Les Agudes

Des del mateix poble de La Nou de Berguedà es veuen fàcilment mirant cap a nord-est unes curioses agulles que s'aixequen airoses entre el boscam. El seu nom és ben adient a la forma punxeguda i vertical. Una curta caminada ens porta fins a la base, tot i que la idea inicial de pujar-hi queda ajornada per la verticalitat que aconsella l'ús de corda. En tot cas només la curta volta ben bé val la pena per gaudir d'una matinal amb bonic panorama entremig d'agulles, crestes i esperons calcaris.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: La Nou de Berguedà, (Berguedà)
• Distància: 5,1 quilòmetres
• Desnivell positiu: 400 metres
• Temps: 3:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Surto tard i sol un dissabte al matí des de La Nou de Berguedà. Per aquests dies en què tinc poca estona sempre guardo uns quants indrets a la recàmera de llocs pendents. I en aquest dissabte gèlid primer de desembre poso rumb cap a la Nou amb la intenció d'enfilar les Agudes, dues agulles molt pronunciades i verticals que s'alcen al nord-est de la Nou, a poc més de mitja hora caminant, sempre i quant caminis pel camí més directe, que no va ser el cas. Vaig aprofitar per fer una volta circular que em permetés gaudir de bones perspectives en un dia fred però esplèndid amb molt bona visibilitat. Un cop sota les agulles, la seva contemplació és un plaer per si mateix, tot i que també provo de pujar-hi. Però són agulles molt verticals, amb diverses vies d'escalada, algunes força antigues, als seus vessants. La grimpada hauria estat massa exposada anant sol i sense corda, així que ho continuarem deixant pendent per una propera ocasió, possiblement no gaire llunyana ja que el cuquet ja m'ha picat.

El GR 241 passa al peu mateix de les Agudes, a poc més de mitja hora de distància caminant des de La Nou, però utilitzaré aquest camí de tornada. Fins i tot si la intenció fos arribar només fins a les Agudes, s'hi podria arribar amb 10 minuts caminant des de la pista que des de la Nou marxa cap al Coll de la Plana passant per les masies de Cuirols i Espades. Però com que la intenció és gaudir del paisatge i obtenir bones panoràmiques del sector, busco un camí més original per accedir-hi. El mapa de l'Editorial Alpina és de gran ajut, però algun dels camins que assenyala estan pràcticament perduts, i com ja va sent habitual darrerement no evitaré una bona embardissada. Cal tenir en compte també que el citat mapa encara marca l'antic traçat del GR, el qual no passava per les Agudes, però actualment sí que hi passa i evita un bon tros de pista més amunt.

Surto de La Nou amb fred i amb un sol lluent que amb prou feines escalfa. Avanço pel darrere de l'església de Sant Martí fins a trobar un camí cimentat que marxa enllà. El segueixo uns metres fins arribar a la font de Cal Patzí, on el torrent fa un bonic engorjat. Passo la casa de cal Patzí seguint el GR, i en lleugera pujada durant aproximadament mitja hora fins arribar al Grau de l'Ínsula, un pas estret entre roques fàcilment reconeixible. Segons el mapa un camí marxaria a la dreta i enfilaria fins a la collada de Caselles. Hi ha diversos rastres de camí, possiblement del bestiar, però costa trobar-ne un de definit. Vaig avançant per una zona boscosa guiant-me per la intuïció, seguint el rastre que sembla més evident, però en dos o tres llocs he de recular en quedar emboscat. En algun tram pujo entre les bardisses, amb esgarrinxades incloses, fins arribar a un petit replà, on giro a la dreta en lleugera pujada fins a trobar una pista en desús, just a la collada de Caselles.

