Pont Foradat

La panxa de la Moleta el Cepí té un forat de grans dimensions, un pont de roca natural espectacular visible des de quilòmetres enllà. Sortim des de la Cova dels Ferrins i pugem per un camí ben fresat fins al pont, on hi accedim mig grimpant. Tot seguit pugem dalt la Moleta, amb un pas molt aeri equipat amb una corda. Seguim fins un altre petit pont de roca gairebé a la punta del Morral Desplegat, i flanquegem la Mola Aixada fins baixar cap a la Cova Roja. Tanquem el cercle per l'est, guaitant el Pont des de l'altre vessant.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Cova dels Ferrins, Fredes, La Pobla de Benifassà, (Baix Maestrat)
• Distància: 10,3 quilòmetres
• Desnivell positiu: 650 metres
• Temps: 6:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Petita grimpada i pas aeri equipat per pujar la Moleta el Cepí (evitable)
• Cartografia: El Port, Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Crònica

Mirant la Moleta el Cepí cap al nord res no fa pensar que tingui cap particularitat, més enllà de ser un bloc de roca de grans dimensions, com tants altres que hi ha en aquest sector dels Ports, fruit de l'erosió continuada durant els segles i la diferent densitat de la roca. Però en canvi si la mirem transversalment, d'est a oest o a l'inrevés veiem el gran secret que alberga: un bonic pont de roca natural de grans dimensions, amb un diametre difícil de calcular, però que potser s'acosta als 20 o 30 metres. Aquest és el punt més interessant de la ruta, però no l'únic.

El bloc Pel Port ens ha donat bones idees per recórrer la zona, especialment quan volem sortir dels camins més habituals, i avui seguim, amb alguna variant, una de les rutes que suggereixen. La sortida és a la Cova dels Ferrins. Per arribar-hi cal fer cap a La Sénia (Montsià), i prendre la carretera que es dirigeix cap a La Pobla de Benifassà. Just després del pantà d'Ulldecona seguir la pista a la dreta que remunta el barranc de la Fou durant 4 quilòmetres, fins que la pista es bifurca. En aquest punt, al costat del pont a la dreta hi ha la Cova dels Ferrins.

Just abans del pont la pista es bifurca. Comencem a caminar baixant fins al llit del torrent, entremig de les dues pistes. Fàcilment trobarem un camí evident que comença al peu del torrent, però que aviat tendeix cap a l'esquerra i comença a pujar. La pujada és progressiva i per terreny obert, de manera que de seguida veiem la Moleta el Cepí, sense descobrir-nos però el seu gran secret. Pugem tot contemplant els curiosos pinacles i moletes que s'alcen en aquesta zona, entremig d'un bosc esclarrissat.

Ens situem prop de la base de la Moleta, i quan el camí comença a vorejar-la per l'esquerra comencem a descobrir el gran forat que té a la panxa. Pugem més fort fins a situar-nos a la base mateix de la paret occidental, i gaudim de l'espectacle natural d'aquest gran pont de roca natural. Té unes mides colossals, i forma una circumferència gairebé perfecta. D'aprop falta perspectiva per observar-lo amb la seva autèntica dimensió. Mig grimpem sense cap dificultat fins a pujar dins la circumferència foradada. Fins i tot es pot pujar mig grimpant fins un bon tros amunt dels seus laterals, i així observar des de dins el gran espectacle de roca. Malauradament fa molt vent, i no ens hi entretenim gaire.

El Pont Foradat està situat sota la Moleta el Cepí, un gran monòlit de roca que és en si mateix un petit cim, i busquem la manera d'enfilar-nos-hi. Pel sud, per l'est i per l'oest sembla molt difícil a causa de la seva verticalitat. Pel nord sembla més assequible. Continuem pel camí principal que sembla que s'allunya de la Moleta, però enfila fins un petit collet on serà més fàcil accedir-hi. Trobem alguna fita, així doncs ho provem. Una petita canaleta dóna pas al llom rocós, on cal buscar el pas cap a la dreta que ens permetrà, amb una grimpada fàcil (II) accedir a una lleixa de roca. Aquesta lleixa és molt aèria, i està suspesa al buit. Però si ens hi fixem hi ha una corda fixa que serveix de passamà i ens dóna la seguretat suficient per creuar-la. Avancem uns metres per l'altra banda de la lleixa fins un petit collet, on baixem uns metres cap a l'esquerra (vessant est), també una mica aeri. Una curta canal en fort pendent, i amb vegetació que ajuda a progressar ens situa en un altre collet, gairebé vora el cim. Mig caminant mig grimpant acabem d'arribar al petit altiplà, cim de la Moleta, just sobre el Pont Foradat.

L'accés al cim de la Moleta és ben distret, ja que cal buscar el millor pas, grimpar i superar el pas aeri. Un cop contemplat el paisatge desfem els últims metres fins al camí, tot desgrimpant amb compte. El camí que segueix a continuació no és tan fresat, tot i que es pot anar seguint, primer gràcies a una senyals vermells, i després per les fites. Tot i això no és un camí molt evident i no surt als mapes. Tendim cap a l'oest, fins anar a buscar la part superior del Morral Desplegat. A mesura que ens allunyem del Pont Foradat podem gaudir d'una vista amb més perspectiva. Pugem per dins del bosc i anem a buscar la base d'unes parets que flanquegem.

Ens aproximem a la punta del Morral, tot i que no cal acabar d'arribar-hi, només fins al punt on comença a baixar. Just aquí trobarem un altre pont de roca, molt més modest, però també molt bonic ja que està suspès al buit sobre el cingle cap al vessant oest. La Sílvia s'hi enfila tot grimpant malgrat el vent. Des del pont de roca cal recular uns metres fins a trobar un pas estret, una espècie de grau que creua la paret per on havíem vingut. Aquest grau ens porta dalt la carena de la Mola Aixada. Avançarem per aquest terreny obert, sense acabar d'arribar al punt més elevat, avançant vora la cinglera que ens queda a la nostra esquerra. Des d'aquí tenim una bona vista de la zona que vam visitar el dia anterior, la Punta del Solà d'en Brull i rodalies.

El camí és poc evident, ens ajuden les fites i ens dóna seguretat el GPS. Anem flanquejant aquesta zona oberta de la Mola Aixada, amb tendència a baixar lleugerament. S'acaba la cinglera i continuem direcció nord fins a trobar un petit collet enmig del bosc. El creuem i baixem per un tram amb vegetació espessa i camí poc definit. Al cap de poc desemboquem en un camí molt més fresat i evident. Cal continuar cap a la dreta, però com que sabem que hi ha la Cova Roja molt a prop ens hi acostem en menys de 5 minuts.

Trobem una gran balma i una petita barraca amb pedres adosada a la roca. A l'esquerra un forat que sembla continuar endins. Amb els frontals hi entrem. És una cova a peu pla, un llarg passadís de 30 o 40 metres que s'endinsa en una roca ferma. No hi ha pràcticament concrecions, i arribem fins un punt on s'estreny i fa inviable continuar. Un regalim d'aigua surt del fons. Uns quants ratpenats descansen cap per avall, i procurem no destorbar el seu son. Sortim de la cova i tornem enrere pel camí ja conegut, i el seguim enllà en pujada moderada. És un camí molt ben fresat, i flanqueja un bosc amb pins de gran magnitud. Cap al nord-est bones vistes del Catinell, un cim amb diferents esperons o franges verticals que l'hi donen una estètica peculiar.

El camí avança direcció est en pujada fins que gira cap a sud i comença a baixar. Finalment arribem planejant a la Portella de la Malladeta, on hi ha una cruïlla de camins. Prenem el de la dreta i canviem de vessant, iniciant un fort descens. Deixem a l'esquerra una bonica mola de roca, també amb un forat, tot i que modest, enmig. Enllà ja veiem de nou el Pont Foradat, ara des de l'altre vessant, i a força distància. Curiosament la ruta d'avui té més lògica excursionista en el sentit que l'estem fent, és a dir, en sentit horari, però fotogràficament hauria estat molt més interessant fer-la al revés, ja que anem en contra de la llum del sol i això limita la qualitat de les imatges.

El camí baixa fort fins a situar-se a la base d'uns cingles molt verticals. A la nostra dreta queden les parets taronjoses fortament erosionades. A la base hi ha restes d'una antiga balma. És un lloc molt bonic, ja que les parets són molt altes i formen grans balmes. De lluny veiem el Pont Foradat. Aprofitem el sol i l'arrecerament per dinar.

Voregem la roca per la seva mateixa base i continuem enllà buscant un camí molt poc definit que s'endinsa al bosc en direcció inequívoca cap a la base del Pont Foradat, que sempre anem veient al davant. Aquest tram de camí és poc definit, i cal parar atenció per buscar el millor pas. Anem avançant fins passar per sota mateix del Pont, que ens queda més amunt. Voregem la base de la Moleta el Cepí pel sud i anem a trobar el camí per on ja havíem pujat al matí. Just en aquest punt marxa un altre camí a l'esquerra, i el seguirem.

Baixem pel camí de l'esquerra cap al petit altiplà de la Mola de l'Eixam. Tendim encara més a l'esquerra i baixem per dins del bosc fins a trobar la pista principal del barranc de la Fou. Girem a la dreta i baixem un parell de quilòmetres per la pista fins al punt d'origen.

De nou una ruta ben distreta pel sector sud del massís dels Ports, que sempre ens sorprèn amb curisitats naturals. El Pont Foradat és un espectacle en si mateix, i ben bé mereix una visita. A més del pont, hem complementat la ruta d'avui amb una bona passejada que ens ha permès conèixer els cingles de l'entorn, diverses formacions de roca ben curioses i la Cova Roja.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta