Activitats

Contornegem el gran llac alpí a més de 2.000 metres d'alçada i a prop de la frontera entre França i Itàlia a través de pistes i camins. Sortim d'una antiga pedrera més avall de la presa i remuntem una pista que passa per antigues instal·lacions militars. Arribem al fort de Ronce, que està ben conservat, i tot seguit avancem per un corriol fàcil i divertit que creua un vessant muntanyós notablement elevat per sobre de les aigües, amb una bonica panoràmica de tot el llac. Al coll de Mont Cenis prenem una pista asfaltada que voreja el vessant occidental, i a l'ermita de Saint Barthélemy seguim per una pista tancada al trànsit que ressegueix tot el vessant sud fins a tornar a la presa, sota el fort de Variselle.

Des de la presa de Montalto, situada a la capçalera de la vall de Cardós més amunt de Tavascan, comencem una ruta linial en bicicleta fins a un dels estanys més estètics dels Pirineus. Comencem a pedalar per una pista pedregosa i incòmoda que s'enfila fort per damunt de la vall. Al cap d'uns 6 km. prenem una pista secundària encara més pendent que ens porta al petit estany del Closell. Deixem les bicicletes al costat d'un refugi de pastors, i seguim a peu uns minuts pel camí de l'estany de Naorte, on contemplem les seves aigües i a l'horitzó un reguitzell d'altes muntanyes pallareses. De tornada ens desviem per una altra pista que flanqueja damunt de la vall, molt panoràmica, amb alguns trams aeris i fins i tot un túnel, i que ens porta fins a la captació d'aigües de la central hidroelèctica. Contemplem l'ampli paisatge sobre le vall i reculem fins al punt d'inici.

A la capçalera de la vall de Vicdessos, a la zona més alta de l'Arieja, hi trobem encaixonat entre grans muntanyes l'estany de Solcén. Més amunt de la presa hi ha un aparcament d'on surt una pista pastoral que s'enfila fins uns planells on el riu serpenteja i forma unes boniques aigües tortes. Pedalem per la pista que continua amunt fins a sota mateix del port de Rat i l'escarpat pic de Medacorba, al punt de confluència entre Catalunya, l'Arieja i Andorra. La pista és pedregosa però el paisatge és sensacional, ja que ens movem en un entorn d'alta muntanya, a sota mateix de pics que voregen els 3.000 metres. La pista s'acaba de sobte a sota del port de Rat, a uns 2.150 metres enmig d'un panorama exquisit. L'itinerari és lineal, de manera que tornem pel mateix camí tot contemplant ara el preciós paisatge en direcció oposada.

Des del fons de la Val-de-Sos pugem per una estreta carretera asfaltada fins al poble de Goulier, i poc més endavant marxem per una pista ombrívola i agradable que va pujant fins a la font de Brosquet. Aquí continua un corriol molt bonic, amb trams empedrats i alguns passos aeris, que planeja fins a la petita estació d'esquí. Uns metres més avall trobem una pista que avança suaument per un bonic bosc d'avets, i que connecta els colls de Risoul i de Grail, on ja comença la forta baixada cap a les mines de Rancié. Des d'aquí un divertit corriol baixa amb llargues llaçades per dins del bosc fins al poblet de Sem. Per tornar al punt d'inici, seguim un altre corriol preciós que baixa fort enllaçant un munt de revolts tancats.