Estany de Naorte

Des de la presa de Montalto, situada a la capçalera de la vall de Cardós més amunt de Tavascan, comencem una ruta linial en bicicleta fins a un dels estanys més estètics dels Pirineus. Comencem a pedalar per una pista pedregosa i incòmoda que s'enfila fort per damunt de la vall. Al cap d'uns 6 km. prenem una pista secundària encara més pendent que ens porta al petit estany del Closell. Deixem les bicicletes al costat d'un refugi de pastors, i seguim a peu uns minuts pel camí de l'estany de Naorte, on contemplem les seves aigües i a l'horitzó un reguitzell d'altes muntanyes pallareses. De tornada ens desviem per una altra pista que flanqueja damunt de la vall, molt panoràmica, amb alguns trams aeris i fins i tot un túnel, i que ens porta fins a la captació d'aigües de la central hidroelèctica. Contemplem l'ampli paisatge sobre le vall i reculem fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Presa de Montalto Tavascan, Lladorre (Pallars Sobirà)
• Distància: 28,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 920 metres
• Temps: 4:25 hores
• Dificultat: IBP=104 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pista pedregosa i incòmoda. Tram final fins a l'estany a peu
• Cartografia: Pica d'Estats - Montroig Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Recordo haver fet una excursió de ben jove amb els meus pares fins a l'estany de Naorte, i tinc ben present l'indret i la seva bellesa. Més endavant hem fet diverses rutes ben a prop, sobretot cap al sector de Certascan, però no havia tornat a l'estany. Avui tanquem una escapada al Pallars i aprofitem per gaudir de nou del bonic panorama que podem assolir des d'aquest estany situat a la capçalera de la vall de Cardós, ben a prop dels grans cims que marquen l'eix axial pirenenc.

El punt de sortida de la ruta el posem a la presa de Montalto, tot i que podríem sortir des de Tavascan, això sí, allargant el quilometratge. Precisament a Tavascan neix una pista apta per a vehicles alts, però incòmoda ja que és molt pedregosa, i que ens porta en uns 6 km. fins a la presa de Montalto. Aquí hi ha un petit aparcament, i una cadena que impedeix als vehicles continuar amunt. Aparquem al costat de la presa i ens posem a punt per sortir. Sortim pedalant amb la Sílvia i el Fum que vindrà al nostre costat, ben acostumat a acompanyar-nos en les rutes en bicicleta, això sí, adaptades en distància i velocitat. Prenem la pista que surt des del costat de la presa i està tancada per una cadena. Per aquí només hi circulen alguns ramaders, els guardes del refugi de Certascan, i els operaris de les instal·lacions hidroelèctriques quan cal accedir a les zones de captació.

La pista puja de forma notable i constant, però més que la forta pujada, el que dificulta més la progressió és el tipus de terreny. És una pista molt pedregosa, i en tot moment cal estar atent a la traçada i no perdre el ritme. No et pots relaxar en cap moment, i sempre t'obliga a anar una mica forçat. Comença amb una llarga diagonal ascendent direcció oest per sota de les bordes de Cabullera i Ison. Tot seguit, després d'un parell de zig-zags, un cop a la pleta de l'Ortigar gira en direcció est i continua pujant fort. Superem la collada d'Estallo, al costat de la qual hi ha unes pastures. En general tot el vessant és molt dret, i principalment cobert de bosc.

El pendent s'incrementa i seguim pujant més encarats cap al nord. Quan portem gairebé 6 km., la pista es bifurca. La que marxa de dret ens portaria al clot de Canalda, on surt el camí cap al refugi i l'estany de Certascan, i també continua fins a l'estany de Romedo de Baix, on hi ha una captació hidroelèctrica. Però descartem aquesta opció i fem un gir sobtat a l'esquerra. Prenem aquest ramal i la pista esdevé encara més precària. Pugem en direcció sud-oest en una altra diagonal de gairebé 1,5 km. que ens porta de nou a una cruïlla de pistes. Més tard tornarem a aquest punt, però ara fem un gir a la dreta i continuem pujant fort. Encarem el tram final de l'ascensió a l'estany de Closell amb uns metres molt drets i pedregosos, en què la pista fa diversos revolts. Un últim pujador extenuant ens deixa al costat d'una petita cabana de pastors, just a sobre del petit estany de Closell que veiem en un clot uns metres més avall.

Fa un dia molt calorós, i fem una pausa. Baixem fins a l'estany perquè el Fum es pugui refrescar i beure aigua. Portem uns 8,5 km. de pujada continuada amb alguns trams molt durs. A partir d'aquí la pista s'acaba. La Sílvia, guiada pel bon seny, deixa la bici dins de la cabana. Jo, il·lús, pensant que podria fer algun tram del camí sobre la bicicleta segueixo pel camí empenyent. Al cap d'uns minuts veig que no té cap sentit i amago la bicicleta darrere uns arbres. Anem pujant caminant en direcció nord pel camí ben definit que en pocs minuts ens acosta fins a la riba de l'estany de Naorte. Ens acostem fins a la banda oest, des de la qual es pot contemplar el característic paisatge de l'estany amb uns promontoris al darrere, i a l'horitzó un reguitzell de muntanyes punxegudes cap al sector de Broate. Descansem uns minuts tot contemplant un paisatge magnífic.

Tornem a peu pel mateix camí fins a l'estany del Closell, i tornem a baixar perquè el Fum es refresqui. Estem en plena onada de calor. De nou enfilats a les bicicletes baixem per l'últim tram de la pista, dreta i pedregosa, però amb unes vistes sensacionals cap a les muntanyes pallareses. Baixem fins a la propera cruïlla de la qual parlàvem abans. La Sílvia i el Fum tiren avall per no fer una ruta massa llarga. Jo prenc el trencant de la dreta i continuo per una pista que es va obrir per construir el canal subterrani que portava l'aigua dels estanys de Romedo fins al salt de Gueron, des d'on cau gairebé en vertical a la central Tavascan Superior. Aquesta pista flanqueja la serra de Montamara a notable altura. Tot aquest vessant és molt dret, i la pista en algun tram fins i tot és aèria, amb una bona timba per sota. En algun punt es veuen elements dels equipaments hidroelèctrics, com túnels per accedir al tub subterrani que segueix el mateix curs de la pista.

A la part central de la pista hi ha un túnel en un punt en què el vessant era massa dret per retallar la muntanya. És un túnel d'uns 80 o 90 metres que es pot fer tot ell pedalant, ja que des de l'inici es veu el final. La pista continua un tram més, sempre aèria damunt de la vall i amb una vista llarga sobre la part superior de la vall de Lladorre. La pista s'acaba als barracons de Gueron, dels quals no sé trobar cap resta. Sí que es veu un túnel tancat on hi ha la la connexió del canal de Romedo amb la canonada que baixa cap a la central de Tavascan. També es poden veure les restes i el traçat evident d'un antic funicular que es va muntar precisament per construir la instal·lació. Com deia, en aquest punt s'acaba el canal subterrani de Romedo que segueix la pista per on he vingut, i connecta amb la canonada subterrània que baixa gairebé 900 metres de desnivell fins a la central.

S'acaba la pista en aquest punt, on es pot contemplar cap al sud la vall de Lladorre, capçalera de la vall de Cardós. Reculo i torno a fer els gairebé 5 km, pràcticament plans que segueixen el canal subterrani de Romedo. Ara en sentit contrari, aprofito tot pedalant per contemplar les muntanyes de la part alta de la vall. El panorama és preciós, i aquí sí que es pot pedalar còmodament ja que el terreny és planer. Només cal parar atenció a la direcció, ja que com he comentat, la pista és aèria i no s'hi val a badar. Torno a creuar el túnel i segueixo fins a la bifurcació. Ja només queda baixar de nou fins a la presa de Montalto, en un descens incòmode i pedregós en què els braços queden ben carregats tot i la suspensió. Tanquem aquí una ruta interessant i panoràmica per la capçalera de la vall de Cardós, amb la visita al bonic estany de Naorte com a principal al·licient, així com les boniques vistes sobre la vall i les muntanyes que l'envolten des de la pista de Gueron.