Altres llocs

Barranc de Chimiachas

La Cocineta, l'espectacular ràpel final

Al nord de la vila monumental d'Alquézar el barranc Chimiachas desemboca al Vero, el riu principal d'aquest sector de la serra de Guara. Baixem caminant pel barranc fins al Ciervo, una important pintura rupestre. Entrem a la part estreta del barranc, pràcticament sec. Fem un primer ràpel incòmode i volat d'uns 25 metres i n'enllacem 9 més fins arribar al darrer i espectacular ràpel de la Cocineta, que ens deixa a la llera del riu Vero.

Canal del Palomo i Mallo San Jorge (1.149 m.)

El Mallo San Jorge i la Mitra, a primera hora del matí

Al sector més occidental de Guara hi trobem un dels racons més abruptes, amb profundes fondalades i agulles espadades. Sortim des de Vadiello per anar a trobar l'enclotada Canal del Palomo, equipada amb clavijas i cable de vida, com una ferrada. Enfilem la canal, amb passos atlètics i complicats, fem un flanqueig equipat i anem a buscar una altra canal i accedim caminant a la base del Mallo San Jorge, on ens acabem d'enfilar amb unes altres clavijas exposades per on pugem assegurats.

Ferrada i Barranc de la Virgen del Castillo

La Sílvia progresssant a la ferrada

Sortim de Rodellar, una de les meques de l'escalada, per fer una activitat ben variada i entretinguda. Després d'observar el característic arc de roca on hi ha diverses vies d'escalada de dificultat, anem a buscar l'esperó de la Virgen, al peu del riu. Iniciem una via ferrada aèria però de poca dificultat. Un cop dalt l'ermita resseguim la cresta fàcil, observant l'espectacular barranc de Mascún. Baixem fins a trobar el barranc sec de la Virgen, on fem un divertit descens amb múltiples ràpels en un terreny engorjat.

Barranc Basender i coves de Barfaluy

Segon ràpel

Des del petit poble de Lecina baixem fins a trobar el barranc Basender i ens hi fiquem. El barranc és sec, i es va engorjant. Cal desgrimpar alguns ressalts abans de començar a trobar els primers ràpels. N'hi ha 8, algun de molt bonic que s'enfonsa en boniques sales pràcticament tancades. Tornem a pujar i ens dirigim a les coves de Barfaluy, on hi ha pintures rupestres prehistòriques. Baixem un bon tram del camí aeri de les Escaleretas.

Trekking a l'Alt Atles Central

Taghia i les muntanyes de Taoujdad i Oujdad

Durant cinc dies caminarem per un entorn muntanyós remot entre les valls de Ahansal i Aït Bougmez, a l'Alt Atles marroquí. Ens aproximem fins al preciós poble de Taghia, en un circ envoltat de muntanyes. Caminarem per la profunda gorja de Tazart fins assolir l'alt plató, on conviurem només amb pastors nòmades que viuen en dures condicions a gran alçada. Finalment baixem cap a la vall d'Aït Bougmez, una zona fèrtil plena de petits poblets amb cases tradicionals fetes de fang. Uns dies intensos de ruta, sensacions, colors, olors i experiències.

Desert d'Atacama

Monjes de Pacana

Tot i ser el desert més àrid del món, Atacama és una zona amb nombroses peculiaritats i punts d'interès. El primer dia ens movem amb bicicleta per conèixer alguns racons del desert com el Valle de la Muerte, la Quebrada del Diablo o el popular Valle de la Luna on contemplem la posta de sol. El segon dia visitem llacunes enmig del desert, algunes tan salines que et fan flotar. La darrera jornada ens acostem a l'espectacular Salar de Tara, on sobresurten els Monjes de Pacana, unes grans roques que emergeixen enmig del desert.

Llacunes de colors i volcà Licancabur (5.920 m.)

Laguna Verde des del Licancabur

Continuem el viatge pels deserts del Lípez, al sud de Bolívia, on gaudim de fantàstics espectacles naturals. Contemplem volcans, alguns dels quals semiactius, voregem llacunes amb colors molt vius que contrasten amb l'entorn, ens meravellem amb majestuosos guèisers que s'aixequen desenes de metres, ens banyem en aigües termals mentre que a l'exterior estem sota zero, i pugem el volcà Licancabur, de gairebé 6.000 metres, fronterer amb Xile, al cràter del qual hi ha un petit estany i des d'on es pot contemplar la cromàtica Laguna Verde.

Salar de Uyuni i volcà Tunupa (5.432 m.)

Cactus gegants a l'illa d'Incahuasi, amb el volcà Tunupa al fons, darrere el Salar

Ens desplacem cap al sud de Bolívia fins al Salar de Uyuni, el desert de sal més gran del món. Visitem alguna de les illes que sobresurten d'aquest immens mar de sal, i dediquem un dia a ascendir el volcà Tunupa. Aquesta muntanya té la peculiaritat d'un terreny de colors vermellosos molt vius que contrasten amb el blanc del salar. Des de més de 5.000 metres d'alçada contemplem la immensitat d'aquest gran desert blanc.

Illimani (6.462 m.)

Durant el descens gaudim de les espectaculars vistes de la zona central del massís

L'horitzó nord de La Paz està dominat per aquesta gran muntanya permanentment nevada, la més alta de la Cordillera Real, amb una aresta que s'allarga quilòmetres i que té diverses puntes per sobre de 6.000 metres. Des del poble de Pinaya pugem el primer dia fins al còmode camp base. El segon enfilem fins al Nido de Cóndores, a 5.400 metres, i el tercer, de matinada, iniciem l'atac a aquest gran cim. Pugem per forts pendents de neu vorejant les esquerdes fins arribar a la fàcil aresta que ens mena fins al cim sud, el més alt del massís.

Huayna Potosí (6.088 m.)

El Huanya Potosí amb un antic cementiri al davant

És una de les muntanyes més concorregudes de Bolívia, sobretot gràcies al fet de superar els 6.000 metres, la seva relativa facilitat i la visió que se'n té des de la mateixa capital. El primer dia pugem des del refugi on s'arriba en cotxe fins a un petit refugi d'alçada on fem nit. De matinada remuntem la llarguíssima glacera que ens conduirà a la cresta summital. Amb les primeres llums del dia recorrem la cresta i arribem fins a l'estret cim.

Pàgines

Subscriure a Altres llocs