Rocs de Canells (2.257 m.)

• 

  Vistes cap al Pedraforca i el Cadí des del refugi de Rebost

• 

  Refugi de Rebost

• 

  Les Muntanyetes i la Tosa

• 

  Creuem unes grans esquerdes naturals

• 

  Baixant la carena dels Rocs de Canells

• 

  Mina de la Barita

Iniciem un recorregut fàcil i molt panoràmic a la carretera de Coll de Pal. Baixem primer pel GR fins al refugi de Rebost des d'on les vistes cap al Pedraforca són sublims. Pugem cap al Mirador dels Orris, en línia visual directa cap a la Tosa, les Muntanyetes i el Moixeró. Continuem cap a l'antiga mina de Barita, creuem unes grans escletxes naturals i pugem fins als Rocs de Canells, des d'on contemplem un panorama vastíssim. Baixem creuant el magnífic Pla Bagà, entapissat de gespa.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Coll del Forn, Bagà (Berguedà)
• Distància: 8,6 quilòmetres
• Desnivell positiu: 640 metres
• Temps: 4:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Moixeró - La Tosa, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Disposàvem d'un matí curt, i la previsió del temps indicava fort vent del nord. Per tant pensem un recorregut matinal pel vessant sud que ens ofereixi unes bones vistes. En aquest dia assolellat de primavera encara queda neu a les muntanyes, i al mateix temps els prats conserven un verd intensíssim gràcies a les abundants pluges primaverals. Combinant aquestes variables ens va sembla adient acostar-nos al sector del refugi de Rebost, amb la intenció de passejar una estona i improvitzar una ruta per l'entorn. Al final vam acabar pujant als Rocs de Canells seguint fites.

Aparquem al Coll del Forn, a la carretera de Coll de Pal, on trobem l'indicador del refugi. S'hi pot accedir per la pista o pel GR, i decidim baixar pel camí. Uns minuts de baixada per un bosc espès i frondós ens deixen a l'esplanada que alberga el bonic refugi de Rebost. Orientat cap a ponent, des de la terrassa del refugi tenim unes excel·lents vistes cap al Pedraforca, a la llunyania, així com l'extrem oriental del Cadí, i més avall la Roca Tallada. El refugi és un bonic edifici amb les característiques finestres de fusta pintades de verd i blanc. La seva terrassa és un lloc gairebé idíl·lic per passar els capvespres d'estiu, gaudint de la fresca davant d'un horitzó de muntanyes.

Passat el refugi anem seguint el GR-4.2 per una pista que va pujant suaument i ens ofereix una bona visió cap al sector del Moixeró. Creuem un tram de bosc esclarissat amb pins alts i prims que permeten la contemplació de les muntanyes. Seguint la pista arribem en pocs minuts al gran planell dels Orris, on trobem una passarel·la adaptada que arriba fins al mirador. El Mirador dels Orris és un balcó suspès al buit i orientat a les parets del Moixeró i la Tosa. Just davant contemplem les formes irregulars de les Muntanyetes, al vessant sud de la Tosa. Més enllà sobresurt el Penyes Altes i la cara sud del Moixeró, molt abrupta i escarpada.

Ens entretenim uns minuts als planells dels Orris buscant sense gaire èxit bolets de primavera. Tot just trobem algunes carreretes escarransides. Continuem caminant per la pista, la qual ara fa un gir a la dreta. Pugem uns metres fins trobar les Mines de la Barita. Es tracta d'una antiga explotació minera abandonada on s'havien extret diversos minerals, entre ells la barita. De l'antiga explotació queden algunes restes ben visibles, gairebé arqueologia industrial. Podem veure el runam de l'extracció, alguna petita construcció, un tram de via per les vagonetes i una tramuja on es carregava el material extret. Actualment l'única activitat minera que hi ha és la de les marmotes, que ronden la zona en abundància.

