Gorges del Segre, Pic del Segre (2.843) i Puigmal de Llo (2.801 m.)

Des dels Banys de Llo comencem una llarga caminada al peu del Segre per pista de poc pendent fins al refugi de la Culassa. Comencem llavors a pujar de valent fins al Coll de Finestrelles, i encara més fins al Pic del Segre. Després d'una sifonada tornem a pujar cap al Puigmal de Llo, i seguim la llarga i arrodonida carena fins a retornar al punt d'inici.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Banys de Llo, Llo (Alta Cerdanya)
• Distància: 21,3 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.475 metres
• Temps: 7:50 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Vall de Núria, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Banys de Llo	00:00	00:00	0
Pont prop Mas Patiràs	00:37	00:37	3,0
Refugi de la Culassa	00:45	01:22	6,7
Coll de Finestrelles	01:33	02:55	9,5
Pic del Segre	00:42	03:37	10,9
Puigmal de Llo	01:00	04:37	12,1
Pla de la Creu	02:19	06:56	18,6
Banys de Llo	00:54	07:50	21,3

Crònica

La ruta d'avui és més aviat monòtona, i en alguns trams fins i tot avorrida. Decidim venir a aquest sector per proximitat i per fer una activitat fàcil en un dia marcat per les males previsions meteorològiques. Així doncs ens dirigim cap al poble de Llo, a l'Alta Cerdanya. Hi arribem després de deixar la carretera de Montlluís dins del poble de Sallagosa. Trenquem a la dreta i en un parell de quilòmetres ens plantem a l'aparcament dels Banys de Llo, just abans d'entrar al poble. Hi ha un gran aparcament ben indicat i una zona d'autocaravanes, habitual en molts pobles de França.

Aquesta zona és força concorreguda, sobretot gràcies a l'atractiu dels banys termals, però també podem trobar-hi altres activitats com una via ferrada (de pagament) i un parc d'aventura. També és habitual trobar-hi molts excursionistes i ciclistes. De fet els primers 7 quilòmetres els farem per pista, i és un tram força monòton. És un bon lloc per venir-hi amb bicicleta de muntanya, pujar fins a la Culassa i enllaçar altres pistes fins al poble d'Er.

Sortim des de l'aparcament i comencem a caminar ràpid per la pista que de forma inequívoca comença a resseguir el riu Segre, aquí encara molt modest. La pista és asfaltada en els primers tres quilòmetres aproximadament, fins trobar un pont. La vall que forma el Segre és força tancada en aquest sector, tot i que més amunt s'obre. Sense ser una zona congosta, les Gorges del Segre és la zona més estreta i tancada de la vall. Anem remuntant per la pista, guanyant alçada de forma còmoda i sense gaire esforç. Pugem ràpid, ja que la pista és monòtona. Passem al costat d'un meandre que fa el riu per superar un gran esperó de roca. Passem a la vora d'una zona on hi ha algunes vies d'escalada en les parets properes. La fresca convida a caminar ràpid.

Més tard veiem que una bona alternativa per evitar aquest primer tram asfaltat és sortir des del poble de Llo en comptes dels Banys, situats un quilòmetre abans. D'aquesta manera a més a més d'evitar la pista podem visitar aquest petit poble, marcat pel castell que el corona i per la bonica ermita de Sant Feliu.

Més amunt la vall s'obre, i la pista esdevé més monòtona. Arribem al fons d'un petit circ on agumenta el pendent i la pista es bifurca. A l'esquerra tenim el refugi de la Culassa, a escassos 100 metres, i a la dreta la pista continua pujant cap a l'oest. Seguim doncs a l'esquerra fins a passar al peu del refugi. Des d'aquí ens fixem en uns senyals blaus que indiquen l'inici del camí que comença a remuntar pendents molt més durs. Entrem primer en una zona boscosa, però després d'una estona pujant el bosc d'alta muntanya dóna lloc al prat alpí, de color torrat propi de l'estiu.

El camí és ben fresat, i trobem senyals blaus prou freqüents per no tenir cap problema en seguir-los. Enfilem per terreny obert amb la vista posada al coll de Finestrelles que es veu davant nostre. La pujada però és llarga, i també força monòtona ja que el terreny és obert i uniforme. Ja a les envistes del coll trobem una bifurcació del camí. Si seguíssim a la dreta aniríem a petar a la Font del Segre, punt d'inici del major riu íntegrament català. Nosaltres però continuem amunt uns metres més fins arribar al coll de Finestrelles, porta que comunica la vall del Segre al nord amb la de Núria al sud.

