Les Muntanyetes

Al vessant sud de la Tosa un conjunt d'agulles, canals i esperons formen un bonic laberint rocós d'aspecte inaccessible. Entrem dins d'aquest terreny d'isards i el creuem cap al nord, passant per unes antigues mines i per la Font de la Mena. Guanyarem la carena del Moixeró i tornarem per Coll de Jou. Espectacular terreny salvatge i d'aventura.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: L'Hospitalet de Roca Sança, Guardiola de Berguedà
• Distància: 12,9 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.235 metres
• Temps: 5:55 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Alguna petita grimpada. Trams sense camí.
• Cartografia: Moixeró - La Tosa, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Comencem l'any nou amb energia fent una sortida molt interessant que teníem pendent. Fa pocs dies vam fer una prospecció a les Muntanyetes, inspirats en la ruta que ens van explicar els amics Cinto i Ferran, però no vam acabar de travessar tota la zona de les Muntanyetes ja que vam seguir un altre camí. Avui, amb un dia clar i serè, gairebé sense neu a la part alta, i en companyia de bons amics muntanyencs sortim de descoberta.

Amb la Teresa, el Joan, la Judit, el Ramon, l'Enric, la Sílvia i jo mateix, acompanyats també per un border collie molt muntanyenc, ens arribem fins al peu de l'Hospitalet de Roca Sança, en un revolt molt marcat de la carretera que puja de Bagà a Coll de Pal. Aquesta casa i aquest racó sempre m'han fascinat. L'Hospitalet és una gran pairalia, amb l'ermita de la Mare de Déu de Roca Sança adossada. Per aquí passava el camí ral que comunicava les dues cares del Moixeró, i aquest punt era un lloc de parada i fonda, abans d'emprendre la dura pujada cap a Coll de Jou.

Aparquem en una entrada que hi ha al peu de la carretera, enmig del revolt. Comencem a caminar pujant fins al peu de la casa de l'Hospitalet, on ens reben un bon grup de gossos cridaners. Sobre mateix de la casa trobem el camí que enfila amunt, marcat amb senyals grocs. El camí està ben fresat, i en molts punts s'observa la bonica traça dels antics camins de ferradura. En alguns punts es converva encara l'empedrat. Mil-i-una històries deuen guardar els seus sinouosos revolts.

Pugem suaument pel camí en direcció nord-est fins arribar a la casa del Claper, segons sembla habitada fins a mitjans del segle passat, i abandonada després que una gran roca despresa de les Muntanyetes la malmetés. En aquest punt deixem el camí de Coll de Jou que farem de tornada i tombem cap a la dreta, tot iniciant una llarga travessa en diagonal que ens portarà fins al Torrent de la Mena.

Al cap de poca estona de passar el Claper seguim un camí secundari a l'esquerra, que ens evita baixar fins al pla dels Orris per tornar a pujar després. Aquesta drecera ens porta fins un gran planell inclinat, sota mateix de les Muntanyetes. Continuem pel camí tot i que aviat ens en desviarem uns instants per arribar-nos fins a la Foradada, una gran bauma amb un arc de grans dimensions. Un camí a l'esquerra marcat amb senyals de pintura ens hi condueixen en menys de 5 minuts. Reprenem el camí i anem pujant suaument, amb alguns trams per dins del bosc. Finalment arribem al Torrent de la Mena.

En aquest punt cal pujar uns 50 metres per dins mateix del torrent, i de seguida agafar un camí poc definit a l'esquerra. Trobarem alguns punts de pintura vermella que ens facilitaran la localització d'aquest sender molt poc freqüentat. També podríem haver arribat fins aquest punt des del Mirador dels Orris, per una pista secundària que arriba fins aquí. Prenem el camí dels punts vermells canviant totalment de direcció. Iniciem un flanqueig per la base de les Muntanyetes fins a trobar el punt en què abandonarem aquest camí per iniciar el terreny d'aventura. El camí en qüestió continua per la base de les Muntanyetes fins a la Canal Freda, i si seguim els punts vermells arribarem fins a l'inici de la via d'escalada de l'Esperó de Rebost.

Anem seguint el camí per sota de les Muntanyetes. Creuem una primera tartera petita, i al cap de poc en trobem una de més marcada, sota una gran paret calcària. Just en aquest punt hem d'abandonar el camí i enfilar pel dret. Aprofitem aquest punt per esmorzar i agafar forces ja que a partir d'aquí l'itinerari puja de valent.

