fem el recorregut més clàssic, entrant per la boca R2 i sortint per la R3, un itinerari subterrani de més de 600 metres. Després de desgrimpar per una zona de blocs superem un laminador molt estret i humit, i encadenem diversos passos estrets. Més endavant la cova té unes dimensions més còmodes, amb galeries i sales destacades, com la Sala Blanca, tota ella de guix. Les formacions són escasses, però passem al costat d'una colada molt estètica.

Entre Sant Llorenç de Morunys i el Santuari de Lord s'aixeca un crestall d'est a oest que conecta el pantà de la Llosa del Cavall i els Bastets amb la capçalera de la vall, al Tossal del Codó. Enmig hi trobem una petita aresta amb un cim punxegut, coronat per una senyera. Al vessant sud hi ha diverses vies d'escalada, i una de molt fàcil però estètica que recorre l'aresta oest. Escalem aquesta via tan fàcil, amb un únic tram de IV i contemplem l'excel·lent vista des del menut cim.

Prop de Coll de Jou hi ha una cavitat que antigament havia estat utilitzada com a amagatall pels contrabandistes que venien d'Andorra. Té dos accessos, un de vertical, des de dalt de la cinglera, i un també força dret, però més accessible, des d'un costat de la paret. Baixem per aquest segon: fem una petita grimpada per accedir a la boca, descendim un pou d'uns 7 o 8 metres i tot seguit ens entaforem per una galeria estreta abans d'arribar a la sala final, on encara hi ha restes dels antics estadants.

Al límit est de la serra de Picancel, gairebé sobre el pantà de la Baells, s'aixeca un turó que, malgrat la seva modesta alçada, és un punt de conexió visual cap a totes bandes, i precisament per això antigament s'hi bastí un castell. Des del magnífic pont gòtic de Pedret anem a buscar un vell camí, pràcticament desaparegut, que remunta la carena que ens portarà fins el petit cim, on queden unes restes testimonails de l'antic edifici. Tornem per la pista de la Mesquita, tot fixant-nos en el magnífic piló de terme, conegut com la Terma Alta.

Entre la vall de Meranges i la vall de la Llosa, la serra de Comaermada traça una llarga línia de sud a nord, amb relleus suaus però considerable alçada. Sortim des de Talltendre i enfilem per pistes i camins difusos cap al nord, sempre pel llom d'una desdibuixada carena. La pujada és llarga i progressiva, amb trams monòtons, però una gran panoràmica sobre la Cerdanya i els seus cims. Passem els Orris i el Tossal de l'Amorriador, on ja veiem l'ampli cim, i ens hi encarem per pales amples i suaus, castigades pel vent.

A cavall entre la Ribagorça i el Pallars Jussà, la subcomarca de la Terreta té racons ben interessants per descobrir. Sortim des del vessant pallarès, prop de Serradell i remuntem fort fins al canvi d'aigües. Tot contemplant la magnífica serra de Sant Gervàs baixem fent zig-zag cap al petit poble d'Espluga de Serra, i ja de pla ens arribem fins prop del Castellet. Sobre nostre les magnífiques Roques del Castellet, punxegudes, desagastades i vermelloses. Tornem a pujar fort cap a la carena i coronem el cim principal, amb amplíssimes panoràmiques sobre els cims pirinencs. Tornem a baixar per la mateixa vall, fixant-nos al final amb les curioses roques del Seix i les Picorres.

Per sobre de la Pobla de Segur una llarga carena es dibuixa cap al nord fins al punt més alt, on hi ha un vèrtex geodèsic i un excel·lent mirador. Seguirem aquesta llarga carena tornant, però d'anada fem marrada per vorejar per sota els montserratins Rocs de Queralt. Pugem per l'intrèpid pas equipat de la Canalissa, i per la carena de Roques Roies arribem al poble abandonat de Montsor, dalt d'un morral. Per pendents suaus coronem el cim, i tornem per la carena creuant la cresta de Gelat, el Salt del Llop i fent una breu parada a la curiosa Roca Foradada.

Ens situem al poble pallarès de Pessonada, sota la cinglera del mateix nom, i pugem suau fins la Mare de Déu de la Plana. De sobte el camí enfila molt fort buscant els passos entre les feixes de la cinglera, i en un parell de punts trobem els Escalirons, uns passos equipats amb esglaons per superar els ressalts verticals. Gairebé al capdamunt contemplem un antic refugi de la Guerra Civil, i acabem de pujar fins al cim panoràmic. De tornada fem una breu parada a l'ermita troglodítica de Sant Joanet.

Fem la segona part del recorregut per dalt de la cinglera, sortint des de més amunt del poble de Bóixols i enfilant per un camí mig perdut cap al grau de Queralt. Amb una bona timba sota els nostres peus cap al vessant sud, i terreny més suau pel nord, avancem pel fil del cingle, contemplant la llarga línia de la serra. El terreny és fàcil, i evolucionem principalment caminant amb alguna petita grimpada. Superem el Pical Ras, punt culminant de la serra, i també el Cap de Carreu, just abans d'iniciar el descens cap al Pas de la Ce. Tornem per un camí que faldeja la serra per sota dels cingles.

Des de l'estètic llogarret de l'Abella de la Conca remuntem a peu la llarga pista que enfila fins a la collada del Trumfo. Sense camí definit busquem un grau que ens permet superar la muralla rocosa, i arribar en pocs minuts al Tossal de Gallinova. Ja dalt de la carena anem resseguint la cinglera pel fil del precipici en direcció est. Sense dificultats, però amb una bona timba, evolucionem per terreny aeri, dibuixant la forma semicircular de la llarga cinglera. Passem el cim del Tossalet, i baixem cap al Pas de la Ce, on amb certes dificultats per trobar el camí anem descendint cap a la pista de retorn.