Colls del Catllaràs

Dibuixem una ruta llarga i exigent que uneix un gran nombre de colls als 4 vessants de la serra del Catllaràs. Iniciem l'itinerari a Sant Julià de Cerdanyola pujant cap al Puig i per la baga de l'Avaiol, i seguim amunt fins a la part alta del massís, concretament fins a la Roca de la Clusa. Seguim la carena fins al Cap de la Baga de Cabanelles, que ofereix una de les millors vistes de la zona. Baixem cap al coll de la Plana, sota el Sobrepuny, seguim cap a Rossinyol i una última pujadeta fins a Sant Romà de la Clusa. Comença l'ascens amb rampes dures cap al Pla de l'Orri, la Roca del Catllaràs i el coll Pan, on creuem un bonic camí carener fins a sota el Puiglluent. Baixem tot seguit per una preciosa fageda cap a Montclús, i seguim cap a l'oest amb pujadors sobtats fins al refugi de l'Ardericó. Una nova pujada ens enfila al preciós mirador de la Roca de la Lluna des d'on baixarem cap a Falgars i finalment cap a Cerdanyola a través de la pista que revolta el Banyador. Ruta llarga i dura però paisatgísticament preciosa.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)
• Distància: 50,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 2.050 metres
• Temps: 7:05 hores
• Dificultat: IBP=162 / Vermella
• Sensació de dificultat: Mitjana Ruta exigent físicament pel desnivell i alguns trams molt durs. Trams de corriol poc difícils
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Fa 12 anys vam iniciar aquest lloc web, Engarrista, i una de les primeres rutes publicades va ser precisament els Colls del Catllaràs. Crec que no va ser exactament la primera publicada, però sí que va ser la primera que vaig preparar i l'embrió d'aquest projecte que fa anys que dura, tot i que amb un enfocament diferent de l'inicial. Al començament la idea era preparar un seguit de rutes exigents i originals en bicicleta amb la intenció de publicar un llibre, però amb el temps va anar canviant l'orientació. La diversificació de les activitats i la facilitat de publicar i actualitzar les rutes en aquest nou canal digital que en aquell moment prenia embranzida van anar guiant el projecte de forma una mica més anàrquica segons les ganes i les il·lusions de cada moment. En tot cas des de la publicació de la ruta l'any 2007 no l'havia repetit sencera, i avui m'ha vingut de gust fer-ho.

Els Colls del Catllaràs no és una ruta senzilla, ni de preparar ni tampoc de recórrer. El Catllaràs té una orografia complexa. És un massís arrodonit sense cims destacats, però amb diverses elevacions, valls principals i altres comes secundàries. Inclou zones ben diferenciades en una àmplia extensió de territori principalment forestal. La configuració orogràfica complexa fa que hi hagi molts camins i pistes, i també un gran nombre de colls. Precisament en el seu moment la ruta pretenia unir el màxim nombre de colls en un itinerari que oferís una visió el més completa possible dels diferents vessants. Al seu moment va costar de preparar, i vaig fer moltes proves sobre el terreny. Tampoc és una ruta fàcil de recórrer ja que en els seus 50 km. acumula més de 2.000 metres de desnivell amb alguns trams notablement durs. No és tècnicament difícil, ja que és una ruta principalment per pistes amb alguns trams de corriols de bona ciclabilitat excepte algun pas puntual.

Tinc un dia festiu entre setmana i sortiré sol a gaudir (i en alguns moments patir) aquesta ruta que m'enfilarà diverses vegades cap a la part alta de la serra. Curiosament, mirada sobre el mapa, la ruta té forma de flor o d'estrella, és a dir, pujarem diverses vegades des de la perifèria cap a la zona central, que és la part superior de la serra. Aquesta forma fa precisament que es pugui escurçar la ruta de diverses maneres, evitant qualsevol dels bucles que van i vénen de la zona superior. En tot cas la ruta plantejada és força completa, i avança una primera part pel vessant nord fins a la Roca de la Clusa, des d'on tindrem grans vistes. Després baixa cap al vessant sud, amb el punt més característic a Sant Romà de la Clusa. Tornarem a pujar cap al Pla de l'Orri i la Roca del Catllaràs, i baixarem cap al sector més salvatge al voltant de l'Ardericó. L'última pujada s'enfila al mirador del Roc de la Lluna, on després de contemplar un paisatge de mitja tarda impressionant acabarem la ruta passant per un dels altres centres neuràlgics del massís: el santuari de Falgars.

