Creu de l'Eixol

Al peu de la Noguera Pallaresa, comencem a pedalar des d'Escaló per una pista asfaltada molt estreta que ens porta a Escart. Aquí comença la pista de terra que puja sense descans per la muntanya d'Escart fins a la borda Feliu, i continua amunt fins que la vegetació remet al voltant dels 2.000 metres prop del refugi de Quatrepins. Enllacem amb la pista que ve del coll de Triador cap a Espot, i fem l'última pujada forta fins al coll de la Creu d'Eixol. Des del punt més alt baixem per pistes bones cap a la base de l'estació d'esquí d'Espot, i seguim avall en parel·lel al riu Escrita. Al peu del càmping la Mola prenem un corriol ombrívol que baixa decidit cap al petit nucli de Llort, i segueix el descens cap al fons de la vall amb algun tram una mica més difícil.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Escaló Pallars Sobirà
• Distància: 34,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.420 metres
• Temps: 4:50 hores
• Dificultat: IBP=129 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Corriol de descens amb algun tram difícil
• Cartografia: Sant Maurici Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Hem fet moltes rutes en bicicleta al Pallars, i encara ens en queden moltes per fer! Avui sortirem des del fons de la vall de la Noguera Pallaresa, que vertebra el Pallars Sobirà, i ens enfilarem per damunt dels 2.200 metres. Això ens permetrà conèixer els diversos estatges pallaresos: la zona de ribera al peu del riu, els boscos de diferent alçada i orientació, els prats de mitja muntanya amb les bordes i més amunt els prats els alpins que ja donen pas als cims pedregosos. Farem una bona ruta, en general força fàcil ja que majoritàriament rodarem per bones pistes, tot i que farem un últim tram de descens més entretingut per un corriol amb algun pas difícil que ens retornarà al fons de la vall. Visitarem un petit poble pallarès, Escart, i també rodarem una estona per la pista que connecta el coll de Triador amb Espot, una zona oberta i de panorama infinit a més de 2.000 metres.

La ruta comença al poble d'Escaló, que pertany al municipi de la Guingueta d'Àneu, i està situat uns quilòmetres més amunt d'aquest nucli. Des d'Escaló fins al poble d'Escart hi ha una pista molt estreta però asfaltada, i per evitar aquest tram per al Fum, de nou fem alguns equilibris. Pugem primer amb la furgoneta fins a Escart on la Sílvia i el Fum s'esperaran. Jo torno a Escaló i pujo pedalant els gairebé 3,5 km. i 400 metres de desnivell per aquesta carretera que ressegueix el barranc d'Escart. És realment estreta i té pocs apartadors, de manera que quan al principi hi hem pujat, tota l'estona vas pensant que tan de bo no trobis ningú de cara. El dia és calurós, i aquesta primera pujada fins al petit poble d'Escart em fa suar de valent. Trigo una mitja hora en arribar.

Escart és un poble petit bastit en un coster del barranc. El nucli és allargat, i està ben conservat. Hi consten 6 persones censades (dades Idescat), tot i que algú ens diu que de forma permanent només hi viu una sola persona. Gairebé al final del poble trobem una font i ens abastim d'aigua. Creuem fins al final, on hi ha l'únic aparcament on hi caben 4 o 5 vehicles. A partir de l'aparcament continua una pista forestal que de seguida creua un pont sobre el barranc i comença una bona pujada pel cantó oposat. Avancem per la pista, al principi amb l'ombra dels arbres. Poc més amunt passem per una zona més oberta de pastures que ja ens permet contemplar bones vistes cap a la zona de la Pica d'Estats i els cims de la Vall Ferrera. També contemplem ensota el poble d'Escart, molt més bonic des de l'alçada.

La pista va pujant sempre amb un pendent notable que no arriba a ofegar. Fem llargues diagonals ara cap a l'est ara cap a l'oest per guanyar alçada pel llarg pendent de la Cultia d'Escart. El terreny va combinant trams de bosc de muntanya amb altres de pastures, on hi ha bestiar. Al cap d'una bona estona passem per la borda Feliu, un petit refugi enmig d'un prat inclinat. Saludem una colla de joves que ja hem vist abans, i seguim la nostra ruta. Poc més amunt, la vista cap als cims pallaresos és encara més panoràmica, i és fàcil endevinar els més destacats. Mica en mica la vegetació va desapareixent i entrem ja a l'estatge dels prats alpins, poc abans d'assolir els 2.000 metres.

Precisament arribem a aquesta cota quan la pista conflueix amb una altra que ve dels prats de Campmaior (una zona on vam estar en una altra interessant ruta: Piflorit i Campaior). Aquí girem a la dreta i seguim direcció nord-oest per un tram molt estètic, enmig d'uns prats inclinats immensos. Podem contemplar quilòmetres i quilòmetres de prats alpins de notable pendent sota les costes de la Mainera o el Montsent de Pallars. Fem una última pujada una mica més forta i pedregosa i confluïm amb la pista que enllaça Espot amb el coll de Triador (i des d'allà es podria anar cap a Llesuí o Espui). Enllacem just a tocar del petit refugi forestal de Quatrepins. Estem gairebé a 2.200 metres enmig d'un paisatge sensacional d'alta muntanya, gairebé a sota del pic de la Mainera, que s'aixeca decidit sobre nostre. Enllà podem veure molts quilòmetres de la pista que ve del Triador, i que fa un llarg flanqueig entremig de grans pastures a mitja alçada del Montsent de Pallars. Preciós!

Queda només una última pujada fins al punt més alt de la ruta, el coll de la Creu d'Eixol, a 2.231 m., que ens obre la vista cap al sector d'Espot. En aquesta última pujada ens trobem amb alguns participants de la duríssima prova Pedals de Foc Non Stop, que precisament es celebra avui. El tram de pujada és fins i tot divertit, ja que anem a velocitat similar dels participants, que ja porten molts quilòmetres. Però un cop passat el coll, nosaltres amb el gos hem d'anar a una velocitat molt moderada, mentre que els participants de la prova baixen molt de pressa. Això ens causa una mica d'estrés, ja que hem d'anar amb molt de compte de no posar en perill ni el Fum ni cap dels participants. Només creuar el coll veiem al davant l'estany d'Espot i el pic de Muntanyó i la pala de Sadorn que l'envolten. És també un tram molt bonic. Anem baixant amb molt de compte per una pista bona i ràpida que primer ens porta al clot del Tonedor, on hi ha una connexió intermitja de l'estació d'esquí, i segueix baixant fins al nucli d'Espot, gairebé 9 km. més avall del coll.

Deixem el nucli d'Espot i baixem per la carretera asfaltada mig quilòmetre escàs. Prenem una pista precària fent un revolt sobtat a la dreta, i anem baixant pel bosc de Barrader fins que trobem un tram de camí que baixa fins al pont d'Estaís, al costat del càmping la Mola. Per no fer tants quilòmetres, la Sílvia i el Fum es quedaran aquí, i jo els pujaré a buscar un cop acabada la ruta. A partir d'aquí segueixo un tram de pista mig abandonada fins al collet de Terrissaire, on hi ha el petit nucli despoblat i el castell de Llort. A partir d'aquí continua el camí Ral, un corriol força divertit, tot i que té algun tram una mica més difícil i pedregós que em fa posar el peu a terra. En general però és un corriol molt ciclable, estret i entretingut que va sobrevolant la vall de la Noguera Pallaresa i acaba de baixar fins a la carretera. Ja només queda 1 km. d'asfalt però per la carretera principal, i acabo la ruta a Escaló. Una bona activitat amb notable desnivell i paisatges ben variats al cor del Pallars Sobirà, amb especial interès a la zona superior amb la pista que creua els grans prats inclinats sota cims que s'acosten als 3.000 metres.