A partir d'aquí entrem en una zona força concorreguda, i ens creuem amb molts excursionistes que vénen en sentit contrari del Puigmal i que es dirigeixen cap a Núria. Des del coll mateix es veu perfectament el Santuari de Núria. Girem a la dreta i avancem per l'arrodonida carena direcció sud. Anem guanyant alçada còmodament per camí fresat. Després de superar gairebé 200 metres de desnivell des del coll coronem el Pic del Segre (2.843 m.) És un cim arrodonit, prou destacat de la resta però amb poc caràcter, suau per totes les seves bandes. Els cúmulus van creixent ràpid, senyal inequívoc que més tard hi haurà terrabastall.

Fem foto de cim tal com marca el protocol col·leccionista. Contemplem el Puigmal de ben a prop, tot i que els núvols i les boires el tapen esporàdicament. No hi acabarem d'arribar, ja que s'aparta de la trajectòria que havíem traçat avui. Des del pic del Segre tombem suaument cap a la dreta per iniciar la trajectòria cap al Puigmal de Llo. Baixem fins un ampli coll on connectaríem amb el camí del Puigmal (sud), però ens encarem cap a l'oest flanquejant un petit promontori i encarant-nos a un altre coll previ al Puigmal de Llo, d'on ens en separen pocs metres de pujada.

En pocs minuts arribem al segon cim del dia, el Puigmal de Llo (2.801 m.), seguint la carena ampla i fàcil. Els núvols es van desenvolupant, i el vent accentua la sensació de frescor, així que no perdem temps i continuem avançant per la carena. A partir d'aquí iniciarem una llarga travessa per la carena, sempre baixant, que ens acabarà portant al punt d'inici. La carena és molt ampla, i no hi ha camí definit, però només cal deixar-se guiar per la intuïció i seguir l'evident trajectòria. Passem el poc definit Puig de Comadolça (2.587 m.) i continuem carenejant.

Arribem un punt en què la carena es fa encara més ampla, amb uns amplis prats a la nostra dreta. En aquest punt cal abandonar la carena estricta que ens portaria a la Tossa d'Er, i seguim uns metres per sota, a la nostra dreta. Aviat veiem uns senyals grocs del camí que ve de la font del Segre. Comencem a seguir aquests senyals, mantenint sempre la mateixa trajectòria, fins al coll de Segalera. En aquest tram hem flanquejat lleugerament per sota de la carena, i al coll la recuperem de nou. En aquest punt cal parar atenció, ja que cal deixar els senyals grocs que ens portarien a Er, i hem de començar a seguir-ne uns de vermells que avancen sempre per la carena. Els mapes que portem no assenyalen cap camí en aquesta zona, de manera que ens guiem pels senyals de pintura que anem trobant, i sobretot per la intuïció, ja que els senyals tampoc no sabem on porten. Sempre anem seguint la carena direcció nord-oest, enllaçant els camins que anem trobant.

Passem l'indefinit pic de Segalera (2.189 m.) i continuem baixant fins arribar al Pla de la Creu, on ens creuem amb una pista que ve precisament del refugi de la Culassa. Creuem tot el pla seguint la trajectòria, i a l'altra banda continuem seguint el senyals vermells. Ens endisem ara en un tram boscós, primer per pista i després per camí menys definit. Baixem uns trams de més pendent seguint de nou la carena, ara molt més estreta i entremig d'arbres. Baixem i baixem fent-nos conscients del que havíem pujat. Arribem a una cruïlla on s'acaben els senyals vermells (un bucle segons les indicacions), i tornem a seguir ara senyals grocs que ja ens acompanyaran fins al final.

Fem un darrer tram de baixada per un bosc cada vegada més obert fins que arribem sobre mateix dels banys de Llo. Hi acabem de baixar arrodonint una ruta llarga i en alguns trams monòtona, però contrastada, ja que combina l'ascens enclotat per la vall amb la tornada carenera amb bones vistes. Probablement aquesta zona és més interessant per fer-la a l'hivern amb esquís o fins i tot raquetes, però en tot cas és una bona ruta per qui vulgui entrenar distància i desnivell per camins fàcils i sense cap dificultat tècnica.