El punt de sortida és el bonic poble de Sant Julià de Cerdanyola, que alhora és el punt més baix de la ruta amb poc menys de 1.000 metres d'alçada. S'hi arriba per una carretera plena de revolts des de Guardiola de Berguedà que ens enfila fins a un bonic altiplà suspès sobre la vall del Llobregat, amb boniques vistes cap al Pedraforca i la vall del Bastareny. Sortiré des del centre del poble, prop de l'abundosa font del Castell que proveeix d'aigua fresca. Creuo el petit nucli cap a la zona esportiva a través de la ronda de dalt. Poc més amunt de les pistes esportives i la piscina deixo l'asfalt i prenc una pista que fa un gir sobtat a la dreta. Comença a pujar notablement cap al Puig. Creuem el primer coll de la jornada, la collada del Puig, i planegem uns metres fins que trobem una breu baixada amb una bonica vista cap al Pedraforca. La baixada ens introdueix a la baga de l'Avaiol, on pujaré durant una bona estona enmig d'un bosc espès i ombrívol fins al següent coll, la collada de les Bassotes, on ja fa tres quarts d'hora que pedalo, gairebé tots en pujada.

Un cop creuada la collada de les Bassotes una breu però intensa decidida permet descansar uns minuts. La pista que baixa entronca amb la que ve directa de Cerdanyola. Torno a la dinàmica de pujada, al principi força intensa en dos revolts continuats en zig-zag. Tot seguit es suavitza una mica però sempre en pendent moderat vaig pujant una bona estona remuntant la costa Llitza. Passada la font de Fontanals, que queda lleugerament separada a la dreta de la ruta, el pendent es torna a incrementar, i dibuixa llargues llaçades per guanyar alçada fins al collet Llebató. Vistes extenses cap al Pedraforca que presideix l'horitzó. Passat el collet Llebató giro a l'esquerra, encara pujant fort dins d'un bosc molt bonic. Un últim tram de pujada em porta fins al punt més alt de la ruta, un collet sense nom als mapes, tot i que el de l'Institut Cartogràfic bateja com a Creu del Catllaràs. Estem a 1.695 m.

Un cop creuat el coll giro a la dreta per una pista secundària amb el pas barrat amb una tanca. Una pista mig abandonada voreja el vessant nord del Serrat Negre, punt més alt del Catllaràs amb 1.780 metres. Aquesta pista enllaça amb la principal per on ja pujàvem i que havíem abandonat per fer aquesta petita marrada fins a sota del Serrat Negre i sumar un coll més a la col·lecció. Segueixo la pista principal cap a l'esquerra i de seguida arribo a la collada de Sant Miquel, un punt important del Catllaràs ja que marca la inflexió entre el vessant nord i sud. Aquí cal parar atenció, ja que s'ha d'abandonar la pista, creuar un pas del bestiar i pujar per una carena sense camí evident. La pujada és forta i cal empènyer la bici poc més de 5 minuts fins al punt més alt, el petit cimet de la Roca de la Clusa (1.729 m.) Des d'aquest cim hi ha bones vistes cap al sector nord: Puigllançada, Pedraforca,... És un lloc ben bonic.

Comença tot seguit un tram preciós per recórrer sobre la bicicleta, ja que es pot baixar per un corriol que ressegueix la carena cap al sud. El corriol baixa per una zona oberta de prat alpí i alguns pins escadussers per sobre dels plans de Cal Serra. Baixa fins al collet de la Font del Tudó (un més a la llista), tot seguit planeja i més endavant puja lleugerament fins assolir el Cap de la Baga de Cabanelles, per mi el lloc més bonic de tota la ruta. Es tracta d'un mirador natural, i un dels millors indrets des d'on es pot contemplar en tota la seva extensió els cingles de Vallcebre, amb la serra d'Ensija, el Pedraforca i el Cadí al fons. La vista és bastíssima i molt bonica, i a més a més és un lloc tranquil i ben poc freqüentat. Sens dubte és un dels meus preferits del Catllaràs. Descanso uns minuts després de més de 2 hores de ruta i gairebé 13 km. El lloc s'ho val, i convida a reposar uns minuts i contemplar l'amplíssim paisatge.

