Penyes Altes del Moixeró per la Canal de la Serp

Fotografies de Toni Pérez

Tot i la seva poca alçada el Penyes Altes és un dels cims més elevat del Moixeró i un dels més interessants del Berguedà. Es pot pujar des de diversos punts, però avui hem escollit un dels més durs, la Canal de la Serp. Haurem de superar més de 1.300 metres de desnivell per un camí fàcil i agradable.

Deixem el cotxe a la cruïlla de Gréixer, en revolt de la carretera que puja des de Bagà cap a Coll de Pal, just abans de passar per sota d'un gran viaducte. Comencem a caminar per la pista fins que arribem al tranquil poblet de Gréixer. Des d'aquí busquem un camí a la part superior del poble, on hi ha un cartell indicador que ens encamina cap a la Canal de la Serp. El camí va pujant de forma moderada, per una zona boscosa. El camí és evident, i està marcat amb senyals de color groc.

A mesura que anem pujant el camí es fa més costerut, però sempre es pot pujar caminant sense problemes. Anem a bon ritme i anem guanyant alçada. Cap al sud veiem bones vistes sobre la vall Llobregat. Bona part del camí és per zona boscosa, on podem gaudir d'alguns arbres molt bonics, principalment faigs. Més amunt, quan estem a prop de la carena del Moixeró, el bosc desapareix i es converteix en prat alpí. Arribem a un collet i ja estem a la carena del Moixeró, i tenim vista a banda i banda, cap al sud el Berguedà i cap al nord la Cerdanya. Cap a l'est veiem ja el cim del Moixeró, el Penyes Altes (2.279 m.) cap on ens dirigim.

Anem seguint la carena direcció llevant. En aquest punt seguim el GR 150.1 i també les marques taronges dels Cavalls del Vent. Continuem guanyant alçada fins que fem un últim esforç que ens porta fins al cim. En aquest punt hi ha unes vistes precioses cap a totes bandes. Cap a l'est veiem la Tosa, i el refugi del Niu de l'Àliga al cap d'amunt. Cap al sud la vall del Llobregat, cap al nord la Cerdanya i cap a l'oest el Cadí. Al cim parlem amb uns excursionistes que han vingut des de la banda de la Cerdanya, porten dos nens molt joves. Ens mengem una coca boníssima que ens fa recuperar les forces després d'haver superat més de 1.300 metres de desnivell. Hi hem estat 3 hores i 10 minuts.

Al cap d'una estona decidim baixar. Primer pel mateix camí, però quan trobem la baixada de la Canal de la Serp continuem cap a l'oest seguint la carena del Moixeró, i seguint també el GR i les marques taronges. Voltem pel darrera el cim Moixeró, i arribats al Coll del Moixeró (1.972 m.) prenem un camí cap a l'esquerra que comença a baixar fort. En aquest punt cal anar en compte per no confondre's, ja que és una confluència de camins. Si seguíssim de dret continuaríem per la carena del Moixeró cap al Coll del Pendís (una bona opció per allargar la sortida). També cap a l'esquerra trobem dos camins, ambdós poc evidents. El que marxa més cap a l'esquerra és el que prenem, i l'altre, que baixa més decidit, ens portaria cap al refugi Sant Jordi, també una bona opció per allargar la sortida.

Al Coll del Moixeró prenem doncs el camí que marxa més cap a l'esquerra, i que baixa de forma progressiva. Compte perquè a l'inici el camí és poc evident. Més endavant serà més fresat. Comença baixant de forma moderada, però aviat trobem algun punt força dret, en què cal anar amb compte, tot i que no és gens perillós. És un camí poc conegut però molt interessant, i que apareix marcat en els mapes de l'editorial Alpina (recomanable portar el del Moixeró). Seguim el camí i arribem al Coll de la Cabrera. Continuem baixant ara per un bosc espès i humit fins arribar a un altre collet, a la zona de Roques Negres. En aquest punt hi ha una bifurcació. Nosaltres prenem el camí de l'esquerra. El de la dreta ens portaria fins al Coll d'Escriu, però prenem l'altre per evitar la pista i baixar més directes. Al cap d'una estona el camí es converteix en una pista precària i en desús.

Anem baixant còmodament. El bosc és molt bonic, i la zona molt tranquil·la i poc freqüentada. Sense possibilitat de pendre'ns anem seguint, i passem pel Coll de l'Avet, des d'on veiem una bonica vista de la verticalitat que té en aquest punt el Moixeró. Més endavant passem per un prat herbrat, el Pla de l'Argelaguera. Ja només ens queda baixar un tros més fins a trobar la pista principal que va de Gréixer a Coll d'Escriu, i arribar fins al poblet, i des d'aquí en pocs minuts fins al cotxe.

Al final una excursió llarga, de gairebé 7 hores pel Moixeró, una de les meves zones preferides del Berguedà. Ens ha permès fer un cim emblemàtic i alhora caminar per camins poc habituals però molt interessants.