Salar de Uyuni i volcà Tunupa (5.432 m.)

Ens desplacem cap al sud de Bolívia fins al Salar de Uyuni, el desert de sal més gran del món. Visitem alguna de les illes que sobresurten d'aquest immens mar de sal, i dediquem un dia a ascendir el volcà Tunupa. Aquesta muntanya té la peculiaritat d'un terreny de colors vermellosos molt vius que contrasten amb el blanc del salar. Des de més de 5.000 metres d'alçada contemplem la immensitat d'aquest gran desert blanc.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada d'alta muntanya
• Lloc de sortida: Coqueza (Bolívia)
• Distància: 16,8 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.495 m. metres
• Temps: 8:10 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Instituto Geográfico Nacional (1:50.000)

Crònica

Després de tornar de pujar l'Illimani descansem un dia a La Paz. Dediquem la jornada al relax, i al matí ens apropem fins un dels mercats més concorreguts i pintorescos de la capital boliviana, on gaudim del contrast de colors, olors i el bullici de persones, sobretot dones, fent les compres per abastir llurs famílies. Centenars i centenars de parades de fruita, verdures, carn, peix, queviures, roba, estris de tota mena,... Un tràfec constant en un caos ordenat a ritme bolivià.

Vora el migdia ens desplacem fins als afores, al nord de la Paz, concretament al Valle de la Luna, una atracció turística prou entretinguda. Es tracta d'una zona de terra argilosa que l'erosió ha anat modelant al llarg dels milenis, produint com a resultat cententars d'agulles de diferents formes i mides, les quals constitueixen un conjunt harmònic. Un caminet recorre aquesta zona en poc més de mitja hora a ritme de passeig. De lluny destaca la imatge de la Muela del Diablo, una muntanya punxeguda ben característica.

Tornem a la Paz i acabem de fer una volta per l'entorn del carrer Sagárnaga, lloc on es concentren les botigues típiques d'artesania i les agències de muntanya. També a la vora el Mercat de les Bruixes ofereix tota mena d'ingredients per preparar ofrenes a la Pachamama. Les que més destaquen són els cadàvers de llames petites que també s'ofereixen, junt amb altres ingredients, per sol·licitar fortuna a la mare terra.

Al vespre anem cap a l'estació d'autobusos, on agafem un bus de gran turisme que ens portarà cap a Uyuni, al sud de Bolívia. Seran més de 10 hores de viatge, les 3 últimes per carreteres sense asfaltar. Afortunadament el bus és còmode i podem dormir raonablement bona part del viatge.

Salar de Uyuni

Poc després de les 7 del matí arribem a Uyuni, una població turística al peu del salar homònim. El fred nocturn és intens en aquesta regió pràcticament desèrtica, i contrasta fortament amb el dia, normalment atemperat quan fa sol. Uyuni és el punt de partida de les diferents rutes que porten a visitar el Salar de Uyuni, el desert de sal més gran del món, amb una magnitud superior a la de la província de Barcelona.

El primer que cal fer és esmorzar i tot seguit trobar una agència que ens porti a fer algun dels habituals tours, però adequat a les nostres expectatives. En aquesta població hi ha desenes d'agències que ofereixen tours d'un, dos, tres o més dies, però són rutes tancades. A nosaltres ens interessa conèixer els llocs habituals però també tenir temps per pujar algun dels volcans que voregen el gran salar, i així tenir una perspectiva diferent. No serà fàcil sortir dels tours estàndards, però finalment trobem una agència que s'acomoda als nostres requeriments. A l'hora de la veritat les bones paraules no es transformen en fets, i haurem d'acabar discutint diversos aspectes de la nostra ruta, però ja ens hem anat acostumant a què aquí a Bolívia res no és clar. Contractem una ruta de 4 dies amb un vehicle tot terreny amb conductor amb la possibilitat de pujar dos volcans, el Tunupa el segon dia, i el Licancabur al final.

