Massís del Port

Punta de l'Aigua (1.092 m.)

Vista cap al Port tot pujant al cim

Des del poble de Paüls mirant cap al Port el primer que veiem és una gran massa rocallosa acinglerada, i ens dirigirem cap al cim. Sortim de la part alta de la població, al peu del cementiri i prenem un caminet que va pujant fort fins al coll de l'Avenc. De camí fem una petita parada a la cova del Llop. Al coll tombem cap al nord i voregem el cim rocós buscant el seu únic punt de debilitat per on hi accedim. Bona panoràmica des del cim que convida a fer una bona pausa. Baixem al coll de la Gilaberta i tot resseguint el torrent de l'Escudelleta anem tornant al punt d'inici.

Montsagre d'Horta

Ens aproximem al Montsagre d'Horta

Una llarga muralla de roca protegeix el flanc oriental d'Horta de Sant Joan, i el separa del vessant marítim del Port a la zona de Paüls, protegit alhora per una altra gran faixa rocosa. Estem al límit nord del Massís del Port, i fem una ruta circular que ens enfilarà dalt la serra a través d'uns passos enginyosos. Farem l'ascens pel pujador de la Mala Dona, i el descens per l'intrèpid pujador d'en Valero. Entremig ens enfilarem a les puntes encrestades dels Raus (1.088 m.) i de Llambrars (1.056 m.) tot i que la boira alta ens impedirà gaudir de les vistes.

Carrer Ample i l'Espina (1.181 m.)

Plecs isoclinals del Carrer Ample

Al límit entre el vessant marítim i l'interior del Massís del Port iniciem un recorregut per dins d'un barranc encaixonat que ens ofereix una interessant lliçó de geologia, ja que circularem entremig d'uns curiosos plegaments isoclinals de roca calcària. La boira ens fa la guitza, i just al punt més interessant de la ruta entrem en una penombra que es perllongarà fins passat el petit cimet, on hi hauria d'haver bones vistes. De tornada ens conformem contemplant uns bonics teixos i les magnífiques Roques de Benet.

Tossal d'Engrilló (1.072 m.) per la cresta de l'Artigó

Tram més estret i aeri de la cresta

Pugem fins al cap d'amunt d'un dels millors miradors del sector nord dels Ports, i ho fem per una ruta ben divertida, superant un crestall fàcil però aeri. Al sud de Prat de Comte ens apropem fins als masos de l'Artigó i amb una curta aproximació trobem la base dels crestalls. Triem el de l'esquerra, que enfila més decidit, i de seguida comencem a grimpar. Mica en mica el recorregut es torna més aeri, i trobem alguns passos fàcils (II/III) però exposats. Finada la cresta busquem l'intrèpid pas de l'Escalerola que ens permet creuar una faixa vertical. Pugem uns metres més cap al coll, on ja es dibuixa la cinglera que recorrerem pel fil just fins el cim.

Mola de Catí i coves del Rastre, Cambra i d'en Cantero

Boniques concrecions dins la Cova d'en Cantero

A l'oest del Caro l'altiplà de la Mola de Catí està farcida de coves i avencs, alguns de considerable magnitud i bellesa. Sortim des de la Mare de Déu del Mascar i pugem dalt la llarga carena, on només arribar trobem la Cova Petita del Rastre, curta però molt concrecionada. Tot seguit anem fins a la propera Cova del Rastre, més gran i espaiosa. Seguim per la carena fins a la gran Cova Cambra, i des d'aquí anem fins la menys coneguda Cova d'en Cantero, amb espectaculars formacions. Tornem amb cotxe fins al punt d'inici.

Pont Foradat

La Sílvia dins del Pont Foradat

La panxa de la Moleta el Cepí té un forat de grans dimensions, un pont de roca natural espectacular visible des de quilòmetres enllà. Sortim des de la Cova dels Ferrins i pugem per un camí ben fresat fins al pont, on hi accedim mig grimpant. Tot seguit pugem dalt la Moleta, amb un pas molt aeri equipat amb una corda. Seguim fins un altre petit pont de roca gairebé a la punta del Morral Desplegat, i flanquegem la Mola Aixada fins baixar cap a la Cova Roja. Tanquem el cercle per l'est, guaitant el Pont des de l'altre vessant.

Punta del Solà d'en Brull

Extrem de la Punta del Solà d'en Brull, on ens enfilarem tot grimpant

Fem una divertida volta al sector més meridional dels Ports que ens porta fins a la punta d'un esperó aeri amb excel·lents vistes. Des de la Tenalla pugem fins al mirador de la Punta de l'Àguila, i pel vessant solei assolim el Portell de l'Infern, on canviem de vessant. Per sota de parets espadades arribem a la gran cova de l'Aire, i per un breu tram d'esmolada cresta fins a la bonica punta. Baixem al barranc, passem pel Salt del Robert i pugem fugaçment fins a Fredes.

Volta a la Joca

La Joca des del fons de la Vall amb les primeres llums

La Joca és una gran cúpula rocosa que s'alça en una de les zones més encinglerades i abruptes dels Ports. La seva forma característica i la seva ubicació sobre una gran talaia la fan visible des de molts punts del massís. Fem una volta per terreny molt feréstec, pujant pel fort pendent de la canal d'Engunyó, voltejant la Joca i la Mola dels Conills i tornant pel camí aeri de les Faixes Tancades.

Castell de l'Airosa (1.034 m.)

Castell de l'Airosa

Al vessant marítim del massís del Port s'alça una agulla espectacular que ben bé honora el seu nom. Sortim de l'àrea recreativa de la Vall i baixem fins a la zona congosta del Racó d'en Marc. Comencem una llarga pujada fins a la base del castell i escalem un tram vertical d'uns 15m. (III/III+) fins a coronar el cim, des d'on tenim una àmplia perspectiva cap al Delta de l'Ebre. Continuem la ruta cap a la Roca Xapada i baixem fort fins al Coll de Lloret abans de tornar per pista al punt d'inici.

Agulla de Bot (518 m.)

L'esplèndida silueta de l'Agulla de Bot

En veure la seva silueta estètica, esvelta i isolada, l'atracció per pujar aquesta petita joia és irresistible. Des del vessant sud anem a vorejar l'agulla per la base fins a l'altre extrem, on trobem una lleixa i voltem ara en sentit contrari amb compte. Continuem pujant en espiral fins que s'inicia el tram d'escalada. Un sol llarg de poc més de 20 metres de IV+ molt poc assegurat sobre conglomerat discret.

Pàgines

Subscriure a Massís del Port