Caminades al Berguedà

Estany de Graugés

Un passeig vespertí pel caminet que voreja el llac permet gaudir de la placidesa i tranquil·litat de la principal zona humida del Baix Berguedà. A la tardor els arbres de ribera adquireixen tonalitats ocres que es reflecteixen sobre les aigües calmades, formant una bonica postal. És un indret proper, agradable i accessible, malgrat la considerable degradació de l'entorn. Ànecs, oques i cignes, juntament amb petits invertebrats, habiten aquest bonic paratge.

Els Forats

Boniques bassetes

Fem una curta excursió fins a la balma del Grau, un racó frescal on antany es va aprofitar el terreny abalmat sota la cinglera per construir-hi un habitatge troglodític. Sortim des dels afores d'Avià i pugem per un camí suau i agradable, aturant-nos al curiós saltant del Grau, una cascada que es pot recórrer pel darrere. Poc més amunt trobem les restes de les construccions sota la roca, amb diverses estances, fins i tot es conserva un forn. Al seu voltant, la rasa del Grau forma boniques bassetes i reguerols d'aigua.

Puig Terrers (2.466 m.)

Cavalls prop del cim

La coma de la Muga és el gran embut que encapçala la vall del Bastareny, i just a sobre trobem l'indefinit cim del Puig Terrers. Sortint del peu de les fonts del Bastareny prenem el camí d'Oreis i seguim fins a la Muga. Investigant un rastre de camí ens emboliquem i acabem pujant marges a través fins a dalt la serra de la Moixa. Seguim fins a Tancalaporta i el cim. Reseguim la carena en descens fins al Pas de la Cabra i per terreny molt dret baixem als Cortalets, on ja trobem camí més bo.

La Tosa (2.536 m.) per les Muntanyetes

Pujant dins les Muntanyetes

Sortim del mirador dels Orris i baixem per una antiga pista fins a la pleta dels Xais, on entrem en el laberint de les Muntanyetes. Remuntem un tram de canal, grimpem uns metres i anem a buscar una altra canal amagada rere un esperó que ens portarà a unes mines abandonades. Per fort pendent arribem sota la font de la Mena, i per terreny més fàcil fins al Niu de l'Àliga. Arrodonim la volta per la carena del Serrat Gran, baixant a la collada de Comafloriu i més endavant als amplis Plans Bagà.

El Gegant de Campllong

Grimpant al Gegant de Campllong

Al cap d'amunt de la baga de Campllong sobresurt una notòria agulla calcària entre el bosc de pins. Sortint prop de Coforb un camí en forta pujada arriba fins al coll del Portet. Pel vessant nord de la serra dels Lladres s'arriba planejant fins al també dit Roc del Gegant, que es pot coronar amb una grimpada fàcil però aèria. Unint velles pistes en desús avancem fins a la Creueta, on entrem al vessant sud de la serra, i la resseguim passant per la Mesquita fins al punt d'inici en suau descens.

Pedraforca , Pollegó Superior (2507 m.)

Enforcadura

Amb un grup d'amics dels Mountain Runners fem la sortida clàssica al Pollegó Superior del Pedraforca. Sortim des del mirador de Gresolet i en pocs minuts arribem al refugi Lluís Estasen, sota la magnífica paret nord. Prenem el camí habitual que faldeja el vessant més abrupte de la muntanya fins a buscar la debilitat de la canal del Verdet, per on s'accedeix al cim nord per una fàcil grimpada. Baixem a l'Enforcadura i fem el descens pel camí nou obert a la dreta de la tartera, sota mateix del Pollegó Ingerior.

Cingles de la Bruixa

Al fil dels Cingles de la Bruixa

En un dia rúfol fem una escapada ràpida per conèixer una cinglera estreta i allargada, situada al sud d'Ensija, ben a prop del poble abandonat de Peguera. Des del portell dels Terrers marxem per la pista de Ferrús fins situar-nos vora la cinglera. La voregem per sota per una pista, i ens hi dirigim bosc a través fins a la base de l'alta paret sud, on hi ha les restes d'una antiga construcció, possiblement Cal Pitarra. Voregem cap al vessant nord, on sense camí grimpem fins a l'aresta. Resseguim l'aèria aresta fins que trobem un punt en què podem baixar.

Cingles de Vallcebre

Avancem pel fil de la cinglera. Al fons el Pedraforca i el Cadí

Sortim de Sant Corneli i ens acostem a la base de la cinglera. Ens hi enfilem per l'original grau dels Boigs, un pas equipat que permet superar la paret fent un zig-zag. Avancem en sentit antihorari sempre pel fil, amb bones vistes cap al Pedraforca i el Cadí. Ens entretenim al grau de les Granoteres, i baixem cap a la Foradada. Pugem ara fins a la carretera, i la creuem cap a la Barceloneta, i tot seguit el poble de Vallcebre. Tornem cap a l'ermita de Santa Magdalena, i retrobem els cingles baixant pel grau de Cal Sastre.

Canals de Catllarí

Al fons la Casa Grossa i Ensija

Des de Llinars posem rumb cap al nord, fent un llarg flanqueig entre la cinglera i la fondalada del riu Tec. Avancem fins a la magnífica masia de la Casa Grossa, abandonada enmig d'un racó feréstec. Baixem fins al riu al peu d'una gran balma, i el remuntem per terreny engorjat fins que l'aigua ens impedeix el pas. Per l'altre cantó tornem i pugem fins a Sant Martí de les Canals de Catllarí, un petit nucli abandonat amb església i un parell de cases. Baixem de nou al riu, el creuem i pugem fins a retrobar el camí de pujada.

Cingles de la Garganta

Avancem pel feixanc superior de la cinglera, la zona amb vegetació

Relegat l'interès excursionista pel gran impacte de la central tèrmica de Cercs, i amagada en una reconada, trobem una llarga cinglera que des dels plans de Fígols i Sant Corneli es desploma pràcticament fins al peu del Llobregat. Un estret feixanc a mitja alçada permet recórrer la cinglera, sempre amb la paret a una banda i el precipici a l'altra, amb bones vistes cap al sector del pantà de la Baells. Al final del relleix pugem a Sant Corneli i retornem pel barranc del Querot Negre.

Pàgines