Ens situem sota la gran paret, que forma una balma molt ampla, redós habitual d'isards i cèrvols. Voregem la base de la paret cap a la dreta, pujant fort per una gran canal que s'obre cap al nord. Pugem per aquesta gran tartera durant uns minuts, però l'hem d'abandonar aviat just quan a l'esquerra veiem una altra petita cova. Al costat de la cova, a l'esquerra puja una altra petita canal secundària, més dreta, on hem de grimpar uns metres. Enfilem aquest fort pendent, sense cap dificultat, fins un petit collet. A l'esquerra acabem d'enfilar fins a sobre de la gran roca que abans havíem vist des de baix, un petit cim des d'on tenim una bonica perspectiva de tot el sector de les Muntanyetes. Aquí podem contemplar de prop aquest terreny caòtic, amb agulles i parets que creixen espadades entremig de fondes canals. És una zona de difícil accés però molt bonica, i amb unes impressionants parets calcàries d'una magnitud molt superior del que sembla de lluny.

Des del petit collet continuem amunt, direcció nord fins una nova paret que ens queda just davant. Voregem la paret cap a l'esquerra en pujada moderada. La voregem fins que gira a la dreta per trobar una marcada canal per on pujarem. Al punt on la roca gira trobem una antiga corriola utilitzada en les instal·lacions mineres que hi havia hagut en aquest sector. Enfilem la canal cap a la dreta iniciant un fort pendent. Fem alguna ziga-zaga per suavitzar el pendent de la tartera. En pocs minuts arribem al peu de l'antiga mina de manganès que hi havia hagut a la zona. Encara podem veure algunes restes de les instal·lacions. No és difícil d'imaginar com eren de dures les condicions de treball en aquest fort pendent a més de 2.000 metres d'alçada.

Passada la mina tracem una gran diagonal cap a la dreta fins a enfilar un suau esperó acabat en dues petites puntes que veiem de lluny. Dalt d'aquest petit turó hi ha les restes d'una antiga construcció, suposem que una edificació que donava servei a les mines. Fins aquí arriba una antiga pista que ve directament de sota mateix de la Tosa, concretament ve d'un petit coll enmig de la carena on continua cap al vessant ceretà. Pugem uns metres per la pista fins un revolt, on la deixem uns instants per desviar-nos a la dreta i arribar fins a la Font de la Mena. Ens explica el Joan que el nom deriva del fet que tan aviat com neix, les seves aigües desapareixen per efecte el terreny porós, és a dir, se'n perd la mena.

Retornem al revolt de l'antiga pista i continuem avançant ara cap a ponent, tot flanquejant la base mateixa de la Tosa, aproximadament a 2.300 metres d'alçada. Sense acabar de pujar al Niu de l'Áliga avancem per la pista. Passem per sota d'un antic carregador de la mina, en bon estat de conservació, i aviat arribem a un petit collet on el Moixeró inflexiona, a sota mateix del Niu. Pocs metres a l'esquerra acabem d'arribar al Puig de la Mena (2.414 m.), un petit turó poc rellevant que serà el punt més alt de la sortida d'avui.

Baixem per la banda nord, seguint el camí evident del GR-150.1 i els senyals de l'itinerari Cavalls del Vent. Cal baixar uns metres en considerable pendent, i on trobem una mica de neu, per tant baixem amb compte per evitar relliscades. Després veiem que també hauríem pogut vorejar el Puig de la Mena pel vessant sud solei. Passem pel cap d'amunt de la Canal Freda, una gran tartera que és el límit occidental de les Muntanyetes. Avancem fins a la Pleta el Llamp, un petit planell a la carena des d'on podem contemplar les curioses formes del planter de roques de les Muntanyetes, en especial l'Esperó de Rebost, altiu i espadat vist des d'aquí.

Continuem baixant pel camí carener del Moixeró fins arribar a Coll de Jou, on trobarem un indicador de camins. Abandonem la carena i baixem cap a l'esquerra seguint els senyals grocs i el camí evident que ens portarà cap a Roca Sança. Recorrem un primer tram de baixada suau fins al Collet de Deugràcies, un nom prou significatiu del que representava arribar fins aquest punt pels traginers d'èpoques pretèrites. A partir d'aquí la baixada és més forta, i el camí zig-zagueja per amotllar-se al pendent i les irregularitats del terreny. Serpentegem fins situar-nos sota la gran Roca Sança, d'aspecte vertical i majestuosa. A la base de la imponent roca podem veure inscripcions a la roca de diferents èpoques.

Continuem baixant i aviat ens situem al Camp del Teixó, una petita esplanada des d'on contemplem de nou la irregularitat del terreny per on hem transitat avui. El camí tendeix cap a l'esquerra i de seguida ens situem de nou a la casa en runes del Claper, on retrobem el camí de pujada. En pocs minuts més retornem a l'Hospitalet de Roca Sança i donem per finalitzada l'excursió.

Per tots ha estat una agradable sorpresa aquesta excursió, sobretot pel plaer de transitar per un terreny inhòspit i espectacular, entremig d'un caos harmònic de muntanyetes.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta