Pui de Lleràs (1.692 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 12/12/2014 - 10:09

Arribem dalt la carena
Espluga de Serra
Roca-espasa de Castellet
Roques del Castellet
Roureda del Castell Tallat
Castell del Mall i Roca de la Pedregó
Carena de la Serra de Castellet
Pui de Lleràs
Contemplant el paisatge tot baixant del cim
Serra de Sant Gervàs
Tram molt agradable a la carena
Borda i roques del Seix (les Picorres)

A cavall entre la Ribagorça i el Pallars Jussà, la subcomarca de la Terreta té racons ben interessants per descobrir. Sortim des del vessant pallarès, prop de Serradell i remuntem fort fins al canvi d'aigües. Tot contemplant la magnífica serra de Sant Gervàs baixem fent zig-zag cap al petit poble d'Espluga de Serra, i ja de pla ens arribem fins prop del Castellet. Sobre nostre les magnífiques Roques del Castellet, punxegudes, desagastades i vermelloses. Tornem a pujar fort cap a la carena i coronem el cim principal, amb amplíssimes panoràmiques sobre els cims pirinencs. Tornem a baixar per la mateixa vall, fixant-nos al final amb les curioses roques del Seix i les Picorres.

Fitxa

Tipus de sortida: Caminada
Lloc de sortida: Borda del Seix Serradell (Pallars Jussà)
Distància: 21,00 quilòmetres
Desnivell positiu: 1.205 metres
Temps: 7:23 hores
Dificultat: Fàcil
Sensació de dificultat: Fàcil
Cartografia: Pallars Jussà Mapes Comarcals. ICC (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas	Temps parcial (h.)	Temps acumulat (h.)	Distància (km.)
Borda del Seix (Serradell)	00:00	00:00	0,0
Plana de Pujol	00:38	00:38	1,9
Coll de Serradell (prop)	00:58	01:36	4,5
Espluga de Serra	00:40	02:16	6,5
El Castellet (prop)	00:45	03:01	9,4
Collada de Castellet	01:17	04:18	12,7
Pausa	00:53	05:11
Pui de Lleràs	00:38	05:49	15,0
Coll de Serradell	00:29	06:18	16,4
Borda del Seix	01:05	07:23	21,0

Crònica

La Terreta és una subcomarca natural que abraça el sector més occidental del Pallars Jussà i part de la Ribagorça. El riu Noguera Ribagorçana n'és el límit oest, i alhora fa de frontera administrativa (que no lingüística ni pràctica) entre Catalunya i l'Aragó. És una zona poc poblada i poc coneguda, ja que queda lluny dels grans centres de població. Els nuclis són petits, molt petits, alguns repoblats per neorurals a partir dels anys 80 del segle passat.

El majestuós frontal de la serra de Sant Gervàs fa de límit natural pel nord. Per l'est l'Espai d'Interès Natural de la Vall Alta de Serradell n'és el límit, i serà el vessant per on hi accedirem. El pic de Lleràs, més conegut a la zona com a Pui de Lleràs, és el cim més alt i emblemàtic, i es troba a cavall de les dues zones. La Terreta pertany al Pallars Jussà, concretament a l'immens municipi de Tremp (el més gran de Catalunya), però els seus vincles són més forts cap a la zona de la Ribagorça, ja que és el seu vessant natural, i les comunicacions són molt millors.

El recorregut que farem avui és poc natural, però ja ho sabíem d'antuvi. En realitat farem una volta circular per les Roques del Castellet amb ascensió al Pui de Lleràs. El més lògic és sortir des d'algun dels pobles de la Terreta, per exemple el Castellet o Espluga de Serra. Però com dèiem, les comunicacions des del Pallars cap a la Terreta són complicades, i hem preferit sortir des del vessant pallarès i alhora conèixer la zona de Serradell, amb l'única pega d'afegir-hi distància i desnivell, i amb l'avantatge de conèixer també aquest sector.