L'entrada de la mina està tapiada, però hi ha un forat i s'hi pot entrar. Nosaltres vam entrar-hi de tornada, i amb molt de compte. La boca és al costat mateix de la part superior de la tramuja. Un cop s'entra trobem una galeria d'uns 10 metres que aviat gira a la dreta. Al terra hi resten els carrils de les vagonetes. Al cap d'un parell o tres de metres de girar la galeria desemboca en un pou vertical de 10 metres o més. Cal anar amb molt de compte de no caure-hi, ja que tot és fosc i precari. L'any 1985 un jove va morir en caure dins del pou. Hi ha una escala precària per baixar, però es veu molt rovellada i és de mal accés, per tant descartem baixar-hi. Prop d'aquí també hi ha el Forat dels Eugassers, una cova més interessant que deixem per a una altra ocasió.

Poc per sobre de la mina ens crida l'atenció una gran esquerda natural que forma un passadís per on es pot passar. Més a la dreta hi ha una altra escletxa natural, i com que veiem que hi ha fites decidim seguir-les. Creuem doncs la gran escletxa natural, en un tram bonic i curiós. Les fites van tendint cap a la dreta per encarar la indefinida carena que puja cap al nord-est. Sense gaires problemes anem trobant el precari camí, i guanyem alçada ràpidament. El caminet no segueix estrictament la carena, sinó que puja més pel vessant sud. Mica en mica anem pujant fins arribar a una zona oberta i amb bones vistes. Som al cim dels Rocs de Canells.

Des del petit altiplà dels Rocs de Canells tenim just a sota la collada de Comafloriu, amb el Serrat Gran i la Tosa al darrere. Cap a l'est el Coll de Pal i el Puigllançada, que encara em costa veure'l sense l'antena reflectora que van retirar fa un temps. Cap al nord-oest la vista ens porta a resseguir tota la línia muntanyosa que comença a la Tosa, continua cap al Moixeró, enllaça amb el Cadí i sobresurt amb el Pedraforca. Exquisit!

No ens entretenim al cim perquè fa vent i fresca. Baixem només uns metres per la carena i trobem l'avenc de Canells (ressenya a Espeloindex.com). Es tracta d'una gran esquerda estreta que s'enfonsa 24 metres. No sembla gaire interessant, però per baixar-hi farien falta cordes i material apropiat. Només hi traiem el cap però com que no portem res ni ens plantegem entrar-hi. Continuem baixant per la carena, contemplant en tot moment les extraordinàries vistes cap a les Muntanyetes i el Moixeró. Sorprèn la forma abrupta d'aquest vessant, amb centenars de promontoris, agulles i esperons que emergeixen de forma caòtica.

Anem baixant per la carena fins que ens decantem més a l'esquerra i tornem a accedir a les grans esquerdes prèvies a la mina de Barita. Tornem a passar per la mina i fem una fugaç visita, amb molt de compte, com ja explicàvem abans. Tornem enrere per la pista uns metres fins a trobar un prat inclinat amb senyals de la ruta del Trencapinyes. La seguim cap a l'esquerra, baixant entremig de bells prats ben entapissats d'una gespa espessa i de color intens. Baixem fins a Pla Bagà, un gran planell també de gran bellesa i amb boniques vistes cap a les muntanyes del Moixeró.

Passat el Pla Bagà arribem a un revolt de la carretera de Coll de Pal. Baixem a la dreta per buscar el camí dels Cavalls del Vent, i el seguim fins situar-nos sobre el refugi de Rebost, però no hi baixem. Anem planejant, amb algun tram sense camí fins a trobar la pista que ens deixa directament al punt d'inici de la sortida.

Una ruta fàcil però molt agraïda, amb excel·lents vistes del vessant sud del Moixeró i la Tosa, una zona abrupta i de gran bellesa. Una excel·lent combinació visual de roques abruptes, prats de verd lluent i la neu que encara corona els cims més elevats.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta