Caminades

Val d'Onsera

San Martín de Val d'Onsera

Als afores del petit poble rural de Sant Julián de Banzo comencem el camí que ens portarà a recórrer la Val d'Onsera. Es tracta d'una vall tancada amb altes parets a banda i banda, i al fons de la qual, en un circ encaixonat trobem la curiosa ermita trogodita de San Martín, protegida en una gran balma natural i amb un salt d'aigua que l'hi passa per davant. Indret peculiar i recòndit enmig d'un entorn feréstec.

Las Escaleretas

Pont natural al camí de Las Escaleretas

Des el mirador del Vero contemplem com el riu serpenteja i s'engorja profundament. Baixem a la riba i la resseguim, creuant el riu a gual fins a 4 vegades. Arribem a l'ermita de San Martín, sota les altes parets, i tornem uns metres enrere per buscar l'enginyós camí que mig grimpant i amb alguns passos aeris recorre la cinglera de baix a dalt. Passem pels Abrigos de Gallinero, on hi ha unes pintures rupestres, com també als Abrigos de Barfaluy, dalt del cingle.

Cap de Begur i Cap Roig

Punta des Plom

Dediquem un cap de setmana a caminar per l'Empordanet arran de costa, vorejant escarpats penyasegats i enfonsant-nos en platges paradisíaques. El primer dia ens acostem fins al Cap de Begur des del nord, tot passant per les platges de Sa Riera, Aiguafreda o Sa Tuna. Entremig petites cales de difícil accés i racons de gran bellesa. El segon dia sortim de la Platja de Castell i anem cap al nord fins al Cap Roig, gaudint d'indrets tan bonics com la Foradada, la cala Canyers, cala Corbs, cala Estreta o el cap de Planes.

Cingles de Vallcebre

Avancem pel fil de la cinglera. Al fons el Pedraforca i el Cadí

Sortim de Sant Corneli i ens acostem a la base de la cinglera. Ens hi enfilem per l'original grau dels Boigs, un pas equipat que permet superar la paret fent un zig-zag. Avancem en sentit antihorari sempre pel fil, amb bones vistes cap al Pedraforca i el Cadí. Ens entretenim al grau de les Granoteres, i baixem cap a la Foradada. Pugem ara fins a la carretera, i la creuem cap a la Barceloneta, i tot seguit el poble de Vallcebre. Tornem cap a l'ermita de Santa Magdalena, i retrobem els cingles baixant pel grau de Cal Sastre.

Canals de Catllarí

Al fons la Casa Grossa i Ensija

Des de Llinars posem rumb cap al nord, fent un llarg flanqueig entre la cinglera i la fondalada del riu Tec. Avancem fins a la magnífica masia de la Casa Grossa, abandonada enmig d'un racó feréstec. Baixem fins al riu al peu d'una gran balma, i el remuntem per terreny engorjat fins que l'aigua ens impedeix el pas. Per l'altre cantó tornem i pugem fins a Sant Martí de les Canals de Catllarí, un petit nucli abandonat amb església i un parell de cases. Baixem de nou al riu, el creuem i pugem fins a retrobar el camí de pujada.

Cingles de la Garganta

Avancem pel feixanc superior de la cinglera, la zona amb vegetació

Relegat l'interès excursionista pel gran impacte de la central tèrmica de Cercs, i amagada en una reconada, trobem una llarga cinglera que des dels plans de Fígols i Sant Corneli es desploma pràcticament fins al peu del Llobregat. Un estret feixanc a mitja alçada permet recórrer la cinglera, sempre amb la paret a una banda i el precipici a l'altra, amb bones vistes cap al sector del pantà de la Baells. Al final del relleix pugem a Sant Corneli i retornem pel barranc del Querot Negre.

Ras de Clarent

Feixa superior, on hi ha la Balma del Rei

Des del Castell de l'Areny marxem cap al coll Jovell i seguim enllà fins trobar l'inici de la Canal Curta, on anys enrere hi havia hagut un camí. Actualment només se n'endevina el traç, que es recargola en un entorn feréstec i en fortíssim pendent. Un bon tros amunt prenem un caminet que ressegueix les lleixes de la cinglera fins a la Balma del Rei, amb restes d'edificacions troglodítiques. Amb poca vista per la boira, al Ras Clarent baixem pel caminet que segueix el rec fins a Sant Romà de la Clusa. Una suau pujada fins a les Pilones i una baixada picada fins al poble.

Puig de les Bruixes (1.393 m.) i Comanegra (1.557 m.)

Carena cap al Comanegra

Prop de l'encantador poble de Beget pugem amb cotxe per la pista de la Figuera fins que l'estat ho permet. Caminem fins al final, i seguim enllà per un camí que va guanyant alçada sobre les cingleres. Arribem al petit nucli de Monars i força més enllà el de Meians, ambdós poblats per neorurals. Pugem ara fort superant les cingleres fins assolir el Puig de les Bruixes. Ja a les envistes de l'objectiu final seguim la carena i amb un últim tirapit assolim el cim. Baixem seguint el camí carener del Puig Ferriol.

Roca del Joc (1.615 m.) i Roca Forcada (1.546 m.)

Roca del Joc

Amb una fina capa de neu del dia anterior iniciem un intinerari excursionista pel vessant nord del Catllaràs. Des del monestir de Lillet prenem un caminet carener cap al sud fins arribar al xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí. Pugem fort fins al panoràmic Roc de la Lluna, i poc després arribem grimpant a l'estret Roc del Joc, sobre mateix del planell del Joc de la Pilota. Baixem fort fins al refugi Ardericó, i remuntem la carena fins a la vertiginosa Roca Forcada. Tornem pel camí de la Catau.

Puig Terrers (2.466 m.)

El Puig Terrers des de la carena del Moixeró

Comencem una llarga ruta al peu de les magnífiques Fonts del Bastareny, passem sota el Monnell i busquem el camí de Vimboca. Voregem per sota la cinglera de la Moixa i pugem sense camí i en fort pendent fins la carena del Moixeró. La resseguim pel fil, evitant els trams amb més neu del vessant nord i arribem a Tancalaporta. En pocs minuts pugem el cim que dóna la benvinguda al Cadí. Fem el ràpid descens pel camí de coll de Bauma, seguim cap al coll de la Bena, Murcarols i tornem al punt d'inici després d'una llarga jornada amb fort desnivell i quilometratge.

Pàgines