Avanço cap a l'esquerra per la pista còmodament i de pla fins a situar-me a la base de la canal Fornosa, amb una evident cresta que la tanca per l'esquerra. Cal prendre el camí que surt aquí i que voreja per l'esquerra la base de la cresta que s'inicia en aquest punt. El camí va planejant còmodament fins a la collada de l'Ínsula, on hi ha una bifurcació de camins. Precisament a la collada de l'Ínsula veig que a l'esquerra hi ha una agulla menys estètica que les Agudes, però força dreta, i penso que des del seu cim es podrà tenir una bona perspectiva de les Agudes. Així doncs m'endinso al bosc fins a la base de les roques, buscant el millor pas per enfilar-hi. Una petita canaleta em permet grimpar, amb l'ajuda inestimable d'algun boix i alguna branca de roure. Uns minuts de grimpada fàcil (II) però incòmode em deixa dalt d'aquesta petita agulla, i arribo fins a la punta nord per contemplar les Agudes i el bonic panorama que s'albira, amb la masia de Cuirols i els cingles de la To cap al nord.

Desgrimpo de nou fins a la collada, i prenc el camí que marxa de dret, tot descartant el que baixa cap a l'esquerra. Avanço tot planejant, i al cap de poc trobo el GR. Uns minuts més de dret i arribo als plans que hi ha sota les Agudes, just dues hores després d'haver sortit de la Nou. A l'esquerra es pot entrar poc més de 10 metres dins d'una antiga mina de carbó. Contemplo l'estètica de l'Aguda petita, la que queda més al sud. A la seva pared nord-est s'hi poden veure almenys dues vies d'escalada, equipades amb vells burins rovellats i alguns claus. No sembla pas fàcil escalar aquí. Sota l'agulla hi ha uns plans delimitats per feixes, signe inequívoc de l'aprofitament d'antany d'aquest territori. En un d'aquests replans hi ha les restes de l'antiga masia, de la qual només en queden algunes parets. Em dirigeixo a l'aresta nord de l'agulla, que sembla més fàcil. Provo de grimpar un tros amunt, però la prudència em fa recular, ja que és força dret, vaig sol i no porto corda. Pujar és una cosa, però baixar n'és una altra. Almenys el tros que he pujat em serveix per contemplar una bonica vista frontal de l'Aguda gran, amb la casa i els cingles de la To al fons (fotografia de portada).

Continuo uns metres pel GR fins vora l'Aguda superior. Un caminet poc evident marxa a l'esquerra fins a la base. Pensava que es podia pujar grimpant fàcilment, i probablement es pot pujar grimpant, però el que no tinc tan clar és que sigui fàcil fer-ho. Al lloc que sembla més evident, l'esperó nord, veig que hi ha una via d'escalada equipada amb parabolts i una placa de record. L'escalada sembla fàcil, però de nou veig que vaig sol i sense equipament. Tot i això provo de grimpar un tros, i arribo fins a la primera reunió. El seny però em fa recular, i decideixo que ja tornarem algun altre dia amb l'equipament necessari per enfilar aquesta via que no sembla pas difícil (III-IV).

Amb la petita frustració de no haver pogut pujar, però satisfet d'haver conegut una mica més aquest entorn tan bonic i haver pres bones vistes, torno enrere fins al peu de l'Aguda petita. Prenc el camí que marxa entre les dues Agudes, al peu de la primera, i que marxa cap a l'oest. Baixo uns metres fins a trobar l'antic GR, i el segueixo cap a l'esquerra en baixada. Poc més avall retrobo el GR "oficial", i vaig baixant fins arribar de nou al Grau de l'Ínsula. Des d'aquí per camí ja conegut fins al poble de La Nou.

Una excursió perfecta per una matinal curta i fàcil que ens permetrà conèixer el sector est de la Nou, un paratge marcat per agulles i esperons que creixen entremig d'una vegetació ufanosa. Les Agudes són l'exemple més evident i alhora bonic d'aquestes emergències rocoses. Pendent queda l'ascensió a les dues agulles i així acabar de completar una excel·lent excursió.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta