Pla de la Guàrdia

La serra de la Gritella forma un altiplà llarg i estret entre els pobles de Siurana i Prades. Sortim des de la bonica població del Priorat encimbellada al límit sud dels cingles, i prenem una pista que recorre la serra cap al nord fins al seu punt més alt situat damunt mateix de Prades. Una última pujada molt forta ens condueix al mirador del Pla de la Guàrdia, una extensa zona alta i pedregosa que acaba en un cingle des d'on tenim una visió completa del Montsant, i també de les muntanyes de Prades. Reculem uns metres cap al sud, i fem la segona part de la tornada per un corriol molt estret que té força trams difícils on hem d'empèyer la bicicleta una bona estona. Tot tornant visitem la cova troglodítica de l'Església, al peu del camí.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Siurana (Priorat)
• Distància: 20,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 580 metres
• Temps: 3:05 hores
• Dificultat: IBP=39 / Vermella
• Sensació de dificultat: Mitjana Primera part fàcil. Tornada per camí difícil amb molts trams a peu
• Cartografia: Muntanyes de Prades Editorial Piolet (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La jornada anterior vam fer una volta en bicicleta entre els pobles d'Albarca, Ulldemolins i Cornudella, i des del punt més alt de la ruta, al peu dels cingles de la Gritella ens vam fixar en un mirador situat al punt més elevat. Mirant els mapes de seguida em vaig engrescar a fer una ruta per pujar-hi. La serra de la Gritella forma un petit altiplà llarg i estret entre el pantà de Siurana al sud i el poble de Prades al nord. El sector occidental està envoltat de cingleres cap al vessant del Priorat, mentre que el sector oriental té un perfil més suau i boscós, i fa de transició amb les Muntanyes de Prades. El nostre itinerari surt des de Siurana, concretament des del càmping situat uns centenars de metres abans del bonic poble, i arriba fins al mirador del Pla de la Guàrdia, a l'extrem nord de la serra de la Gritella i a sobre mateix de la població de Prades.

Amb la Sílvia i el Fum sortim des del càmping de Siurana, on hem passat la nit. Precisament el vespre anterior vam estar passejant al poble, un llogarret d'aquests de postal, això sí, pràcticament sense vida més enllà de les cases de segona residència tancades i algun establiment d'hosteleria. També hi ha un refugi en una punta del poble. L'indret és molt bonic, ja que el poble està situat a la punta d'un cingle alt i espectacular, amb molt bones vistes de l'entorn. El diumenge al matí sortim del càmping pedalant i prenem la carretera en direcció contrària al poble, és a dir, com si volguéssim tornar cap a Cornudella de Montsant. Avancem amb compte 1,3 km. de pla, i just quan la carretera vol començar a baixar trobem una pista que marxa de pla a la dreta. Uns metres més endavant la pista es bifurca, i seguim pel ramal de l'esquerre.

Pedalarem durant una bona estona per una pista pedregosa però en bon estat que avança cap al nord enfilant la serra de la Gritella. Hem sortit des dels 750 metres d'alçada aproximadament, i pujarem fins als 1.135, el punt més alt de la serra. Anem pujant còmodament per la pista, sempre cara amunt però sense excesiva duresa. Avancem per un bosc principalment de pins. Trobem primer el pla del Pubill, i continuem per la pista principal que va pujant cap al pla dels Bassots. Així doncs la pista intercala trams de pujada amb altres més suaus i permet una pedalada agradable i també solitària. Just al quilòmetre 5 fem una pausa a l'entrada del grau d'en Saura, un camí que permet baixar cap a l'oest. Ens separem uns metres de la pista fins un mirador que formen unes roques de la cinglera. Bones vistes cap a la serra del Montsant.

Després de la breu pausa seguim endavant en un tram força suau, gariebé planer a cota 1.000 metres. Al pk. 6,5 trobem el caminet per on tornarem, i la Sílvia i el Fum inicien la tornada. Jo continuo per la pista cap al nord amb la intenció de coronar la serra i arribar al mirador. La pista planeja cap al coll de l'Andreu, on hi ha una cruïlla de pistes. Segueixo a l'esquerra i pujo lleugerament fins al coll del Vidrier. Aquí conflueix la pista que puja directament des de Prades, i ja hi ha indicadors d'aquesta població. Giro a l'esquerra i començo la que serà la pujada més forta de la ruta. La pista està en bones condicions, però puja més decidida orientada a ponent. El pendent es va incrementant, i en algun tram és molt dur (superior al 16%). El bosc va deixant pas a un pedregar erm i obert que és precisament el gran pla de la Guàrdia. La pista segueix pujant i recupera l'orientació nord fins a la punta de la cinglera, on hi ha el primer mirador del Pla de la Guàrdia.

La pista s'acaba al mirador, situat a sobre mateix de Prades, que es veu just a sota. De fet la ruta per pujar a aquest mirador és molt més habitual des de Prades, ja que és més accessible i proper. Contemplo el paisatge i veig un camí que segueix per la cinglera iniciant el retorn. Aquest camí segueix pujant, ja que encara no som al punt més alt del cingle. El corriolet és força ciclable, i avanço uns 300 metres fins al següent mirador, aquest ja més enfocat cap al sector del Priorat. Es pot contemplar transversalment la serra del Montsant, i la plana al seu voltant, així com els pobles d'Albarca i Cornudella. És un lloc ben bonic. Quan arribo trobo un grup de quatre ciclistes que marxen. Seran les úniques persones que trobaré en tot el recorregut.

El mirador és potser el punt més característic, però encara no és el punt més elevat. El caminet continua, tot i que en alguns passos he de baixar sobretot perquè és un terreny rocós. Pujo fins a trobar la línia d'alta tensió, a 1.135 metres, punt més alt d'aquest gran altiplà pedregós encinglerat pel vessant occidental. Al punt més alt del pla, sota les torres d'alta tensió baixa una vella pista per on connecto amb la pista principal per on havia pujat. Inicio el retorn, molt més ràpid perquè fa baixada. Torno al coll del Vidrier i desfaig la pista cap a la dreta fins a trobar l'entrada del corriol. Al començament sembla fàcil i ciclable, però aviat es complica. És un caminet molt estret, pedregós i poc transitat, i acabarem fent més tros a peu que no pas sobre la bicicleta. Avança per dins d'un bosc de mitja muntanya, sense res gaire destacable.

El corriol es fa llarg, ja que cal fer bona part del trajecte a peu, amb algun pujador fort tot i que curt. Al tram final val la pena deixar la bicicleta i caminar 3 o 4 minuts i anar a visitar la cova de l'Església, que queda a la dreta. Una fita ben evident marca el punt. Era una gran balma troglodítica, amb una paret que tancava l'estança. El camí avança per un bosc espès fins que desemboca en una pista que baixa fort cap als Masets, on conflueixo amb la pista d'anada a prop de les cases. Ja només queda planejar poc més d'un quilòmetre fins a l'entrada de Siurana. Aquí acabem una ruta curta d'uns 20 km. i poc desnivell que ens ha permès conèixer els cingles de la Gritella, el punt més occidental de les Muntanyes de Prades ja tocant amb el Montsant. Ben interessant la vista des del mirador situat a la punta nord de la cinglera.