Activitats

Alt del Griu, Ensagents, Crestes de Gargantillar i Pic dels Llops

Pujant el pic d'Ensagents, amb l'Alt del Griu i la cresta al darrere

A l'est d'Andorra, entre el poble d'Encamp i l'estació d'esquí del Pas de la Casa - Grau Roig hi ha un seguit de muntanyes d'alçada considerable i escassament visitades. Fem un recorregut carener i circular que ens porta a enllaçar diversos cims avançant per crestes força fàcils però amb ambient. És una zona rocallosa, solitària i d'àmplies vistes, sobretot cap al nord de la Cerdanya.

Serra del Verd (2.282 m.)

Serra del Verd

A cavall de tres comarques (Solsonès, Berguedà i Alt Urgell) entre el Pedraforca i el Port del Comte, la serra té formes arrodonides, amb cims que tot just destaquen sobre el conjunt. Fem una ruta circular sortint des del poble de la Coma. Passarem per la bonica masia del Pujol del Racó i enfilarem fins a trobar la carena. Coronarem el cim principal i baixarem per terreny molt pendent direcció oest fins tancar el cercle.

Gorges del Segre, Pic del Segre (2.843) i Puigmal de Llo (2.801 m.)

Anem resseguint sempre la carena, sota núvols amenaçadors

Des dels Banys de Llo comencem una llarga caminada al peu del Segre per pista de poc pendent fins al refugi de la Culassa. Comencem llavors a pujar de valent fins al Coll de Finestrelles, i encara més fins al Pic del Segre. Després d'una sifonada tornem a pujar cap al Puigmal de Llo, i seguim la llarga i arrodonida carena fins a retornar al punt d'inici.

Els Encantats (2.748 m.) per la Canal Central

Els Encantats (dia anterior)

L'esvelta silueta bicèfala emergint sobtadament des de l'estany de Sant Maurici s'ha convertit en una estampa icònica dels cims catalans. És una gran muntanya clàssica que la primera vegada que la veus et sedueix i saps que hi acabaràs pujant. Enfilem per la Canal Central, amb una llarguíssima grimpada, aèria i força complicada. Descartem el Petit Encantat per temps i enfilem el Gran Encantat per un darrer tram molt exposat. Baixem pel camí normal de la Valleta Seca.

Agulles d'Amitges (2.662 m.)

Agulles d'Amitges

D'estètica i verticalitat impecables dues agulles granítiques s'aixequen sobre l'estany d'Amitges. Només acostar-se al refugi els ulls es dirigeixen inexorablement cap aquestes parets que fan les delícies dels escaladors. Des de l'aparcament del Parc Nacional pugem fins l'estany de Sant Maurici, continuem cap al refugi i enfilem les agulles pel camí fàcil del darrere que només exigeix una grimpada els últims metres.

Ferrades Roques d'Empalomar (nou tram) i Cingle de Cal Curt

Constants desploms i dos ponts tibetans, principals característiques de la nova ferrada Cingle de Cal Curt

La popular via ferrada de Vallcebre ha crescut amb un nou sector que s'inicia al final del recorregut original. Es tracta d'un nou tram més breu, de poca dificultat i amb un pont tibetà de 14 m. Al mateix temps s'ha obert una nova ferrada a la paret oposada de considerable dificultat, sobretot molt exigent físicament. El desplom continuat i alguns passos acusadament extraplomats són les cartes de presentació d'aquest nou recorregut equipat.

Cataperdís (2.806), Angonella (2.815) i Arcalís (2.776 m.) per la cresta

Passos d'equilibri a la cresta d'Angonella

Al nord-oest d'Andorra es concentren gran quantitat de cims, entre ells els més elevats del Principat. A la zona d'Arcalís trobem tres cims que es poden enllaçar resseguint la cresta, fàcil en la majoria del seu recorregut, però amb alguna grimpada considerablement aèria. Durant tot el recorregut carener gaudirem d'esplèndides panoràmiques en un entorn solitari d'alta muntanya.

Spijeoles (3.065 m.) i Gourdon (3.034 m.)

Gourdon i Spijeoles sobre l'Estany Glaçat

Una llarga ascensió ens porta a sortir des de les Granges d'Astau, remuntar la vall i enfilar per pedregars molt pendents fins a l'escarpat pic d'Spijeoles. Seguim l'esmolada cresta, de poca dificultat però molt aèria, fins al veí pic de Gourdon. Baixem fins al refugi del Portillhon on fem nit després de més de 2.200 metres de desnivell. El dia següent tornem al punt d'inici desfent la llarga vall.

Malpàs (3.109 m.)

Pic de Malpàs

És un pic fronterer que connecta la vall de Remuñé (Espanya) al sud amb la vall de Lys (França) al nord, i forma part d'un sector de pics encrestats i aeris. Pugem des de la vall de Lys (prop de Banhèras de Luishon) per un camí llarg, feixuc i tremendament monòton fins a trobar el refugi. Des d'aquí l'itinerari es fa més entretingut, especialment en el darrer tram en què cal grimpar per assolir el cim d'àmplies perspectives.

Ararat (5.137 m.)

L'Ararat vist des de Doğubeyazıt

La muntanya mítica, que segons la mitologia cristiana va ser el port de destí de Noè i tota la biodiversitat, és un gran volcà inactiu. Enmig de la gran planura s'aixeca aquesta imponent muntanya, d'ampla base i neus perpètues al cim. Situat territori kurd, dins de l'actual Turquia i reclamat històricament per Armènia l'Ararat és una muntanya sagrada per moltes religions, un lloc amb una gran càrrega simbòlica. L'ascensió és senzilla però llarga, i cal aclimatar.

Pàgines