Sortim de nou amb la Teresa i el Joan, i ens desplacem cap a Serradell. Des de la Pobla de Segur pugem uns quilòmetres cap al nord, com si volguéssim anar cap a Senterada i cap a la Vall Fosca. Pugem poc més de 5 quilòmetres i trenquem cap a l'esquerra en direcció cap a Erinyà i Serradell. Al cap de poc més d'un quilómetre passem Erinyà i continuem amunt. Quan en portem gairebé 5 passem per sota Serradell, i sense pujar-hi continuem de dret gairebé un quilòmetre més fins que l'estreta carretera fa un marcat revolt. Sota la borda del Seix aparquem en un racó i ens posem a punt per començar a caminar.

El primer que en sobta del lloc és una espectacular agulla de conglomerat molt gastat. El mapa de l'ICC l'anomena les Roques del Seix, i utilitza el nom de les Picorres per una mola més gran de roca que hi ha uns metres més enllà. En altres llocs hem vist que anomenen les Picorres a totes aquestes agulles i curioses formacions rocoses. Comencem a caminar i ho fem en direcció oest, deixant la pista que fa un revolt i continua cap al poble. Prenem la pista de terra que passa per sota la borda del Seix i continua endavant. Hi ha un indicador del Barrancot, l'inici d'un itinerari de descens d'engorjats. Caminem de pla, còmodament per la pista, sense guanyar alçada, i observant les curioses formes de la roca desgastada.

Al cap d'uns minuts arribem a la Plana de Pujol, on s'acaba la pista. A l'altra banda del torrent hi ha la petita masia. El caminet continua cap el torrent, el creua i comença a pujar suaument. Trobem una bifurcació just abans d'un altre torrent, i prenem el camí de l'esquerra, creuant també el torrent. El camí que descartem a la dreta continua amunt i ens portaria fins a la Cova de Cuberes, la cavitat amb més recorregut de tot Catalunya, i una de les més grans del món en terreny conglomerat. S'han inspeccionat aproximadament 14 quilòmetres de recorregut subterrani, i probablement encara falten racons per descobrir.

El nostre camí transcorre en sentit ascendent per una ampla vall, la qual també és recorreguda per una aparatosa línia elèctrica que trenca notablement l'encant d'aquest paratge remot. El sender va pujant cada cop més intensament per la vall, zig-zaguejant per sota de la línia elèctrica. Un bon tros amunt s'enfila en una desdibuixada carena i va pujant cada cop més fort cap al coll de Serradell, al límit d'aigües entre la Noguera Pallaresa (pel vessant d'on venim) i la Noguera Ribagorçana (cap on anem). Després de poc més d'una hora i mitja de pujar i superar un desnivell d'uns 600 metres, arribem al coll. Segons el mapa, el coll de Serradell es troba uns metres més cap al sud, però aquí hi ha el pas natural entre els dos vessants.

Des del coll de Serradell (independentment del que diguin els mapes), tenim una àmplia visió cap als dos vessants. El que més ens sorprèn només arribar a dalt és la magnífica vista cap la serra de Sant Gervàs, un gran frontal de roca llargarut i orientat a sud. Forma una línia visual molt atractiva que centra la nostra atenció. Més enllà també ens fixem en el massís de la Maladeta, ben cobert de neu, i també el característic Turbó, més cap a l'oest.

Creuem el coll i carenegem uns minuts cap al nord. Arribem a un prat i trobem una bifurcació senyalitzada. Prenem el caminet de l'esquerra que comença a baixar fort. Força ensota veiem el petit poble de l'Espluga de Serra. El camí baixa fort fins trobar les roques de Costa Cirera. Aquí encara baixa més fort, superant una mena de grau que permet creuar en diagonal un mur rocós. Més avall el camí segueix baixant i s'encara cap al poble. Arribem al costat de l'escola, que agrupa els infants de tots els poblets la vall de la Terreta. El poble d'Espluga de Serra havia arribat a quedar pràcticament abandonat, però un grup de neorurals en val repoblar als anys 80, i més recentment també alguns antics propietaris van rehabilitar algunes cases com a segona residència. El poble es veu força cuidat, i l'església de Santa Maria té un bon aspecte.

Comença tot seguit el tram més avorrit de la ruta, ja que haurem de planejar per la pista fins a tocar del poblet del Castellet. El primer tram és més ensopit, i avancem ràpid. Quan ens apropem al nucli de Castellet el paisatge es fa més interessant, amb les Roques de Castellet que capten la nostra atenció. Poc abans del poble, intentem evitar una marrada de la pista i ens emboliquem una mica pel bosc. Retrobem la pista i seguim planejant sense acabar d'arribar al poble. A la font de la Plana trobem un llogarenc del Castellet amb qui tenim una bona conversa. Ens explica que la seva família va arribar a ser l'única que vivia en tota la vall, quan tots els pobles havien estat abandonats. Més tard entre els neorurals, les segones residències i altres persones que van tornar a la zona, els pobles van recobrar una certa vitalitat.

Les Roques del Castellet són unes formacions de conglomerat molt curioses. La Roca-espasa del Castellet és un morral alt i estret, de conglomerat vell i desgastat. S'aixeca abruptament des de la plana i creix sobtadament uns 200 metres en vertical. Les seves formes arrodonides, el color vermellos i la seva verticalitat són molt atractius. Uns metres més enllà un altra mola rocosa capta la nostra atenció: la Roca Foradada. De nou es tracta d'una carena vertical, estreta i arrodonida, aquesta amb un forat al mig que la fa encara més particular.

Uns metres més endavant abandonem finalment la pista. Prenem un camí senyalitzat cap a l'esquerra que s'enfila cap a la collada de Castellet. El primer tram de camí és deliciós, i creua la roureda del Castell Tallat, formant gairebé un túnel de vegetació. A la vora uns vells murs de pedra delimiten l'ample camí. És el vell camí de Tremp, un itinerari que antigament havia estat important per connectar els dos vessants de les nogueres Pallaresa i Rigagorçana. Més endavant creuem una zona de camps erms, un terreny obert que ens convida a contemplar ara lo Castell del Mall i la Roca de la Pedregó, dues moles de conglomerat també ben atractives.

El vell camí deixa la plana i comença a encadenar incomptables esses per pujar decidit cap a la capçalera de la serra del Castellet. Entre esbufec i esbufec ens girem enrere per gaudir de les vistes. A prop els curiosos Castell del Mall i Roca de la Pedregó. A l'horitzó els cims curulls de neu del Pirineu. La pujada és llarga i intensa, uns 500 metres de desnivell continus. S'acaba a la Collada de Castellet, dalt la carena que ens conduirà cap al cim principal. Aprofitem un planell encarat al sud-est, arrecerat del vent, per fer una aturada i dinar.

Dalt la carena hi ha una pista en desús que va resseguint la part alta. Avancem direcció nord, pujant suaument per la pista i gaudint d'una vista esplèndida. El massís de la Maladeta, amb l'Aneto al bell mig, està parcialment cobert pels núvols i el torb. Més a l'oest sí que podem contemplar la gran mola del Turbó. Cap a l'est el massís de la Pica d'Estats i altres cims ben destacats: Monteixo, Comapedrosa,...

L'últim tram abans del cim és més planer, un bonic prat alpí que culmina amb l'ample cim del Pui de Lleràs (1.692 m.) Podríem dir que és un cim de vaques, ample, arrodonit i poc destacat. Però alhora és un mirador excel·lent, ben alçat sobre la comarca natural de la Terreta, i encarat al sud del frontal de la serra de Sant Gervàs, de manera que se n'obté una panoràmica completa. Dalt del cim hi ha una petita cabana de fusta que serveix com a punt de vigia d'incendis.

Passat el cim continuem caminant per la carena, ara ja no per la pista sinó per un caminet que va baixant progressivament. Avancem direcció nord, amb la vista posada a les muntanyes nevades del Pirineu que tenim enfront. Caminem una bona estona per la carena fins que passat el Coll de Serradell trobem el camí per on ja havíem pujat. Baixem fort per la llarga vall resseguida també per l'aparatosa línia elèctrica durant més d'una hora, i arribem al nostre destí, la borda del Seix, vigilada d'aprop per les curioses roques del Seix i les Picorres.

Hem caminat una bona estona per l'Alta vall de Serradell i per la comarca natural de la Terreta. Hem gaudit d'exel·lents vistes cap a l'estètica serra de Sant Gervàs, i ens hem passejat per la poc poblada i rural zona de la Terreta. De camí hem contemplat les moles montserratines de les Roques del Castellet, de formes curioses i estètiques, i hem coronat finalment el punt més alt de l'àrea, el Pui de Lleràs. Una volta ben completa!