Des de la cabana de l'Arrailha ja veiem la llarga pala que ens portarà al cim del Cuyalaret. Tracem una línia recta en direcció sud-oest, i en poc menys de dues hores coronem el cim arrodonit. Excel·lent descens sobre neu primavera al punt. De nou al pla tornem a posar pells i enfilem ara el cim que dóna nom a tot el sector del circ d'Aneu. Pugem per pendents més forts fins a coronar l'aresta. Des del cim baixem un tram més pendent, i anem encadenant divertides pales fins tornar a la base del gran circ.

Amb els esquís als peus comencem a foquejar des de la Cabana de l'Arrailha, al vessant francès del Portalet. Creuem el circ d'Anéou planejant en direcció oest fins al gran pla de la Gradillera. Sota la gran pala summital, comencem a pujar més fort rodejant-la per la dreta, per terreny més accessible. Un cop a l'ampla carena la resseguim fins al cim. Descens directe i divertit des del cim. Sota el Pène de la Glère pugem fins la base rocallosa per gaudir d'una segona baixada, igualment intensa, sobre una bona neu primavera.

Sortim des de l'aparcament Anayet de l'estació de Formigal, i pugem suaument fent un llarg flanqueig per la Glera d'Anayet. Arribats al clot sota el pic d'Espelunziecha enfilem més fort i tombem a l'esquerra fins un replà. Tornem a pujar fort dues pales fins a la carena, i amb grampons cap al cim, una llarga aresta de neu esmolada i amb molt bones vistes en un entorn preciós d'alta muntanya. Bon descens sobre neu primavera molt agradable pel barranc d'Anayet fins al punt d'inici.

Situats al Port de la Selva comencem a pedalar però de seguida hem d'empènyer la bicicleta per pujar la costa dels Torrellons. Un cop dalt anem seguint el GR-92 per terreny de secà i prenem el camí antic de Cadaqués, on arribem trepitjant un bonic empedrat. Recorrem la bucòlica població empordanesa, seguim cap a Port Lligat i per carretera al Cap de Creus. Prenem ara el GR-11 i costegem fins a la idíl·lica cala Tavallera. Una dura pujada a peu, continuem cap a Sant Baldiri i ja per pista bona fins al punt d'inici.

Des del poble empordanès de Cantallops comencem a enfilar el vessant sud del massís de l'Albera. Ens entretenim una bona estona visitant l'espectacular castell de Requesens, i continuem pujant, ara molt fort, fins al coll Pregon. Per pista arribem fins al cim del massís, amb grans vistes cap al mar i les planes de l'Empordà i el Rosselló a cada cantó de la línia fronterera. Baixem cap a Sant Martí de l'Albera, el coll de l'Auleda i Requesens, aturant-nos al punt en què es va estavellar un avió l'any 1986.

Sortim de Sant Corneli i ens acostem a la base de la cinglera. Ens hi enfilem per l'original grau dels Boigs, un pas equipat que permet superar la paret fent un zig-zag. Avancem en sentit antihorari sempre pel fil, amb bones vistes cap al Pedraforca i el Cadí. Ens entretenim al grau de les Granoteres, i baixem cap a la Foradada. Pugem ara fins a la carretera, i la creuem cap a la Barceloneta, i tot seguit el poble de Vallcebre. Tornem cap a l'ermita de Santa Magdalena, i retrobem els cingles baixant pel grau de Cal Sastre.

Creuem tota la Vall d'Incles des de l'inici amb els esquís als peus. Planegem per bosc fins al pont de la Baladosa, i després pugem al peu del riu fins al refugi de Juclar. Entre els dos estanys busquem pales en fort pendent cap a la collada, i continuem pujant fins a la base del pic de Noè, on ens calcem els grampons per encarar el fort pendent fins sota el cim (45º). Ja a la tarda baixem amb les últimes llums enterbolides pels núvols i el fort vent. Fem nit al refugi de Juclar, gairebé colgat de neu, i el dia següent tornem enmig de la nevada.

Des de Llinars posem rumb cap al nord, fent un llarg flanqueig entre la cinglera i la fondalada del riu Tec. Avancem fins a la magnífica masia de la Casa Grossa, abandonada enmig d'un racó feréstec. Baixem fins al riu al peu d'una gran balma, i el remuntem per terreny engorjat fins que l'aigua ens impedeix el pas. Per l'altre cantó tornem i pugem fins a Sant Martí de les Canals de Catllarí, un petit nucli abandonat amb església i un parell de cases. Baixem de nou al riu, el creuem i pugem fins a retrobar el camí de pujada.

Al peu de la carretera d'Arcalís comencem a foquejar, primer per un tram boscós i després per l'ampla vall del riu del Comís Vell. Un fort pendent ens deixa a la Coma de Varilles, i un nou pendent a la l'aresta. La resseguim amb fort pendent directament fins al cim amb els esquís als peus. Excepcional panorama des del cap d'amunt d'un dels grans cims andorrans. Baixem per la mateixa ruta gaudint d'una neu excepcional, consistent per sota i amb una fina capa transformada que ens fa gaudir d'allò més.

Ens posem en marxa des del Pla de Beret, i abandonem el bullici tot pujant suaument i en diagonal per la Coma de Gessa. Passem per la petita cabana i quan trobem l'ample torrent de l'Arriu Barlongueta el seguim amunt. Sempre direcció oest anem remuntant amples pales fins assolir el cim altiplànic. Baixem directes tancant un itinerari circular per les pales del sud del Tuc deth Miei, gaudint d'una bona neu primavera fàcil d'esquiar.