Comencem l'itinerari visitant el museu de trens antics, bàsicament un munt de ferralla format per antigues locomotores de vapor que transportaven la producció de les mines de la zona. Sorprèn la magnitud de les màquines tot i el seu lamentable estat de conservació. Tot seguit, després de dinar, ens dirigim cap a dins del Salar. Ens aturem al principi del desert salí, on es fa extracció de sal, una indústria molt precària que produeix sal per a ús principalment local i que es fa de forma manual, segons ens expliquen, amb sous pràcticament infrahumans.

Contemplem l'immens desert de sal que s'obre davant nostre, sense que les nostres retines arribin a albirar la mida d'aquesta gran planura blanca que s'estén fins l'horitzó. Fem un bon grapat de quilòmetres amb el cotxe per dins del salar fins arribar a l'illa Incahuasi. Dins el gran desert de sal sobresurten algunes petites illes de roca, i aquesta té una peculiaritat interessant: hi viuen milers de cactus gegants, alguns dels quals tenen més de mil anys. Després de pagar l'entrada fem el recorregut de poc menys d'una hora que ens permet voltar bona part de l'illa per un agradable caminet sobre terreny volcànic. Anem passejant al voltant dels grans cactus, els quals s'aixequen fins a 7 o 8 metres d'alçada.

Després de la visita a l'illa Incahuasi tornem al 4x4 i fem gairebé 90 quilòmetres més per sobre el salar en direcció nord. De fet ja des de l'illa, mirant cap al nord, hem pogut veure la silueta que sobresortia del volcà Tunupa, al límit nord del salar. Arribem a la petita població de Coqueza, on ens allotjarem en un hostal molt rústic i humil. L'endemà tenim intenció de pujar el volcà, però ens indiquen al poblet que és obligatori pujar amb guia. A desgrat acceptem aquest impost revolucionari. Compartirem les despeses del "guia" amb uns nois francesos que també hi volen pujar.

Sopem i anem a dormir d'hora. L'allotjament és "bàsic", segons la nomenclatura que utilitzen les agències, i que traduït al català vindria a ser rònec o molt rònec. Tot i això acostumats ja a establiments senzills o a les tendes, no ens costa agafar el son.

Volcà Tunupa

Ens llevem d'hora, molt d'hora. A les 3:30 del matí. Esmorzem i ens trobem amb el nostre guia. El Nicolás és un avi del poble reconvertit en guia i que ens portarà cap al cim. Bé, no arribarem fins al cim principal, ja que el darrer tram és molt dret i de pedra descomposta. Caldria portar material i s'allargaria molt l'excursió. Arribarem fins al cim sud, un gran promontori de detritus volcànics multicolors des d'on podrem gaudir d'una amplíssima visió del Salar de Uyuni.

La ruta és molt fàcil, ja que tot el camí és ben fresat, però ens obliguen a anar-hi amb el guia, el qual no obre ni boca, però camina a bon ritme. Els nois francesos aviat defalleixen, ja que estan menys avessats a l'altura. Només un d'ells arribarà amb nosaltres fins al cim sud, situat aproximadament a 5.200 metres d'alçada.

Pugem una bona estona per un camí amb pendent moderat i per terreny semidesèrtic. Un bon tros més amunt comencem a trobar material volcànic, i una de les característiques que fan interessant aquest volcà: els seus colors. Trobem diverses zones cromàtiques: vermelloses, liloses, grogoses i més fosques. Un contrast molt potent sobre el blanc immaculat del salar.

Accedim a la carena de roques multicolors i anem pujant fins assolir el cim. Les vistes són impressionants, tot i que el dia és poc nítid i està parcialment cobert de núvols. Malgrat tot s'aprecia la immensitat del Salar des de les alçades.

Baixem per una altra carena més dreta i tarterosa, on és fàcil i ràpid baixar fent salts. Retrobem el camí de pujada més avall i fem parada en unes coves on es conserven unes mòmies de l'època de Tiwanaku. Estan en força bon estat, i un altre guia que mostra les coves ens explica el seu origen. Acabem de baixar fins al poble on dinem abans d'emprendre de nou la ruta amb el tot terreny.

Creuem tot el Salar de nord a sud fins a la població de San Juan, un poble rònec enmig del desert on passarem la nit en una pensió també ben rònega. El dia següent continuarem la ruta cap al sud.