La Cogulla (1.063 m.)

• 

  Sortim de la presa del pantà de Margalef

• 

  Pont penjant sobre el barranc de la Taverna

• 

  Interior de la cova Falconera

• 

  Ratpenat en letàrgia hivernal

• 

  Cova del metge Papaceit

• 

  Tram delicat sobre el barranc de la Falconera

• 

  Cingles de la Falconera

• 

  Mirant enrere cap als Ventadors

• 

  Al fons el riu Montsant

• 

  Racó del Teix

• 

  Pujant cap a la Serra Major

Voltem per les barranqueres i cingles del vessant nord de la serra del Montsant fins assolir el punt més alt d'aquest sector. Arranquem des de la presa del pantà de Margalef, paradís mundial d'escaladors de nivell. Voregem el pantà i ens enfilem pel solitari barranc de la Falconera, on prèviament hem visitat una curiosa cova troglodítica on encara actualment algú hi passa temporades. Visitem el curiós toll de la Cadolla dels Forats, i més amunt el bucòlic Racó del Teix, on es resguarda un arbre monumental. Per camins poc definits acabem de pujar fins al cim, i tornem desfent la carena de la Rovellosa.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Presa del pantà de Margalef Margalef (Priorat)
• Distància: 17,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.025 metres
• Temps: 8:45 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Força fàcil Trams amb el camí poc definit
• Cartografia: Serra de Montsant Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Crònica

Ens desplacem cap al Priorat, aquesta vegada al vessant nord-occidental de la serra del Montsant per recórrer camins poc fresats entre fondalades i cingleres. És un dels sectors importants que ens faltava conèixer d'aquest massís, ja que la majoria de vegades que hi hem fet excursions ens hem centrat en l'espectacular frontal del vessant sud, amb boniques parets verticals solcades pels graus que permeten superar-les. El vessant nord és diferent, no és tan vertical, però és més salvatge. Està farcit de profunds barrancs i cingleres que els envolten, amb balmes i coves per tot arreu, algunes utilitzades antany com a refugi o com a vivenda. La majoria de camins són precaris, i sovint cal endevinar el traçat. Sol·litud garantida!

El punt de partida és la presa del pantà de Margalef, situada 3 o 4 quilòmetres més amunt del poble. Hi ha una àrea recreativa i d'acampada de pagament amb els serveis necessaris. És un punt on es congrien escaladors de tot el món, especialment ara a l'hivern. Hi ha vies de gran i d'extrema dificultat que han atret els millors escaladors del món. Passejant per la zona o pels carrers estrets de Margalef pots sentir parlar tota mena d'idiomes, cosa que sobta en un petit poblet rural i aïllat entre el Priorat i les Garrigues.

Venim aquí inspirats pel llibre Serra de Montsant. Excursions pel Parc Natural. 36 itineraris circulars i 8 travesses, de Jaume Mas Roca (Editorial Piolet). Farem una combinació de dues de les rutes proposades, pujant a la Cogulla pel barranc de la Falconera i baixant per la carena de la Rovellosa, com també ho feu l'excursionista Jaume Aguadé i ens ho explica al seu interessant blog amb una fotos magnífiques, del qual manllevem el track del GPS que ens ajudarà en alguns punts de confusió, tot i que no el vam seguir estrictament i vam fer algunes variants.

El dia és lleig, i quan gairebé estem a punt de sortir comença a ploure dèbilment. No sembla un gran ruixat, però serà suficient per fer-nos la guitza. Sortim quan sembla que amaina, tot i que un plugim lleu ens acompanyarà tota la primera part de la ruta. Resseguim la carretera per la qual havíem arribat a l'àrea de lleure fins que trobem un ramal a l'esquerra que baixa cap a les aigües del riu Montsant. Creuem el riu per un petit pont i seguim la pista a l'altra banda que s'acosta de nou a la presa però per l'altra riba. Just per sobre de la presa marxa un camí que comença a vorejar el pantà.

Caminarem llarga estona pel camí de servei del pantà, principalment planer i ben arranjat. Baixem uns metres fins gairebé tocar les aigües i creuem el desembocament del barranc de la Taverna al mateix pantà per un pont penjant. A l'altra banda seguim caminant, principalment de pla, però amb alguna pujada i baixada sobtada arranjades amb escales. Anem seguint els revolts del petit pantà, mirant endavant cap un roc característic, el Tormo del Gall que es veu en un turó que haurem de vorejar per sota. Voregem el curiós roc que ens queda molt més amunt, i a l'altra banda de les aigües veiem el mas ensorrat del Caime. Arribem a la cua del pantà, on hi ha una estació d'aforament.

Portem gairebé una hora i tres quarts vorejant el pantà, acompanyats d'una pluja emprenyadora. Avançant sota el plugim amb l'impermeable i sense mirar el mapa, ens passem de llarg la curiosa cova de la Columna que em feia gràcia veure, una gran balma amb una curiosa columna natural enmig. Arribem al mas de Soleràs, petit però arranjat, i poc més endavant trobem una petita font on ens abastim d'aigua. Encara seguim uns minuts més al peu del riu Montsant fins a confluir amb el barranc de la Falconera, que s'incorpora per la nostra dreta. Aquí abandonem el camí que seguiria cap a Ulldemolins i prenem el ramal de la dreta que s'endinsa al barranc. Deixa de ploure.