Des del mateix cim, passat un fil del bestiar, baixa una pista també molt panoràmica fins al proper Portell del Porc (en sumem un altre). La pista gira a l'esquerra i comença una baixada llarga i pedregosa cap al sud fins als peus del Sobrepuny, al coll de la Plana (1.430 m.) Giro a l'esquerra i segueixo baixant entremig de pastures fins a la masia de Rossinyol, de les poques habitades del Catllaràs, i una de les més destacades, sobretot el seu preciós paller. La pista avança per damunt de la masia i després d'un tram curt planer comença a baixar fins a enllaçar amb la pista principal que puja des de Vilada o des del Castell de l'Areny. Conflueixo al a pista i segueixo amunt en forta pujada fins a Sant Romà de la Clusa, un petit nucli rural on hi ha la petita ermita de Sant Romà (que precisament aquests dies estaven restaurant), i un gran casalot que va les funcions de refugi, un bonic edifici ben rehabilitat on qui ho necessiti pot fer un mos, o fins i tot passar la nit i partir la ruta en dues etapes.

Omplo d'aigua en una aixeta del refugi i em mentalitzo per iniciar una de les pujades més dures de la ruta. L'avantatge (o en aquest cas inconvenient) de conèixer bé la ruta és que saps el que et trobaràs en cada moment, i sé que ara toca patir. Per darrere l'església de Sant Romà surt una pista força pedregosa que puja pel vessant sud, en una zona oberta i assolellada fins al Pla de l'Orri. La pista segueix lleugerament alçada el torrent de Sant Romà, i enfila amb alguns trams molt durs. La pista és pedregosa, i no ajuda a la ciclabilitat. Es pot fer tota la pujada pedalant, però és dura, especialment en dies calorosos com avui, i encara més si com és el cas ens atrapa al migdia. Una bona suada i les pulsacions accelerades durant tota la pujada fins arribar a la casa del Pla de l'Orri, seu actualment de la Fundació Miranda, un santuari per a cavalls on tenen cura d'animals que han tingut una vida difícil.

Arribant a la casa segueixo per la pista principal que passa just per davant, i planeja uns metres fins a un petit mirador que ofereix bones vistes sobre la vall de la Clusa. Als prats que envolten la masia hi pasturen lliurament molts cavalls, ben feliços en un indret tan bonic i plàcid. Poc més endavant la pista torna a pujar fort i s'enfila de nou a la part alta del Catllaràs. Pujo fort enmig de bonics prats alpins i arribo a un dels llocs emblemàtics de la serra, la Roca del Catllaràs, una gran mola calcària assentada enmig d'un ampli planell verd a 1.685 metres. Al peu de la Roca del Catllaràs hi ha una cruïlla de pistes. Jo segueixo de dret en lleugera pujada darrere la tanca de la finca del Pla de l'Orri. Pujo uns metres fins a la collada del Pla de l'Orri (1.695 m.), que obre l'accés als grans prats alpins sobre la masia del mateix nom. Baixo per un tram de pista molt bonic per sobre dels prats fins una raconada on hi ha una cruïlla. Deixo la pista que baixa a la dreta i que em tornaria a la masia del Pla de l'Orri i segueixo de dret per una pista que comença a pujar. El primer tram està força arreglat, però més amunt cal desviar-se cap a una pista secundària a l'esquerra que puja endimoniadament (15-16%) sobre un terra trencat i pedregós fins al Coll Pan.

M'aturo un moment al Coll Pan per reposar després d'una pujada curta però intensa. La pista precària gira a l'esquerra i planeja per dins d'un bosc ombrívol i tancat que s'obre uns metres més endavant a l'esplanada de la Canal Fonda. Aquest és un lloc molt bonic on la pista s'acaba, però continua un caminet que passa lleugerament per sota del coll i traça un semicercle que creua els prats inclinats a mitja alçada. El corriol és molt bonic i alhora ciclable, i baixa lleugerament fins arribar el Grau Pedrís. Aquesta mena de coll és un pas de roca de poc més de mig metre d'ample a la part més estreta de la carena que divideix els vessants nord i sud del Catllaràs. Passat el Grau Pedrís cal empènyer la bicicleta escassos 50 metres fins arribar a l'esplanada prèvia al Puig Lluent. Opcionalment es pot pujar en 5 minuts al cim, però el camí que cal seguir el voreja lleugerament per sota, al vessant nord.

