Al cor de la Val d'Aran, a poca distància de la població d'Unha, fem un recorregut ferrat que remunta les parets verticals que s'aixequen just sobre el poble. És una ferrada dividida en tres trams, el primer més fàcil i els dos següents força més exigents. La via és llarga i completa, i ens posarà a prova la força de braços en diversos trams desplomats, algun força llarg. Entremig trobarem tres ponts curts nepalesos i tibetans, i una curiosa escala en espiral més espectacular que no pas difícil. Durant el recorregut vertical sempre tindrem una bona vista a vol d'ocell sobre la vall de la Garona.

Enfilem una de les muntanyes més destacades i prominents de la Val d'Aran, d'aspecte aspre i ferotge, retallada i amb una pedra molt fosca. Hi accedirem per la poc habitual cresta est, que obliga a una grimpada exposada per terreny molt aeri. Per arribar-hi primer fem cap a l'idíl·lic Lac de Montoliu, sota l'entapissat Tuc des Crabes, i visitem també les restes de les antigues mines d'Urets. Planejant pel camí de l'antic ferrocarril miner arribem al coll on hi ha un petit i acollidor refugi lliure. Des de la base comencem una grimpada delicada, aèria i sobre roca mediocre.

Recorrem un tram de cresta en un entorn molt salvatge al límit del Pallars, l'Aran i l'Arieja. Situats a les Cases de Bonabé pugem direcció nord per un dels camins de l'exili fins al fronterer Port d'Aulà. Voregem per darrere l'esperó i ens enfilem dalt del Lanet Clau, el primer cim de la serra que recorrerem pel fil. El recorregut és llarg, aeri i amb trams exposats. Principalment caminant però amb trams de grimpada, avancem sobre un precipici cap al nord i forts pendents herbats al sud. Progressem sense camí per terreny aeri i panoràmic, amb el Mont Valièr sempre de vigia.

Prenem el camí de ronda direcció nord des de Lloret, i passat un petit túnel ja ens sorprèn l'estètica cala dels Frares, amb petits esculls que emergeixen de l'aigua i trenquen l'onatge. Avancem un tram bonic a peu de costa, i més endavant un llarg tram molt avorrit entre urbanitzacions, lluny del mar. Retrobem el mar a la platja Canyelles, i el perdem de nou en haver de voltar la polèmica finca Joncadella. A la cala Morisca ja seguim la costa per un bonic camí salvatge al peu dels penya-segats, amb fortes pujades i baixades. Voltegem la gran cala Llorell i encarem un darrer tram abrupte fins al cap de Tossa. Tanquem la ruta amb una volta per l'interior de les muralles de la vila vella.

A finals del segle XIX un tramvia de tracció animal portava el carbó des de les mines de Fígols fins a Berga. Recentment s'ha recuperat el tram de l'antiga ruta entre Cercs i Berga pensant en un ús turístic. Sortim de Berga i pugem primer al castell de Sant Ferran, on fem una ràpida visita. Al coll de Santa Magdalena prenem el camí de les Fonts, i passat l'Estany Clar trobem ja el camí arranjat. Planegem per la plataforma de l'antic carrilet durant quilòmetres, amb algunes pujades i baixades quan el traçat original no és viable. Hi ha trams arranjats amb baranes i escales. Arribem a Sant Jordi i tornem pel mateix camí, fixant-nos en les restes arquitectòniques de l'antic ferrocarril.

Entre Castellar de n'Hug i el coll de la Creueta s'aixeca un petit cim suau i arrodonit que si l'enfilem pel vessant nord requereix una petita grimpada. Pel camí tenim diversos punts d'interès, ja al començament amb les espectaculars fonts del Llobregat, on l'aigua brolla generosa directament de la roca. Més endavant ens aturarem a la cova de la Tuta, de 83 metres, utilitzada tradicionalment per guardar ramats. Des dels prats de la Creueta planejarem per les pastures fins enfilar pel dret el Tossal, on ens aturarem per contemplar l'ampli paisatge.

Ens enfilem a la carena i recorrem el tram que connecta dos dels cims més emblemàtics del Cadí. Remuntem el vessant sud fins a coronar la serra Pedregosa, i per grans pastures d'alçada arribem fins al vèrtex del Comabona per terreny suau i obert. Comencem a recórrer la carena cap a l'oest al fil del precipici, sobre les grans parets que es desplomen cap a la Cerdanya. Trepitgem alguns cims secundaris i finalment grimpant pel bonic esperó de la roca Punxenta coronem al sostre del Berguedà. Tornada per la coma i el refugi de Cortils.

En un dia rúfol comencem a vorejar el llarg embassament de Cavallers amb poca esperança d'assolir el cim. Entre boires, vent i fins i tot neu remuntem els forts pendents del barranc de Malavesina, passem l'estanyet homònim i seguim avançant fins la base de la paret. Una petita ullada de sol ens convida a provar-ho. Grimpem per una successió de canaletes amb algun tram força aeri de II i puntualment III. Entre blocs de granit assolim l'esmolat cim, el petit dels Besiberris, però també el més eixerit.

Aprofitem els últims dies de les vacances al Ladakh per dirigir-nos fins aquesta remota vall situada al límit nord de l'Índia, just a la frontera amb el Pakistan. Enfilem el port de Khardung La, un dels passos més alts del món que es poden fer en cotxe (5.300 m.) i baixem al riu Shyok. Seguim la riba fins a l'últim poble de l'Índia, Turtuk. Tancat fins fa poc al turisme, el petit poble baltí és un oasi de traquil·litat al peu del Karakorum. Recorrem el poble interactuant amb la seva gent, i fem alguna excursió curta per la rodalia. De tornada visitem el petit desert i les dunes de Hundar i l'important monestir budista de Diskit.

Aquesta esbelta muntanya que presideix l'horitzó de Leh, és una de les més altes de la serralada del Ladakh i molt popular entre els muntanyencs per la seva relativa facilitat i alhora bellesa. Des d'Stok fem l'aproximació fins al camp base, i de nit comencem l'ascensió fent una llarga volta fins a situar-nos sota la gran glacera. A partir d'aquí una llarga pala, enguany amb força neu, ens deixa després de diverses hores a l'aresta, que anem resseguint entre esbufecs fins al cim. Entre els núvols contemplem una gran panoràmica des de les alçades.