Pic de la Costa Cabirolera (2.604 m.)

Enmig dels verdíssims prats de les Bassotes comencem la caminada que ens portarà fins al cim més alt del Berguedà que assolirem sortint lleugerament del camí normal i gripant per l'esperó nord. Amb una bona colla d'amics comencem a remuntar la Serra Pedregosa fins a trobar el pas que ens permet baixar a la coma dels Cortils. Des de la fondalada iniciem una llarga diagonal cap a l'oest en direcció al cim, i abans d'arribar als seus peus deixem el camí i ens enfilem a la carena, on contemplem la immensa Cerdanya. Seguim carenejant fins al peu d'un esperó que sembla difícil, però buscant els passos es pot grimpar sense complicacions. Extraordinària panoràmica des de dalt cap a les parets del Cadí, el Pedraforca i tota la plana de la Cerdanya. Baixem pel camí normal, però un cop al torrent de Cortils el deixem i seguim l'engorjat fins a trobar un pas que ens retorna als prats on hem començat.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Coll de les Bassotes Bagà (Berguedà)
• Distància: 9,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 950 metres
• Temps: 4:50 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Petita grimpada per l'esperó nord (evitable pel camí normal)
• Cartografia: Serra del Cadí - Pedraforca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

És el cim més alt del Berguedà. També de la província de Barcelona i també de la regió sanitària central, que és l'àmbit en què ens podem moure actualment en la fase de desconfinament de la pandèmia del coronavirus Covid-19. Avui serem una bona colla d'amics, concretament 12, amb moltes ganes d'enfilar fins al cap d'amunt d'aquest cim tan carismàtic tant per la seva forma, les extenses vistes i per ser un punt fronterer entre el Berguedà i la Cerdanya en una de les puntes més altes del Cadí. Som la Cristina, el Joan, la Jana, el Roger, el Martí, l'Eva, el Toni, el Juli, l'Ariadna, l'Albert, la Sílvia i jo mateix. Això pel que fa als humans, però també portem dos amics canins, la Fita i el Fum, encantats també de rondar per la muntanya.

Començarem la ruta des del coll de les Bassotes, al peu de la Serra Pedregosa i darrere mateix del Pedraforca. S'hi accedeix per una pista forestal que neix on s'acaba l'asfalt al mirador de Gresolet. És una pista de 5 o 6 quilómetres per on es pot circular amb cotxes una mica alts i amb compte. Als plans de les Bassotes, just passat el coll del Collell, aparquem els vehicles i comencem a caminar creuant en direcció nord uns prats inclinats. És un lloc bonic i també ben freqüentat. Per aquí passa el PR-C 124 i també l'itinerari de Cavalls al Vent, la ruta circular que volta el sector oriental del Parc Natural Cadí Moixeró. Avancem pels prats i creuem un petit pas estret que ens situa als prats superiors, encara més amples. Anem enfilant per les amples pastures, increïblement verdes en aquesta primavera d'aigua abundant.

Una vella pista va pujant fent zig-zag, però un caminet retalla els revolts i puja més directe. Així tenim les dues opcions: o bé pugem més suau però fent més volta, o més de dret amb un pendent més fort. Triem aquesta segona opció, ja que estem frescos, i tot gaudint de la conversa amb els amics anem progressant pel vessant més suau de la Serra Pedregosa. Pugem fins al Prat Llong, una esplanada on s'acaba l'antiga pista i continua un camí que traça una diagonal per creuar la Serra Pedregosa i avançar cap al Comabona. Just en aquest punt nosaltres deixem el camí principal i en busquem un de secundari que salta al vessant nord de la serra a través d'un petit grau. Cal fixar-se en una gran fita que assenyala el punt exacte.

Deixem la placidesa dels prats inclinats i iniciem un fort descens per un camí pedregós i incòmode que baixa per la cara nord de la Serra Pedregosa, un vessant abrupte i molt dret. Des d'aquí obrim una bonica visió cap a l'oest del cim que volem ascendir, el pic de la Costa Cabirolera, i els crestalls que se'n desprenen. Entremig tenim unes amples comes inclinades que conflueixen al clot de Cortils. Anem baixant pel camí pedregós fins a l'esplanada on hi ha la font de Cortils. Als voltants diversos ramats d'isards ens miren de reüll a notable distància. Estem en una zona oberta excepcionalment bonica, més encara ara a la primavera amb tots els prats ben verds. Passada la font, en una raconada protegida per unes roques, hi ha la cabana del Cortal de Cortils, un petit refugi lliure enmig d'aquest paradís.

Sense acabar d'arribar al refugi lliure, el camí s'enfila per la part superior de la coma que baixa del pic de la Costa Cabirolera, sempre per sota de la carena del Cadí, que ens queda al nord. El camí traça una llarga diagonal cap a l'oest, i és ben marcat. Estem en una zona molt oberta, i només alguns núvols que van i vénen tapen puntualment el cim que tenim just davant. Avancem seguint el GR-150.1, una variant que ressegueix la carena del Cadí, tot i que com dèiem, ara mateix avancem uns metres per sota d'aquesta. Anem pujant per la coma oberta i quan veiem que el camí vol tendir a l'esquerra per encarar el pas del Cabirol l'abandonem i ens enfilem pels prats inclinats fins a la cinglera. Abandonem doncs el camí i pugem sense dificultats fins al llavi del cingle, des d'on podem gaudir d'una esplèndida vista del vessant nord, el vessant ceretà. A sota, en primer terme podem gaudir del bonic Prat de Cadí, un gran prat que forma una illa verd clar enmig del color més fosc del bosc de pins.