Creo un filat de bestiar sota mateix del Puig Lluent i entro en un nou tram de camí molt interessant per dins d'una fageda. El camí és estret, bonic i ciclable. Voreja el Puig Lluent per sota i avança lleugerament pel vessant nord seguint la carena cap a l'est. El primer tram del corriol és pla, després fa una baixada curta però forta, i de nou puja lleugerament amb algun pas curt on caldrà posar el peu a terra excepte que es tingui una gran habilitat sobre la bicicleta. Passat aquests dos o tres passets s'arriba al Pla Fondo, un magnífic prat alpí amb un bonic entapissat de gespa i pins esclarissats. És un planell molt bonic, un lloc agradable per on baixo uns metres fins a trobar una cruïlla de pistes, totes elles secundàries. La de la dreta baixa cap als Plans de Cosp i seguiria cap a Sant Jaume de Frontanyà; la que marxa de dret segueix el GR, però s'acaba uns metres més enllà i es converteix en un bonic camí carener que marxa també cap a Sant Jaume. No n'agafo cap d'aquestes dues, sinó que prenc el ramal de l'esquerra que continua cap al Pla Fondo de Baix.

La pista creua el Pla Fondo de Baix, fa un gir sobtat i comença a baixar fort. S'endinsa en una espessa fageda on gairebé sembla que es faci fosc. És una fageda poc coneguda, ja que és difícil d'arribar-hi, però el lloc és sensacional. La pista és molt trencada i pedregosa, només apta per tot terrenys trial·lers. Amb la bicicleta es baixa perfectament, tot i que cal anar amb compte amb algun tram de pedres grosses i incòmodes. És un plaer baixar per aquesta pista trencada, gairebé un camí, i dins d'una fageda tan espessa. La baixada és forta i s'acaba en uns amplis planells al voltant de la collada de Montclús. Aquesta pista trencada conflueix en una altra pista més principal. A la dreta es pot veure la masia de Montclús, però cal girar a l'esquerra i seguir la pista cap a l'oest. Avanço de pla creuant els plans i en lleugera baixada fins a la casa de la Teuleria de Montclús.

Passada la Teuleria la pista segueix cap a ponent per la base de la costa de Mafulls en un tram irregular de pujades i baixades. Alguns dels pujadors són forts, i altres molt forts. No recordava que el trànsit cap a l'Ardericó fos tan trencacames, i realment ho és. Té algun tram força exigent. Afortunadament tot aquest tram és a l'ombra d'una preciosa fageda que s'allarga fins a prop del refugi de l'Ardericó, on arribo just quan fa 5 hores de camí. El refugi és un edifici tronat, i faig una pausa per parlar uns instants amb el Kun, el guarda. En aquest punt també es podria partir la ruta, fent nit al refugi i continuant l'endemà. El lloc és molt bonic, ja que el el refugi està situat sota les costes que baixen de la zona del Joc de la Pilota i les cingleres de la Roca Roja, que es veuen un tros més amunt. La pista continua més enllà del refugi i planeja uns metres abans de començar a pujar fort. Al final dels plans la pista s'enfila molt fort, amb pendents inhumanes. La pista és pedregosa i cal esforçar-se per mantenir la traçada. El pendernt és dur i continuat fins a la collada d'Arderiu, sota la magnífica Roca Forcada. La pista segueix pujant uns metres, però ja més suaument, fins arribar a la pista principal que puja de Falgars.

Arribo a una petita esplanada on hi ha la boca d'una antiga mina, que queda just a l'esquerra a pocs metres de confluir amb la pista principal. Aquí faré una petita variant de la ruta original. L'itinerari original gira a la dreta i baixa uns metres fins al xalet del Catllaràs. Des d'aquí seguiria per un camí que no es pot fer sobre la bicicleta ja que és molt dret i que puja directe cap al mirador del Roc de la Lluna. La ruta original fa aquesta petita volta per qui no conegui el magnífic xalet obra d'Antoni Gaudí. Com que ja hi he he estat moltes vegades i a més a més aquests dies està en obres, per evitar el tram d'empènyer la bicicleta, un cop a la pista principal segueixo cap a l'esquerra en pujada moderada fins a la base del camí que puja cap al mirador. És a dir, es pot pujar de dues maneres: o bé baixant al xalet del Gaudí i empènyer la bici per un caminet, o bé pedalant per la pista. Ambdós conflueixen al peu de les escales que pugem al mirador. Deixo la bicicleta i pujo escassos 5 minuts fins un dels miradors més espectaculars del massís.