Entrem al barranc de la Falconera encara per bon camí. Les parets a banda i banda es van tancant, i avancem pel fons d'un profund barranc amb cingleres molt altes, sobretot a la nostra dreta, que s'alcen gairebé 500 metres fins a la roca Falconera. Aviat el camí gira i s'apropa a la roca fins a tocar-la. A la base mateix de la paret trobem la cova Falconera o del Metge Papaceit. És un lloc realment particular i curiós. A la base mateixa de la paret hi ha una gran balma fruit del descalç de la cinglera, i per sobre, en un feixanc del cingle, una altra balma, aquesta aprofitada per l'home des d'antany amb una curiosa construcció. Però anem a pams.

En primer lloc entrem a la cova de la base del cingle. Primerament semblava només una gran balma, però va entrant endins, i a la part més fonda i de sostre baix trobem boniques formacions litogèniques, com petites estalactites, estalagmites, columnes i algunes banderes discretes però interessants a les parets. Sortim de la cova i seguim el caminet amunt pel barranc, i just per sobre de la cova veiem una gran feixa plana que forma un interessant balcó natural abalmat, al fons del qual hi ha una petita construcció. Probablement aquest habitatge troglodític havia estat usat per pastors o pagesos de la zona anys enrere. Especial menció mereix el metge Papaceit, nascut a Ginestar, que als anys 60 va habilitar la cova com a segona residència, i hi passava temporades amb la seva família. Actualment és una espècie de refugi molt curiós, amb una habitació tancada amb un llit, menjador amb llar de foc i tota mena de comoditats. Es veu clarament que algú encara hi passa temporades, ja que hi ha tota mena d'estris domèstics, llibres,... Curiós indret!

Reprenem el camí i s'inicia el tram més dur, amb una pujada continuada que va remuntant el barranc de la Falconera durant una bona estona. A la nostra esquena es va obrint una bonica visió de la cinglera dels Ventadors, on vam estar fa temps en una interessantíssima excursió. El camí enfila fort, i un bon tros amunt cal fer un flanqueig sobre una placa inclinada que en sec no suposa cap dificultat, però amb la roca molla cal extremar la precaució, ja que és una mica exposat. Seguim amunt pel fons del barranc, amb les cingleres a la nostra dreta que cada cop veiem més de tu a tu. Trobem el PR-C 14 i el seguim a la dreta. Entrem en un tram més tancat i passem pel bonic toll de la Cadolla dels Forats, amb una petita cascada molt bonica excavada a la roca calcària. Avui però baixa molt poca aigua.

Poc després de la Cadolla dels Forats cal parar atenció ja que deixem el PR que marxa a la dreta i seguim de front per un tram intricat, on el camí no és sempre evident. Seguim el sender de les Cadolles de la Xispa, tal com indica el mapa de l'editorial Piolet, amb trams poc o gens definits, on l'orientació i l'observació del terreny són importants. És l'hora de dinar i ens aturem en una balma que queda sota el camí, arrecerada del vent. La balma té també una antiga contrucció, i fins i tot restes de terrissa dels antics pobladors. Havent dinat reprenem la marxa. Som en un terreny força inhòspit, sembla lluny de tot, envoltats de barrancs i cingleres que abasten tot el camp visual.

Pugem encara una estona fins trobar l'indicador del Racó del Teix, i ens desviem un centenar de metres del camí per visitar aquest bonic indret. Trobem una gran balma formada per una immensa visera natural. Al fons un cóm de fusta ben tallat aprofita l'aigua d'uns degotalls. Poc més endavant trobem un teix monumental, de grans dimensions i amb un abundant brancatge. Un racó molt bonic. Tornem al camí principal i seguim pujant seguint algunes fites. Al cap de poc veiem que en realitat ens hem separat del camí més fresat, i en seguim un de paral·lel que enfila una petita carena. Acaben desembocant al mateix punt, a la carena de la Serra Major del Montsant, molt a prop del nostre objectiu.

Un cop dalt la carena seguim planejant a la dreta i enfilem l'últim promontori on de lluny ja es divisa el vèrtex geodèsic que marca el cim de la Cogulla (1.063 m.), un cim poc destacat però que representa el punt més alt d'aquest sector més occidental de la serra. Ens estem ben poca estona al cim, ja que l'aire és fort i fred, i es fa tard. Hem trigat 7 hores per arribar fins al cim, i ens queda una bona tirada fins tornar al pantà de Margalef. El camí fins aquí és enrevessat i lent, i si seguim la mateixa tònica arribarem de fosc, però mirant el mapa ja s'endevina que la tornada serà més fàcil.

I així és. Tornem a la base del cim de la Cogulla on prenem el camí que voreja el promontori pel cantó nord i comença a baixar cap al nord-oest seguint la línia d'una carena no sempre evident. Cal parar atenció en encertar bé el camí de baixada, ja que sota el cim de la Cogulla hi conflueixen diversos camins cap a totes bandes de la Serra Major. El camí és clar i evident, i traça una llarguíssima diagonal en baixada constant seguint la carena de la Rovellosa, sempre amb el barranc de la Taverna a la nostra dreta. Baixem pràcticament recte fins al grau de les Figueres, on el camí fa un petit tomb a l'esquerra per baixar cap al barranc de la Coma. Uns últims metres i arribem als camps d'oliveres i ametllers que envolten l'àrea recreativa. Acabem de pujar a la carretera i arribem al punt d'inici.

Tanquem així una llarga ruta pel vessant nord-oest del Montsant sobre terreny feréstec i intricat. No és una ruta tan espectacular com altres al vessant sud de la serra, més encinglerada i vertical. Però aquí copsem tota l'esència i sol·litud d'una zona esquerpa envoltada de barranqueres, cingles espadats i coves, on la presència de l'home actualment és inexistent, però queden molts vestigis d'un passat on fins i tot d'un terreny tan magre se'n sabia treure profit.

Imatges