Bicicleta de muntanya

Las Blancas

A cavall entre les valls d'Aísa i Canfranc, l'arrodonida serra de las Blancas neix als peus del pic d'Aspe i s'allarga força quilòmetres cap al sud. Recorrerem pedalant una llarga pista que segueix el seu llom des del coll de la Sierra fins al refugi López Huici, on s'acaba al peu dels pics de Lecherín. És una ruta fàcil tècnicament, ja que farem una llarga pujada per bona pista i un cop arribats al final tornarem pel mateix camí. El més destacat de la ruta són les impressionants vistes sobre les valls i encara més els pics de la capçalera, dominat per l'Aspe i els seus veïns just damunt de la petita i estètica vall d'Igüer.

Ribera Salada

Visitem aquest afluent del Segre ben conegut pels seus bonics trams engorjats i zones de bany. Arrenquem la pedalada baixant suaument des de Lladurs cap a la rasa de Cinca, on comença la primera pujada cap a la carena del Soler i el mas Sarri, punt més alt de la ruta. Baixem cap al petit nucli de Timoneda i ens enfonsem per l'engorjat de la riera de Canalda fins a Aigüesjuntes, on comença la Ribera Salada. Emprenem la segona pujada per una dura pista encimentada fins al nucli de Montpol, on tornarem a baixar cap al pont del Clop i ja seguirem uns quants quilòmetres avall la riera per bona pista. A la urbanització del Pla dels Roures prenem una pista trencada que puja fort cap al serrat de la Trinxera i la masia de la Mosella, on enllacem amb una pista asfaltada fins al punt d'inici.

Puig d'Estaques (2.061 m.)

Planegem des de la Guingueta d'Ix cap a Oceja on comença una pista que remunta el serrat del Bou, des d'on tenim àmplies vistes de la gran plana cerdana. Seguim cap als refugis forestals de Naüja i Santa Llocaia, on canviem de direcció i pugem més fort cap al pla Lloser per pistes secundàries, i finalment deixem les bicicletes uns metres per sota del cim i hi arribem a peu. Contemplem el paisatge i baixem per uns ròssecs fins a Cotzé, on hi havia la base de l'antiga estació d'esquí de Puigmal. Sota el circ que forma el gran cim comencem el descens per un corriol fàcil i divertit fins a l'entrada d'Er. Queda encara una llarga tornada seguint el GR amb trams de pista i camí cap a Naüja i el riu de Nèrvols.

Bony de Ginebrell (2.315 m.)

Poc més amunt del pont de la Ribera comencem a pedalar per un caminet que s'enfila amb trams molt durs fins a la base de l'estació d'esquí Boí-Taüll. Seguim per una pista de servei que puja cap un dels cims de l'estació, on reposem i contemplem àmplies vistes. Baixem sense camí seguint un llom herbat fins la collada de Llobarçana, on entronquem amb una pista que s'enfonsa durant molta estona des dels peus del Cerví de Durro fins a prop d'aquest petit poble, sempre amb bones vistes cap a l'Aneto. A la fondalada de les Artigues iniciem un duríssim ascens per una pista molt pendent fins als 2.000 metres de la Serra. Aquí comença el descens definitiu, primer sense camí definit per prats de forta inclinació, i més avall per un preciós corriol amb algun pas difícil cap al Pla de l'Ermita i finalment fins a Taüll.

Vall d'Erta

Pedalem per una zona remota de l'Alta Ribagorça dins d'una vall encaixada entre altes muntanyes i guispirejada per petits pobles, alguns d'ells abandonats. Sortim de Malpàs i avancem fins a Castellars per asfalt. La pista comença a pujar fort fins a la collada dels Tossalets, i tot seguit planeja entremig de prats alpins cap als nuclis d'Erta i Sas. Enfilem fort fins el punt més alt de la ruta, el Tossal de Sant Quiri que ens ofereix una bonica panoràmica de la contrada. Baixen cap als recuperats nuclis de Massivert i l'Hostalet, i tanquem el cercle baixant de nou cap al punt d'inici, tot contemplant el despoblat d'Erillcastell encimbellat dalt d'un turó.

Plana Canal

Passat el poblet de Puértolas comença una pista que s'enfila per la falda de l'espectacular Castillo Mayor. La pista traça una llarguíssima diagonal fins a l'aparcament que dona entrada al Parc Nacional d'Ordesa, a partir del qual no es pot continuar amb la bicicleta. A gairebé 1.800 metres planegem fins el petit refugi de Plana Canal, i ens apropem fins al llavi del cingle. Sota els nostres peus cau en vertical l'impressionant Canyó d'Añisclo, i al fons podem contemplar la silueta de les tres puntes característiques del massís del Mont Perdut. Tornada fàcil per la mateixa pista.

El Comiello (1.899 m.)

Recorrerem la llarga carena de la serra de Bolave, un bon mirador dels cims d'Ordesa i el canyó d'Añisclo. Comencem a pedalar a Fanlo per una pista que s'enfila fort cap al mirador de la Rayuala, i després d'un petit descans segueix pujant fort cap el sostre de la ruta, on hi ha una petita cabana i un extraordinari panorama. Tot seguit avançarem per una carena de més de 7 km. a través d'una pista precària que uneix diferents puntes. Baixem a visitar el bonic poble de Yeba i iniciem el retorn, primer amb una llarga baixada al barranc de Yesa i tot seguit una pujada dura per terreny sec i solei que ens porta fins al despoblat de Ceresuela. Un últim pujador fins al Cuello Trito i ja només queda un tram suau i agradable per una pista ombrívola fins al punt d'inici.

Biadós

Pedalem per la capçalera de la vall de Chistau remuntant el riu Cinqueta des de San Chuan de Plan fins a Biadós, i tot seguit pugem fort cap als plans de l'Abet, sostre de la ruta. Tot l'itinerari és per bones pistes, primer en pujada moderada des del poble cap als plans on hi ha l'ermita de la Virgen Blanca, i tot seguit un últim pujador fins a Biadós, on hi ha un refugi i un preciós nucli de bordes al peu mateix del Posets. Reculem uns metres i creuem el riu al costat del refugi d'es Plans, on prenem una pista que comença planejant i tot seguit puja cap a la part alta de la ruta que ens ofereix grans vistes cap al Bachimala, la punta Suelza o el massís de Cotiella. Des de les plàcides pastures a gairebé 1.900 metres baixem per bona pista fins al punt d'inici.

Ibón de Plan o Basa de la Mora

Al poble de Saravillo, al lateral solei de la vall de Chistau, surt una pista que remunta pel vessant nord del massís del Cotiella. Una llarga pujada ens deixa al refugi lliure de Labasar, on comença un camí parcialment ciclable que ens acosta fins un dels racons més màgics dels Pirineus, un estany poc profund, d'aigües intensament verdes, sota les parets erosionades de la serra d'Armeña. Gaudim d'aquest racó idíl·lic i tornem al refugi on comença el descens per un corriol directe que té un primer tram força difícil i una segona part deliciosa on es pot fluir a bon ritme.

Estany de Filià

Passada la Central de Capdella comença una pista que s'enfila fort pels pendents occidentals de la Vall Fosca fins assolir la plàcida vall de Filià. Ja en terreny més obert ens acostem a la cabana del Vaquer i seguim amunt sota les aparatoses restes de l'estació d'esquí que es volia perpetrar en aquest indret. Amb una última pujada forta accedim al bonic estany, el més meridional dels Pirineus, situat al fons d'una cubeta glacial a 2.132 m. i envoltat d'altes muntayes. Iniciem el descens recuperant la pista principal, i tot seguit una llarga baixada amb extraordinàries vistes de la vall i els grans cims que l'envolten, amb una breu parada al balcó natural de l'ermita de la Mare de Déu de Fa.

Pàgines