El mirador del Roc de la Lluna és un dels llocs més freqüentats del Catllaràs, i la bellesa de l'indret ho justifica. El mirador està situat en un dels diversos afloraments calcaris que emergeixen enmig d'un paisatge principalment arbrat. És el sortint de roca situat més al nord, i ofereix una preciosa panoràmica cap a la vall del Llobregat, la Pobla de Lillet i els cims del nord del Berguedà com el Puigllançada, la Tosa, el Moixeró, el Cadí i el Pedraforca a l'horitzó nord-est. La panoràmica és bastíssima, i el lloc és preciós. Faig una breu pausa per fer unes fotografies i torno a baixar ràpid, ja que es comença a fer tard. Afortunadament ja no queden grans pujades, només petits pujadors que caldrà anar negociant. Torno a l'inici del caminet del mirador i continuo per la pista que planeja sota l'espectacular Roca del Joc.

Avançant per la pista passo pel plàcid Prat Gespador i segueixo de pla amb un últim pujador intens fins al coll de Seba. Ja he perdut el compte de quants colls he creuat, però són molts. La pista baixa ràpida per dins d'un bosc obac. Passo per la font de Fontanals i segueixo avall fins al Camp de l'Ermità, un dels característics planells del Catllaràs, grans prats entapissats de verd i amb pins esclarissats. Al camp de l'Ermità i conflueixen moltes pistes. Descarto la primera que gira a la dreta, i prenc just la segona que també gira a la dreta. És una pista secundària, però evident ja que hi passa el GR. Aquesta pista planeja uns metres fins un replà, on l'abandono i continuo pel GR, ara per camí. El camí comença a baixar fort per un tram pedregós que no tenia clar de poder fer sobre la bicicleta, però amb una mica de decisió es fa sense més dificultat que anar negociant les pedres del camí. Baixa en direcció nord, creua els plans de Sant Cristòfol i de l'Empriu i després de dos revolts sobtats desemboca a la pista principal de Falgars poc metres més enllà de la collada.

Falgars és un dels centres neuràlgics del Catllaràs. El santuari i l'hostatgeria estan situats en un petit turó per damunt de l'ampla collada. Està envoltada de prats i una zona recreativa molt concorreguda els caps de setmana. Faig una brevíssima pausa a Falgars, i tot seguit prenc la carretera asfaltada que baixa en direcció cap a la Pobla. Baixo exactament un quilómetre i giro a l'esquerra per la pista asfaltada que puja fort fins a la collada de Sobirana. Pujada curta però intensa sobre asfalt. Just a la collada giro a la dreta i emprenc ja l'últim tram de la ruta. Entro en una pista que revolta el serrat del Banyador. Baixa suaument cap al coll de les Bitlles, on gira cap a l'oest, entra en terreny obac i va pujant lleugerament fins al Coll de Jou. És un tram fàcil per pista, però es fa un pèl llarg sobretot per l'acumulat. Passat el coll la pista ja comença a baixar decidida cap a Cerdanyola. En alguns punts es pot contemplar una bonica vista del poble amb el Pedraforca al fons. Uns minuts més en baixada per sota de les característiques costes plenes de feixes de les antigues vinyes que envoltaven Cerdanyola i tanco el cercle.

Són 50 km. i més de 2.000 metres de desnivell d'una ruta completa pels 4 cantons del Catllaràs que m'ha ocupat 7 hores de ruta, amb diverses parades per contemplar el paisatge, fer fotos i reposar. És un itinerari que tinc en gran estima, ja que hi vaig estar pensant molt temps per lligar els diversos indrets característics del Catllaràs per on volia passar. Durant la ruta passarem per un grapat de colls on tindrem extenses vistes cap a tots els vessants possibles. Alguns indrets són especialment bonics, com el cap de la Baga de Cabanelles, el Mirador del Roc de la Lluna o les fagedes de l'Ardericó. És un itinerari que exigeix ganes de pedalar i passar gairebé una jornada sencera a la muntanya, però que recompensa amb unes vistes excepcionals i el plaer de pedalar per indrets preciosos i solitaris del paisatge catllarassenc.