Volta al llac de Mont Cenis

Contornegem el gran llac alpí a més de 2.000 metres d'alçada i a prop de la frontera entre França i Itàlia a través de pistes i camins. Sortim d'una antiga pedrera més avall de la presa i remuntem una pista que passa per antigues instal·lacions militars. Arribem al fort de Ronce, que està ben conservat, i tot seguit avancem per un corriol fàcil i divertit que creua un vessant muntanyós notablement elevat per sobre de les aigües, amb una bonica panoràmica de tot el llac. Al coll de Mont Cenis prenem una pista asfaltada que voreja el vessant occidental, i a l'ermita de Saint Barthélemy seguim per una pista tancada al trànsit que ressegueix tot el vessant sud fins a tornar a la presa, sota el fort de Variselle.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Carrière du Paradis Val Cenis, Savoia (França)
• Distància: 27,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 650 metres
• Temps: 4:20 hores
• Dificultat: IBP=39 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes i tram de corriol fàcil
• Cartografia: Val-Cenis / Charbonnel IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La nostra segona activitat de les vacances d'estiu continua centrada al voltant del llac de Mont Cenis, un gran embassament situat en una zona d'alta muntanya, a 2.000 metres d'alçada a cavall de les valls de Susa (Itàlia) i Maurienne (França). En concret l'itinerari d'avui fa un volta sencera al gran llac, evitant però la carretera asfaltada principal que creua el coll de Mont Cenis i continua cap a la frontera entre Itàlia i França. De nou utilitzarem antigues pistes militars de finals del segle XIX, que en l'actualitat ens permeten un ús recreatiu i ben pacífic. Contemplarem l'embassament amb les seves característiques aigües de color turquesa des dels diferents punts de vista, i al mateix temps també les grans muntanyes que l'envolten en un entorn alpí excepcional.

Posem el punt de sortida a la Carrière du Paradis, una gran pedrera des d'on es va extreure bona part del material per construir la presa de l'actual embassament, que data del 1.960. En aquest mateix lloc hi havia hagut la Batteria Paradiso, una antiga fortificació construïda a principis del segle XX pels militars italians. Aquesta zona havia estat sota domini italià fins al tractat de París de 1947 posterior a la II Guerra Mundial, en el qual es van redefinir parcialment les fronteres, i tota la zona del coll de Mont Cenis (Moncenisio en italià) va passar a formar part de l'estat francès, així com les nombroses construccions militars que hi havia a la zona. Per arribar al punt d'inici de la ruta cal seguir la carretera que voreja el llac en direcció Itàlia, i un cop passada la presa, en un revolt marcat surt una pista cap al sud, i just aquí començarem a pedalar.

Sortim del petit aparcament per damunt de la carretera, i prenem la pista que marxa inicialment cap al sud-est tot vorejant l'antiga pedrera, i també antiga fortificació Paradiso. Al cap de mig quilòmetre creuem una tanca que prohibeix el pas de vehicles, i uns metres més enllà la pista fa un revolt ample i s'encara cap al nord. En aquest ample revolt hi trobem dos elements històrics interessants. Per una banda veiem a l'esquerra la caserna de la Court, una antiga edificació militar on vivien oficials i soldats. Més amunt passarem també per l'antic fort del mateix nom. Però abans d'arribar-hi, al mateix revolt veiem que marxa de pla una pista a la dreta. Aquest tram planer hi havia hagut una petita línia de ferrocarril tipus Decauville que en uns 200 metres ens porta fins a l'entrada d'un misteriós túnel excavat directament a la roca.

Ens desviem aquests dos-cents metres per arribar fins al túnel, que està al límit d'una gran cinglera d'uns 500 metres de vertical que s'aboca cap al vessant italià, ben a prop de pas des Fenêtres, un pas ancestral entre les dues valls. El túnel és de dimensions reduïdes, però des de l'entrada es veu el final i tot i l'estat precari no fa por accedir-hi. El túnel avança en paral·lel a la cinglera, i hi entro per veure on arriba. Té una llargada d'uns 100 metres, i permet accedir a una sala excavada a la roca amb un gran finestral obert cap a la vall de Susa. En aquesta sala hi ha una gran base de formigó on se sustentava una instal·lació de telefèric que pujada des del poble de Ferrera (500 metres més avall), i que abastia les instal·lacions militars d'aquesta zona. Un lloc ben curiós de visitar, i a tocar de la nostra ruta. Reculo fins a l'antiga caserna i segueixo per la pista fins a atrapar la Sílvia i el Fum que havien seguit endavant.

Passada la caserna la pista es bifurca, i descartem la que sembla més principal i que marxa cap a la dreta. Seguim a l'esquerra fent un parell de revolts fins a la Batteria de la Court, un antic fort militar situat dalt d'un turó amb vistes sobre la vall i l'actual llac de Mont Cenis. El fort està força malmès, però es pot veure l'escructura mig soterrada i una part de la construcció. Després del fort la pista es desdibuixa i arriba a una gran zona de prats alpins on hi pasturen un bon grapat de vaques escampades en una àrea molt àmplia. Des d'aquest gran prat es pot contemplar una bona vista del llac, i avancem en direcció nord fins a passar al costat d'un antic búnquer. La pista torna a ser més clara, i seguim en la mateixa direcció, ara amb una petita baixada que ens acosta molt a la carretera principal que també voreja aquest sector oriental de l'embassament, i que tenim just a sota.

De nou la pista es torna a enfilar per damunt del pla de les Fontainettes, uns prats alpins inclinats que deixem a sota al costat dels quals hi ha un gran aparcament i una zona de lleure. Avancem per l'antiga pista militar que es va enfilant pels vessants de la Pointe de Lamet, una muntanya de 3.500 metres d'altitud. Avancem en paral·lel al costat ample del llac i contemplem una bonica visió de tot el conjunt. Pedalem en pujada fins arribar al fort de Ronce (Roncia en italià), una antiga construcció militar també dels italians, ara en territori francès, i en aquest cas molt ben conservada. Fem una pausa per visitar el fort, que té una forma semi-circular encarada cap a la vall i l'actual llac. Des d'aquest punt elevat es pot contemplar tot el llac i l'ampli territori que l'envolta, així com els diferents turons on hi havia altres fortificacions. Entrem dins del fort, creuen el pati circular i passegem per les galeries circumdants. A l'exterior, el fort està envoltat per un fossar.

Al fort hi trobem molts excursionistes i turistes que han pujat caminant des de la zona de lleure que queda força a prop. Seguim endavant amb la ruta encara en direcció nord durant uns quants metres més, concretament fins al Plan de les Trois Fontaines, on s'ajunten els diversos torrents que baixen des de les muntanyes de l'entorn i que formen un bonic circ. La més alta de totes és la Pointe de la Ronce, de 3.612 metres. Precisament en creuar el torrent m'adono que la bicicleta no va bé, i després d'una bona estona veig que la cadena està parcialment trencada. Passem una bona estona fent una reparació d'emergència amb les migrades eines que portem. Amb tot plegat perdem gairebé una hora, però avui el dia és clar i tenim temps de sobres de finalitzar la ruta.

Passat el torrent la pista baixa fort i es torna a aproximar a la carretera. De fet si anéssim seguint la pista arribaríem a la carretera. Baixem només un tros, fins passat una tanc, on uns metres més avall veiem un camí que marxa de pla. De fet ens equivoquem i baixem una mica massa, cosa que ens obliga a remuntar de nou. Prenem aquest bonic corriol que traça una llarga diagonal pel damunt del tram superior de l'estany. És un corriol estret però gairebé pla, conegut com el Sentier des Deux Milles, i és totalment ciclable. En algun punt cal parar una mica d'atenció ja que arriba a ser una mica aeri. Avançarem gairebé 3,5 km. per aquest camí estret i divertit que ens ofereix una gran vista de la part més alta del llac, cap al vessant francès. En els últims metres el camí fa una forta pujada que ens obliga a empènyer, però no són més de 5 minuts. El camí desemboca a una pista que arriba de seguida al petit nucli de bordes de la Buffa.

Des de la Buffa acabem de baixar suaument cap a la capella de Saint Pierre, situada al damunt mateix del coll de Mont Cenis. Precisament el coll és el punt d'entrada a la vall de Maurienne, i la frontera natural amb la vall de Susa (a Itàlia), però com dèiem, després de la II Guerra Mundial es van redefinir les fronteres, i tota la zona del llac de Mont Cenis pertany a França. El coll és molt freqüentat per ciclistes de carretera, però també per cotxes i motos, ja que a l'estiu és un lloc molt bonic i concorregut. La Sílvia i el Fum es quedaran aquí per no fer una ruta massa llarga amb el gos, així com per evitar l'asfalt. Jo continuaré endavant i els vindré a recollir.

Des del coll de Mont Cenis segueixo per la carretera principal uns 600 metres, i prenc una cruïlla a la dreta per una pista asfaltada que baixa fins al tocar el límit nord del llac, al lloc conegut com la Vachère. Continua una estreta pista asfaltada que voreja tot el cantó nord-oest del llac, el vessant més estret juntament amb l'oposat on hi ha la presa. El recorregut per aquesta cara del llac per la pista asfaltada no arriba als 4 quilòmetres. Al costat de la capella de Saint Barthélemy giro a l'esquerra i creuo un aparcament a partir del qual els vehicles no poden continuar. Aquí surt la pista que voreja l'última cara que quedava de l'estany, el vessant sud-oest. La pista és força planera i està en bon estat, i permet avançar a bon ritme. Són gairebé 5 quilòmetres fins arribar a la presa del llac, a sota mateix del fort de Variselle (Varisello en italià). Aquest vessant no és tan bonic com l'oposat, ja que la pista és més monòtona i la proximitat de la riba no ofereix una perspectiva tan àmplia.

Estem arribant ja al final de la ruta. Cal creuar de nou la presa i prendre una de les diverses pistes que baixen de nou fins a la carretera, en un revolt de la qual hem iniciat el recorregut. Tanquem aquí una ruta força plàcida ja que el desnivell és molt assequible, però molt vistosa, ja que voltem tot el contorn del bonic llac de Mont Cenis, sempre per damunt dels 2.000 metres i enmig d'un paisatge alpí imponent envoltats de grans muntanyas. Hi afegim també com a al·licient el component històric de les diverses construccions militars de l'entorn, i ens surt una jornada ben rodona.