Si haguéssim volgut pujar pel camí normal hauríem d'haver seguit pel camí que va resseguint la coma fins al peu del pas del Cabirol. Però volem enfilar-nos per un pas més aventurer i divertit. Volem grimpar per l'esperó nord que ens conduirà directament al cim. Des de lluny sembla un pas molt vertical i difícil, però no ho és, i amb una grimpada una mica aèria però poc difícil ens hi podrem enfilar. De fet, el cim on pujarem, des del vessant ceretà és conegut com a Roca Punxenta, ja que el seu perfil és esmolat i ben visible des de tota la plana quilòmetres enllà. Nosaltres anem resseguint la carena fins a situar-nos a sota mateix de l'esperó, que es mostra desafiant. Qui no hi ha estat mai pregunta per on pujarem, però un cop posats a la feina és més senzill del que sembla.

Des del peu de l'esperó tenim una bonica vista de les parets que cauen del Cadí, i que retallen brutalment la serra. Així el vessant sud és suau i arrodonit, mentre que el nord és vertical i abrupte. Un bonic contrast que dóna l'aspecte característic de la serra. Si mirem la cara occidental del cim des de sota l'esperó, es veu una paret dreta i difícil. L'esperó per on pujarem no és tant vertical, però la roca no és gaire bona, de manera que cal prudència. Es pot rodejar la part més vertical per l'esquerra, esquivant així el primer mur de la grimpada. Els gossos, que són molt espavilats, ho fan així. Els humans ens dividim, i alguns ens entossudim en grimpar per la via més directa, i altres revolten uns metres més a l'esquerra. Tots confluïm a la segona meitat de l'esperó. Aquest no és evitable, i cal grimpar pel mig. És una grimpada simple, de II grau sense grans dificultats, més enllà que ens trobem a 2.600 metres d'altura amb un bon desnivell sota els nostres peus. És un pas senzill, però espectacular i una mica aeri. Sense grans dificultats anem pujant un a un fins a coronar el sostre de la comarca.

Arribem directes al vèrtex geodèxic situat al cap d'amunt del cim. Estem a 2.604 metres, el punt més alt de la comarca del Berguedà, que limita precisament en aquest punt amb la Cerdanya. El Pic de la Costa Cabirolera (mirat des del Berguedà) o Roca Punxenta (mirat des de la Cerdanya), és també el segon cim més alt del Cadí, només superat pel Vulturó o pic de la Canal Baridana que es veu més a l'oest. Des del cim tenim una visió extraordinària, amb tota la Cerdanya als nostres peus si mirem en direcció nord. Els núvols tapen les muntanyes que limiten amb Andorra, però podem gaudir de l'extensa plana farcida de pobles i parcel·lada per multitud de camps i pastures. Cap a l'oest veiem un tros enllà el Vulturó, però el que més impressiona són les parets verticals i trencades que cauen centenars de metres gairebé en vertical. Cap a l'est és molt bonica la gran coma de Cortils, que juntament amb la serra Pedregosa, la carena del Cadí i el Comabona a la punta semblen la proa d'un immens vaixell. Cap al sud el paisatge és més arrodonit excepte pel Pedraforca que observem per la seva cara nord. Un paisatge excepcional que convida a passar una estona al cim gaudint-lo.

Després de dedicar uns minuts a contemplar el paisatge i esmorzar, comencem a baixar seguint el camí normal. Baixem cap a l'est seguint la carena de la Costa Cabirolera, que és un tros de serra lleugerament separada de la carena principal del Cadí. Baixem suaument seguint la carena tot contemplant la cara nord del Pedraforca que tenim just davant. Arribem al pas del Cabirol, on el caminet gira a l'esquerra, travessa un grau i baixa fort per l'únic tram practicable. El camí és dret i relliscós, i baixa fins a l'ampla coma que vèiem des del cim. Un cop a la coma deixem el camí normal, el GR, i en prenem un de secundari que marxa avall seguint el fons de la rasa. Aquest camí baixa en paral·lel al principal, però més per sota. Anirem desfent la rasa fins al seu final, al clot de Cortils, on conflueixen les diverses rases i el torrent continua cap a la dreta. Un cop als prats de Cortils anem tombant a la dreta i ens endinsem al torrent dels Cortils en direcció sud. No hi ha camí definit, però el terreny és còmode i es passa bé.

Seguirem el torrent dels Cortils durant més de mig quilòmetre, just fins al punt en què en una tartera veurem un caminet que marxa a l'esquerra. Unes fites assenyalen el punt on surt el camí, i al primer tram és força evident. S'enfila a l'esquerra entremig d'una tartera, i puja fins a una zona boscosa. Un cop al bosc el caminet queda més difuminat, i haurem d'anar trobant el pas. De tant en tant alguna fita ajuda, però cal tenir en compte que és un camí poc utilitzat, i cal fixar-se en el terreny per anar buscant el millor pas. Avancem direcció sud en lleugera pujada fins a superar la carena que tenim davant i arribar a uns planells. Anem tendint cap a l'esquerra i retrobem el Prat Socarrat per on ja havíem passat a l'inici de l'excursió. Ja només falta desfer un tram agradable i plàcid pel mig dels prats fins retornar als plans de les Bassotes.

Així tanquem una agradable ruta matinal fins al punt més elevat del Berguedà, un itinerari que hem compartit amb un bon grapat d'amics en un dia de primavera ben lluminós. Hem variat una mica la ruta habitual fins al cim per donar-li una mica més d'interès i emoció, i ens hem enfilat per l'esperó nord directes al cim. Per arribar-hi hem fet una grimpada fàcil però distreta, en un entorn d'alta muntanya força vertical. També per baixar ens hem escapat de la ruta més coneguda de manera qu hem pogut tancar una bonica circular. Un itinerari de grans panorames i visió de 360º. Boniques vistes cap a les parets del Cadí, el Pedraforca i la Cerdanya.