Cova del Guiu

Al nord de la ciutat de Berga, prop de les agulles dels Mercadals i més a prop encara de l'Hostal del Guiu hi ha una petita cova d'uns 40 metres de profunditat ben poc coneguda. Complicat d'arribar-hi per la manca de camí i la considerable vegetació, la petita cova té dos nivells, ambdós de fàcil accés, el superior amb una petita grimpada. És un forat senzill i amb petites concrecions calcàries.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Berga, (Berguedà)
• Distància: 3,9 quilòmetres
• Desnivell positiu: 310 metres
• Temps: 3:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)
• Coordenades cova: 42.110112ºN 1.838262ºE

Itinerari

Crònica

Fa pocs dies em va venir a mans el Catàleg Espeleològic de Catalunya, Volum 3. Berguedà, Cerdanya, Garrotxa i Ripollès, de Jordi de Vallès, Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. S'hi esmenten algunes coves, bòfies i forats que no coneixia, i alguns em van despertar la curiositat. No és que m'hagi aficionat a l'espeleologia, però com deia aquell aventurer: com que sabia que hi era, vaig haver d'anar-hi. No es tracta d'una cova espectacular ni té interès espeleològic, però té prou profunditat per generar interès i fer-li una visita.

Els mapes que he consultat no mencionen la cova, ni de fet n'havia sentit a parlar, tot i que després comentant-ho amb alguns coneguts sí que en tenien constància. Aquest cap de setmana el suport a l'organització de la Marató de Muntanya de Berga ha consumit pràcticament tot el temps, però dissabte al matí vaig tenir una estona per escapar-me a intentar trobar aquest forat. La referència que tenia era que estava situada per sobre de l'Hostal del Guiu, prop dels Mercadals. A partir d'aquí calia preguntar i deixar-se guiar per la intuïció.

Podia pujar amb cotxe fins a l'Hostal, però decideixo estirar les cames i sortir des de Berga. Per tant remunto els costeruts carrers de la zona dels Pedregals fins a sortir a la casa de Fumanya, on comença el camí de la drecera de Queralt. Per vora la carretera acabo d'arribar fins a l'Hostal. Demano a l'amo de l'hostal i n'ha sentit parlar però no sap on està situada. Havia llegit que calia seguir el camí que surt de l'Hostal i voreja els mercadals, o sigui que continuo el camí que passa just per l'esquerra de l'edifici principal i continua enllà. Avanço uns minuts però aviat veig que m'allunyo massa de la zona rocosa i torno enrere.

Abans de sortir, m'havia mirat i remirat el petit crestall que s'aixeca des de l'Hostal cap amunt, i havia intuït on podia ser la cova. De fet només cal mirar amunt i es pot veure perfectament una petita balma que pot ben ser, i de fet és l'entrada a la cova. Arribar-hi però no és tan fàcil, i no és per fel fet que no hi hagi camí, que no n'hi ha, ni que sigui força dret, que ho és, sinó que la dificultat principal són els garrics que han envaït l'entorn. L'aproximació amb pantalons curts va ser ben soferta.

Així doncs per trobar el punt on deixar el camí i enfilar amunt, cal fixar-se en una petita placa de pedra que creix a l'esquerra del camí, pocs metres després de l'última edificació de l'Hostal. Cal enfilar per aquesta placa i avançar amunt (direcció nord estricte) buscant el millor pas. Si ens hi fixem des de baix veurem que hi ha dues petites crestetes que conflueixen en un punt, un centenar de metres per sobre de l'Hostal. Just al punt on conflueixen hi ha la cova. El millor lloc per pujar és intentar trobar la petita cresta de més a la dreta. Ben esgarrinxat arribo a l'entrada, però per accedir-hi encara cal apartar la ufanosa vegetació ben alimentada per pluges recents.

Havia llegit que la cova té dues galeries, en lleugera pujada. I així és. L'entrada és ampla i no ofereix cap dificultat. Cal ajupir-se per avançar, ja que l'estança és inclinada. Avanço sense dificultats uns metres fins que s'estreny i s'acaba. Per sobre una escletxa estreta i impracticable comunica amb la galeria superior. Per accedir a la part de dalt cal tornar a l'entrada i fer una petita grimpada fins una marcada lleixa. Un cop a la lleixa es pot continuar cap endins. Aquest pis superior és més interessant, més fons i amb diverses petites concrecions calcàries, algunes encara vives. Tot l'entorn és molt humit, i com que la cova és recta i poc fonda, la llum hi entra poc o molt. Tot i això és necessari portar llum artificial.

Com que la visita a la cova ha estat una mica improvitzada només portava un frontal, però no llum ni flaix potent per fer fotografies més dignes. Tot i això m'entretinc una bona estona inspeccionant cada raconet. Cap al fons faig una petita grimpada amb compte per arribar al punt més alt i fondo. Cal parar atenció i no relliscar per evitar caure en l'esclexta estreta i humida que comunica amb la galeria inferior. És impossible caure avall ja que és molt estret, però seria fàcil quedar encanatrat. En aquesta part més fonda hi ha algunes petites concrecions a la paret més al nord.

Mirant i remirant passo més d'una hora, amunt i avall de la cova, tot i que tan sols té poc més de 40 metres de profunditat. En sortir pujo un tros amunt, sense camí, intentant seguir la cresta fàcil i ajaguda. Però la cresta no és contínua i cal creuar diversos trams amb garrics punxents. Quan les meves cames són incapaces de suportar més dolor giro cua, no sense abans contemplar els cingles de Queralt i Sant Pere de Madrona que des d'aquesta perspectiva tenen una imatge escarpada i estètica.

Sabent ja el camí baixo en pocs minuts a l'Hostal, i des d'aquí a Berga en baixada directa. En total 3 hores, que podrien ser menys si hagués conegut la forma d'accés, ja que vaig perdre força temps buscant l'entrada. No és pas una ruta ni una cova gaire interessant, però la proximitat va alimentar la curiositat, i en disposar d'una estoneta vaig tenir l'excusa perfecte per descobrir aquest indret.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta