Priorat

Pla de la Guàrdia

La serra de la Gritella forma un altiplà llarg i estret entre els pobles de Siurana i Prades. Sortim des de la bonica població del Priorat encimbellada al límit sud dels cingles, i prenem una pista que recorre la serra cap al nord fins al seu punt més alt situat damunt mateix de Prades. Una última pujada molt forta ens condueix al mirador del Pla de la Guàrdia, una extensa zona alta i pedregosa que acaba en un cingle des d'on tenim una visió completa del Montsant, i també de les muntanyes de Prades. Reculem uns metres cap al sud, i fem la segona part de la tornada per un corriol molt estret que té força trams difícils on hem d'empèyer la bicicleta una bona estona. Tot tornant visitem la cova troglodítica de l'Església, al peu del camí.

Albarca, Ulldemolins, Cornudella

A cavall entre les serres del Montsant i de Prades, fem una ruta en bicicleta que traça un triangle entre tres poblacions del nord-est del Priorat. Sortim d'Albarca i pugem suaument cap a les ermites de Santa Madalena i Sant Antoni, a prop d'Ulldemonins. Passem el poble i avancem cap a l'est fins a sota de la serra de Gritella, on trobem una pista sinuosa que va baixant cap a Cornudella. Tot seguit pugem fort fins a Sant Joan de Codolar per una pista encimentada, i allà continuem pel camí dels Cartoixans que avança per damunt de les cingleres amb algun pas difícil i trams aeris, fins al bonic poble d'Albarca.

Puigcerver

Des del bonic poble de Porrera, al Priorat, iniciem una ruta sobre rodes en direcció est tot pujant suaument per la vall de Cortiella, entremig de les vinyes en marges de fort pendent. Al tram superior de la vall pugem més fort fins assolir el Collet dels Feixos, on comença un camí que avança fins al parc eòlic. Entremig de les aspes dels grans monstres seguim pujant per un conjunt de pistes de serveis, i al final dels molins de vent seguim el GR-7 per un agradable caminet amb panoràmiques cap al mar. Arribem a un collet amb bones vistes, i ja només ens queda planejar fins al santuari de Puigcerver, que és alhora un excel·lent mirador de la costa del Baix Camp, amb el característic cap de Salou al centre. Iniciem el descens tot seguit sempre direcció est per una pista secundària que passa per la Creu de Formatge, i segueix baixant fins a Alforja, ja al Baix Camp, on acabem aquesta ruta linial.

Montsant sud-oest i l’ermita de la Consolació

Iniciem la ruta en bicicleta a la bonica població de la Vilella Baixa, al Priorat, i sortim pedalant entre vinyes tot planejant fins arribar a un petit pantà, on prenem una pista a la dreta que comença a pujar pel sector occidental del Parc Natural. Passem pel magnífic mas Roger, i anem enfilant-nos cap a la base de les cingleres del Montsant. Prenem el Camí dels Cartoixans fins a sota de la Roca Falconera, on comencem a baixar fins a la Cartoixa d'Escaladei. Fem una pausa a la Conreria, i continuem pedalant per pistes que es van enfilant seguint el GR-174 fins a la Creu Alta. Planegem per sobre de la Vilella Alta, i pugem un últim tram cap a la petita església de la Consolació entre les vinyes del famós vi de l'Ermita. Baixem tot seguit cap al poble de Gratallops, i abans d'entrar-ni prenem una pista que baixa suaument sempre entremig de les vinyes i ens retorna al punt d'inici.

Cabacés, la Foia, Sant Salvador i Margalef

Des del poble de Cabacés iniciem una ruta per terreny complex al sector més occidental de la serra del Montsant que ens portarà damunt de cingleres i al fons d'engorjats. Sortim pedalant del poble en forta pujada i de seguida trobem l'ermita troglodítica de Sant Roc. Més amunt passem per l'àrea recreativa de la Foia, i anem pujant per pista fins que prenem un camí que ens porta al Mas del Serrador, amb bones vistes des del cap de cinglera. Prenem un caminet al principi poc evident que ens permet baixar amb trams molt divertits fins a la bonica ermita de Sant Salvador, també troglodítica, sota grans balmes on hi ha una coneguda zona d'escalada. Creuem la gran cova de la Roba i baixem a la petita i curiosa cova del Ximet. Seguim ara per asfalt baixant fins a Margalef on prenem una pista al peu del riu Montsant fins a la Bisbal de Falset. Tornem a creuar el riu i ens enfilem entre oliveres fins al coll de Manxa, on ja baixem per bona pista fent una aturada a l'antic habitatge troglodític de la Covassa.

Grau de Barrots i Roca Falconera

A la falda de les cingleres del Montsant comencem a caminar i tracem una llarga diagonal des de la Morera fins als peus de les parets. Entremig dels murs verticals farcits de vies d'escalada hi ha un curiós pas que busca una debilitat del terreny. Una gran esquerda al cingle permet enfilar-se mig caminant mig grimpant, i amb un tram equipat des d'antic amb esglaons metàl·lics pugem sobre una lleixa a la part superior de la cinglera. Un caminet aeri continua fins al Balcó del Priorat, que és el cap d'una agulla lleugerament separada de les parets, i des d'on tenim una gran vista de la contrada. Seguim el preciós camí aeri fins al racó dels Boixets, i pugem uns minuts més cap a la Serra Major. Seguint fins al límit del cingle arribem al sostre de la Roca Falconera, amb grans vistes, i iniciem tot seguit el descens pel grau de l'Agnet fins al punt d'inici.

Ferrada del Montsant

Situats a la falda del Montsant, ens disposem a enfilar-nos directament per les cingleres verticals del vessant sud a través dels esglaons i l'equipament ferrat. Sortim de la Morera de Montsant un grup d'amics, amb un excursionista molt jove que també s'enfilarà per la ferrada. Avancem de pla cap a ponent sobre les vinyes característiques del Priorat fins a trobar l'indicador on deixem el camí principal del grau de Salfores i marxem cap a l'inici de la ferrada entre grans blocs. Comencem el tram equipat amb un mur vertical i tot seguit entrem en una canaleta que ens porta a la base d'una curiosa agulla que remuntarem fins al cap d'amunt. Un pont tibetà connecta el cap de l'agulla amb la paret principal de la cinglera del Montsant, i finalment un mur més llarg i continuat ens enfila fins dalt la Serra Major. A l'altiplà ens reunim amb la resta el grup, i baixem de nou a la Morera pel grau de la Grallera.

Cova de la Taverna

Tram inicial de la cova, amb petits tolls

Des del pantà de Margalef fem una curta aproximació fins a la desembocadura del barranc de la Taverna, on trobem a pocs metres la boca inferior de la cavitat. Es tracta en realitat d'un tram subterrani del torrent en la seva part més baixa. Té tres boques principals d'accés, i permet un recorregut linial de gairebé 500 metres. La zona superior es caracteritza pels grans blocs, on cal anar grimpant per progressar. Fins i tot en alguns punts trobem cordes i alguns trams equipats amb esglaons. La part inferior manté un curs permanent d'aigua, i trobem bonics racons amb tolls i parets modelades pel pas de l'aigua. Tanquem la jornada visitant la curiosa ermita troglodítica de Sant Salvador.

La Cogulla (1.063 m.)

Arribant al cim de la Cogulla

Voltem per les barranqueres i cingles del vessant nord de la serra del Montsant fins assolir el punt més alt d'aquest sector. Arranquem des de la presa del pantà de Margalef, paradís mundial d'escaladors de nivell. Voregem el pantà i ens enfilem pel solitari barranc de la Falconera, on prèviament hem visitat una curiosa cova troglodítica on encara actualment algú hi passa temporades. Visitem el curiós toll de la Cadolla dels Forats, i més amunt el bucòlic Racó del Teix, on es resguarda un arbre monumental. Per camins poc definits acabem de pujar fins al cim, i tornem desfent la carena de la Rovellosa.

Els graus d'Escaladei

Caminant per una lleixa a mitja alçada de la serra

Comencem a caminar darrere la Cartoixa d'Escaladei, i pugem suaument fins a trobar la paret de la serra del Montsant a la Cova Roja. Enfilem un caminet aeri que ens porta a creuar el curiós Grau de l'Escletxa, i pugem fins al Cairat. Crestegem fàcilment la punta dels Codinals, baixem a la cova dels Lladres i tot seguit al Grau de l'Enderrocada. Encara més avall localitzem el Grau de la Guineu, molt aeri i parcialment equipat. Tornem creuant una zona monòtona d'ametllers i vinyes.

Pàgines

Subscriure a Priorat